De fet, l’equipament d’escanneig corporal ja ha tingut altres avaries que s’han anat solucionant com s’ha pogut. En aquesta ocasió, la màquina està inoperativa des de dimarts. I al sector privat no està autoritzada la instal·lació d’un equipament com aquest. Coses de les lluites de poder que s’han viscut al país des de fa anys i panys. Per això asseguren els sanitaris consultats que es fa més necessari que mai adquirir des de la sanitat pública un TAC nou per tenir un recanvi.
“A l’hospital mateix veiem exemples de despeses aparentment innecessàries o, almenys, no de la rellevància i necessitat que suposa poder disposar d’un TAC en permanència. Clar que es poden espatllar dues màquines alhora, però és més complicat que no pas que se n’espatlli una de sola i no es disposi d’un recanvi”, han manifestat els consultats, que lamenten la manca de planificació en molts aspectes. L’adquisició d’un segon TAC fa anys que es demana.
El conveni amb l’hospital de la Seu és un bon instrument, sobretot, diuen els professionals del Principat, per a la Fundació Sant Hospital. Entre altres coses perquè aquests dies s’han viscut casos de persones ingressades a les quals se’ls ha fet passar amb altres proves menys útils que un TAC per assegurar una atenció que se sabia que no seria del tot efectiva. Però s’esperava que la màquina estaria reparada abans del que ho ha estat.
Les proves que s’han hagut de fer de manera improrrogable, això sí, s’han derivat cap a la Seu amb el transport sanitari i, en principi, els TACs programats també s’han pogut fer amb el pacient, això sí, havent-se de desplaçar fins a la capital de l’Alt Urgell. L’hospital urgellenc té més interioritzat el funcionament cap a Andorra. De fet, els seus tècnics fan moltes més aparicions cap a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell perquè hi ha més serveis que als pacients de la Seu es fan al Principat.
Comentaris (25)