La mala planificació i els incompliments amb els sanitaris posen l’hospital en situació crítica

La situació que s’ha viscut durant el cap de setmana ha arribat a posar en més risc del que ja tocava a algun pacient perquè no hi havia els dispositius necessaris per tractar un increment tant elevat de malalts Covid greus

Una imatge de l'accés principal a l'hospital.
Una imatge de l'accés principal a l'hospital. Toni Solanelles

L’hospital s’ha quedat sense múscul. La solidaritat que hi va haver entre professionals durant la primera onada de la pandèmia s’ha acabat. De fet, no existeix. I les males decisions adoptades en l’àmbit polític, però especialment des dels òrgans de direcció del SAAS, han posat hores d’ara l’hospital en una situació límit. Molt crítica. La capacitat de resposta si no s’aplana la corba és mínima malgrat que s’espera que si la situació s’aguditza una mica més finalment hi hagi la implicació professional que ara no es troba degut als incompliments protagonitzats per les altes esferes.

Diverses fonts han assegurat que ja durant la setmana passada, diversos professionals que han estat al peu del canó durant el creixement d’aquesta sisena onada, i veient que anaven malades, van avisar de la manca de recursos. Humans i materials. I que la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), en aquest cas l’assistencial, l’encapçalada per Marcel Prats que és qui més relació té amb els sanitaris, va assegurar que ja s’estava al corrent. Però la resposta no es va donar. I aquest cap de setmana s’han donat situacions extremes. Amb pacients que han vist incrementat el seu risc perquè amb una clínica Covid que comportava haver d’ingressar a l’UCI no se li podia traslladar perquè no hi havia els dispositius preparats.

La situació evidencia que molts dels professionals que s’han incorporat aquest temps amb l’aval de la direcció per cobrir vacants o reforçar diverses àrees vitals per al tractament de la Covid no tenen els coneixements o la preparació adequada per fer-ho

Durant tot el cap de setmana s’han hagut de fer mans i mànigues per respondre al creixement molt intens de malalts greus pel coronavirus. La situació evidencia que molts dels professionals que s’han incorporat aquest temps amb l’aval de la direcció per cobrir vacants o reforçar diverses àrees vitals per al tractament de la Covid no tenen els coneixements o la preparació adequada per fer-ho. Hi ha hores d’ara moltes limitacions en tots sentits, segons que han explicat diverses fonts. “La situació és molt fotuda”, han lamentat les fonts consultades, que han denunciat que ara s’estan pagant més que mai el fet de premiar amiguismes en lloc de promoure capacitats.

Aquests darrers dies s’han anat recomposant equips com s’ha pogut. Mirant d’aprofitar la polivalència d’anestesiòlegs per assumir altres funcions. Es fa amb el que es pot i no hi ha més, vindria ser el resum. I és que ara per ara, a nivell facultatiu, poc o gens es pot comptar amb els professionals mèdics liberals. Per ara, la immensa majoria s’ha negat a col·laborar una onada de la pandèmia més amb el SAAS i el ministeri de Salut. La raó? Els reiterats incompliments. Especialment, en la primera onada. Es van pactar uns preus per disponibilitat. Uns honoraris per les hores extra que van fer. I no haurien vist res d’allò que se’ls va assegurar que percebrien. O ben poc. D’aquí que ara no vulguin saber parlar de col·laborar amb l’hospital. Perquè se senten enganyats, per dir-ho d’alguna manera, i perquè, afirmen les fonts, no volen formar part del que consideren una disbauxa. No s’ha planificat bé. S’ha estat, segons els consultats, excessivament refiat i no s’han dissenyat els plans de contingència necessaris.

“Han tingut pràcticament dos anys per fer un estudi per valorar quin personal estava preparat per a determinades funcions o quin altre acceptaria una reubicació temporal en un moment puntual. I no s’ha fet”

I si important és el concurs dels metges, tant o més ho és els dels infermers i el dels tècnics en cures auxiliars d’infermeria. Actualment s’està demanant a infermeres que no són d’UCI -però que al seu dia se’ls podria haver format com a tals- que assumeixin aquestes funcions. I, ara per ara, no ho volen. Perquè s’han sentit menystinguts, més enllà del cansament acumulat de mesos i mesos al peu del canó. “Hi ha hagut molt poca o nul·la previsió dels coordinadors i caps de servei”, indiquen les fonts.

Els consultats, tots professionals del SAAS amb trajectòries sòlides i relativament llargues al centre hospitalari, recorden que els comandaments “han tingut pràcticament dos anys per fer un estudi per valorar quin personal estava preparat per a determinades funcions o quin altre acceptaria una reubicació temporal en un moment puntual. I no s’ha fet”. I encara afegeixen: “Ara la pandèmia ja no pot ser una excusa, ja no ve de nou”. Però, com sempre, “hauran de ser els de sota els qui assumeixin la responsabilitat i acabin donant la cara. Si ens en sortim, serà perquè hi ha grans professionals. Perquè hi ha un personal excel·lent”.

Una imatge de l'hospital.

Relacionat

La pandèmia s’agreuja: l’UCI de l’hospital es desborda i mor un altre infectat

I tot assegurant que hi ha molts sanitaris de l’hospital, especialment en el sector de la infermeria, que estan patint ja de forma molt notable les conseqüències psicològiques de la pandèmia, lamenten i tenen clar, perquè “ens ho han demostrat amb fets” durant mesos i mesos, que “acabem sent un número”. “Hi ha els amics, els que cobren sous astronòmics. I els que treuen les castanyes del foc, que són la majoria i que no se’ls té ni en consideració ni se’ls reconeix la vàlua”. Amb tot, hi posaran el coll. Però són els primers que estan preocupats. Temerosos. La situació és crítica. Molt.

Comentaris (30)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.