Així ho reflecteixen els documents amb què el ministeri de Salut ha respost una demanda d’informació sobre la planificació dels recursos sanitaris formulada des de Concòrdia i als quals ha tingut accés Altaveu. Entre altres, hi ha una ‘Demografia dels professionals sanitaris’ que desgrana quina és la situació actual però, també, permet avaluar quina pot ser l’evolució futura. I, en aquest cas, l’alerta se centra de forma clara en el col·lectiu de metges.
A l’hora de fer el cens, es posa en relleu que, actualment, hi ha 435 professionals d’aquest àmbit que treballen al país, però d’aquesta xifra es descompta aquells que únicament fan torns de guàrdia i, per tant, no fan seguiment posterior dels pacients. I amb això tot plegat queda en 392. D’aquest, 331 exercint al sector públic i 61, al privat. Això suposa una ràtio de 373,4 per cada 100.000 habitants.
Les dades també posen en relleu que, actualment, hi ha 22 metges que ja tenen edat de jubilar-se, tot i que encara segueixen en actiu, entre aquests, 14 de medicina familiar i comunitària, però també quatre psiquiatres, tres uròlegs (dels 4 que hi ha al país) i tres pediatres
D’aquests facultatius, un 53,5% són homes i un 46,5%, dones, fet que situa l’índex de feminització en 0,9 metgesses per cada metge. Pel que fa a l’edat mitjana, aquesta se situa en 49,8 anys. Això vol dir que es tracta d’un col·lectiu força envellit. De fet, més d’un 10% dels professionals ja han superat els 65 anys, mentre que un de cada cinc en té entre 55 i 64 i gairebé un 30% es troba entre els 45 i els 54.
L’informe fa un càlcul del que es coneix com l’índex de reposició, en aquest cas, a cinc anys. Es tracta d’un càlcul que permet albirar si serà possible cobrir les jubilacions que es vagin produint amb els professionals joves que es van incorporant al sistema. Això es fa amb una ràtio dels facultatius que tinguin menys de 30 anys amb els que superin els 60. I, ara mateix, en aquest col·lectiu, el resultat és 0. Per tenir un recanvi generacional adequat, caldria estar sobre 1 o superar aquesta xifra. Per tant, s’evidencia que, per un costat, la plantilla de metges del país està envellida i, per l’altra, per ara no sembla fàcil trobar relleu intern.
Les dades també queden disgregades en funció de l’especialitat del professional. En aquest sentit, el col·lectiu més nombrós és el del que es dediquen a medicina familiar i comunitària, amb 56 efectius. En segon lloc, els d’urgències, amb 26; seguits de pediatria (20) i cirurgia ortopèdica i traumatològica (20). En canvi, hi ha àmbits on tot just hi ha un metge: angiologia, cirurgia cardiovascular, microbiologia, medicina legal i forense, reumatologia i medicina estètica.
Paral·lelament, Govern també ha fet un estudi seguint una eina facilitada per l’Organització Mundial de la Salut sobre quina pot ser l’evolució dels metges d’atenció primària que treballen un mínim de 40 hores setmanals. I, en aquest sentit, s’alerta que, al llarg dels pròxims deu anys, es perdran també efectius. Ara n’hi ha 29 i el càlcul és que passin a ser només 21 el 2035 per les jubilacions i la manca de recanvi generacional.
De fet, les dades també posen en relleu que, actualment, hi ha 22 metges que ja tenen edat de jubilar-se, tot i que encara segueixen en actiu. Entre aquests, 14 de medicina familiar i comunitària, però també quatre psiquiatres, tres uròlegs (dels 4 que hi ha al país) i tres pediatres. A banda, segons les previsions del Govern, de cara al 2026 i el 2027 hi ha sis facultatius més que es podrien retirar.
Agafant l’índex de reposició a cinc anys, hi ha altres col·lectius en els quals no queda, ni de bon tros, assegurat el relleu generacional. És el cas dels farmacèutics, amb una taxa de només 0,1 i una mitjana d’edat de 52 anys. Només tres de cada deu professionals tenen menys de 45 anys. L’índex també es baix en el cas dels 26 òptics-optometristes que exerceixen al país (0,2 amb 51,5 anys d’edat mitjana) i els tècnics ortopedes (0,1).
La situació és menys preocupant a altres col·lectius sanitaris on, per ara, no sembla que en el futur hi hagi de faltar personal. L’índex de reposició és relativament elevat entre els fisioterapeutes (9,7), infermers (4,3), llevadores (3), logopedes (5,5) i odontòlegs (3,2).
Les dades de Govern també revelen el nombre d’habilitacions especials que s’han hagut de concedir els darrers anys, des de l’entrada en vigor de la Llei reguladora de les professions titulades de la salut, a personal sanitari per poder exercir al país sense acreditar el nivell B2 de català. En aquest sentit, es comprova que, cada cop més, aquests permisos tenen més pes sobre els nous facultatius. En total, des de desembre del 2022, se n’han atorgat 112.
Així, el 2023 aquestes autoritzacions van suposar l’11,16% de les altes d’aquests professionals. El percentatge va créixer el 2024 a un 14,9%. I l’any passat ja va situar-se en el 18,4%.
Comentaris