Increment d’altes voluntàries per no haver-se de quedar a l’hospital sense companyia

Les restriccions derivades de la pandèmia impedeix, llevat de comptadíssimes excepcions, que les persones hospitalitzades ho puguin ser amb acompanyants

Comentaris

Una imatge nocturna del centre hospitalari.
Una imatge nocturna del centre hospitalari. Toni Solanelles

La impossibilitat que es quedi un acompanyant a l’hospital en el cas d’haver-hi de quedar ingressat està comportant un increment d’altes voluntàries. Pacients que acudeixen al servei d’Urgències i que després de ser valorats oportunament se’ls recomana un ingrés, acaben declinant en alguns casos l’hospitalització -sempre que no es tracti de patologies greus, és clar- per no haver de quedar-se sense la companyia d’un familiar al centre.

No és que sigui res exagerat, però sí que les restriccions imposades en relació amb el combat de la propagació del coronavirus estan comportant aquest increment d’altes voluntàries. El malalt ha de certificar que corre ell amb el risc d’anar-se’n a casa. El fet es dóna, segons les fonts, de manera especial entre parelles. En aquest sentit, les fonts consultades han remarcat que s’ha d’entendre la situació -la limitació imposada ara per ara- i s’ha de ser pacient i confiar en els professionals sanitaris.

Però no sempre es dóna aquesta comprensió. Ni molt menys. El darrer cas, portat a l’extrem, es va donar aquesta mateixa setmana, quan un home a qui els metges havien decretat l’ingrés hospitalari després d’haver-lo diagnosticat de Covid va refusar quedar-se al centre i quan fins i tot, al servei d’Urgències, ja li havien col·locat una via, va acabar decidint marxar de l’establiment sanitari.

Una imatge de l'hospital.

Relacionat

Fugat de l’hospital, aïllat a casa

No es pot retenir ningú contra la seva voluntat -almenys així d’entrada-, però en aquest cas, i després que hi hagués una mica de revolada entre el malalt i alguns dels seus familiars, el pacient va marxar. En haver-hi un perill clar per la salut pública, en aquest cas el SAAS va activar el protocol de fuga, encara que els sanitaris eren conscients que contra la voluntat i el criteri mèdic, l’home en qüestió marxava.

En aquest cas, i amb la Covid pel mig, es va haver d’activar tot el mecanisme que va fins i tot portar a mobilitzar la policia, malgrat que més enllà de tasques administratives no va haver d’intervenir. L’home hauria complert ‘l’auto-obligació’ de confinar-se al seu domicili tot esperant evolucionar positivament dels estralls que li pogués estar causant el virus.

Comentaris (3)

Trending