La CASS descarta reemborsar una interrupció d’embaràs quan ja ho havia aprovat

Una parella lamenta la decisió de la parapública després que hagués seguit tot el procés i hagués validat les catorze visites prèvies que van portar a la traumàtica decisió d’avortar en tenir l’evidència científica a les 37 setmanes de gestació que el bebè naixeria amb una dolença que el deixaria al llit de per vida

La façana de la CASS, al carrer Joan Maragall d'Andorra la Vella.
La façana de la CASS, al carrer Joan Maragall d'Andorra la Vella. Toni Solanelles

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ha confirmat aquest dimecres com d’incongruent és el sistema beneït per una estructura institucional que prioritza la vida encara que sigui en format de mala vida. Una parella que va haver de recórrer l’abril a una traumàtica interrupció d’embaràs, que consideren ‘legal’ en termes científics i de consciència, han rebut avui la resolució de la parapública desestimant-los el reemborsament de la prestació mèdica després que al mes d’agost se li hagués aprovat.

La parella, andorrana i que admet haver mogut cel i terra en les més altes esferes governamentals atès els vincles o les coneixences que té amb diversos integrants de la cúpula política i social del país, lamenta que la CASS, acollint-se a una llei que li permet canviar de parer sense haver suposadament de motivar el canvi d’idea, hagi dit ara el contrari del que havia considerat a l’agost. De ben segur, explica la parella, que prefereix preservar l’anonimat malgrat admetre que el seu cas és sobradament conegut entre l’administració, hi ha hagut tibada d’orelles. “Però no es pot actuar d’aquesta manera, dient primer una cosa i després una altra.”

La parella assegura que explica el seu cas, no pas per anar contra el país o la seva estructura, sinó perquè se sàpiguen “les formes d’actuar la CASS” i les incongruències que encara perduren i no sembla que hi hagi manera de resoldre

A més, expliquen, des del 23 d’abril quan la parella va fer la demanda de reemborsament, la CASS sabia perfectament de què es tractava i sabia per quin acte mèdic se sol·licitava el reemborsament. Més encara, amb anterioritat a aquesta petició, la parapública va avalar fins a catorze actes mèdics previs, visites facultatives i proves diferents, que són les que van portar la parella, de mitjana edat, i pares d’un fill ja però motivats a fer créixer la família abans de què fos massa tard, a adoptar la traumàtica decisió d’interrompre l’embaràs.

La dona passava ja per les 37 setmanes de gestació. Però la cardiopatia que inicialment s’havia detectat al fetus, va passar a ser posteriorment una evidència científica que el bebè que naixeria patiria una dolença que el deixaria sempre més, almenys amb els mitjans actuals, en un llit. “Ens vam plantejar de tirar endavant. Però teníem clar que la societat actual, per moltes raons, no està preparada per això”. I quan van tenir la certesa científica que no hi hauria volta de full per al seu fill van consentir interrompre l’embaràs amb l’aprovació dels comitès mèdics pertinents, perquè l’operació es va dur a terme en un centre de Barcelona amb totes les garanties.

“Estic a favor de la vida”, diu la dona que ha passat per la traumàtica experiència. “Però també estic a favor de la qualitat de vida.” I per aquest motiu, tot i definir-se com a cristiana i, igual que la seva parella, respectuosa amb l’estructura institucional del Principat, van decidir tirar endavant la interrupció ‘legal’, que diuen ells. I és que consideren que hauria de ser possible de totes totes en casos com el seu o com el derivat d’una violació, per exemple. De fet, estava l’embaràs tan avançat que, en certa forma, el fetus ja bebè va arribar a néixer. “La meva dona ha gaudit fins i tot de baixa per maternitat”, explica l’home indignat amb la posició que ha mantingut la CASS posteriorment.

“Estic a favor de la vida”, diu la dona que ha passat per la traumàtica experiència, “però també estic a favor de la qualitat de vida”, hi afegeix tot indicant que situacions com la seva o com la que podria viure la víctima d’una violació s’han de legalitzar

Sabent com sabien la situació, i disposant de tota la documentació necessària, després que a l’abril es fes la demanda de reemborsament, en ple confinament que en res va facilitar tampoc les coses, la CASS va emetre l’agost una resolució, després de la pertinent avaluació del comitè de la parapública a l’efecte, en què acceptava la demanda i deixava per a més endavant la decisió sobre el percentatge de cobertura, sobre la part de la despesa que es cobriria.

Aquest dimecres, però, la situació ha canviat. Se’ls ha comunicat que hi havia una nova resolució per a ells. I quan la parella pensava que es tractaria de la comunicació o bé de l’abonament o, almenys, del percentatge de reemborsament que se’ls satisfaria, la nova resolució ha estat que es denegava la sol·licitud inicialment aprovada perquè el reemborsament havia d’anar a una prestació no coberta per la CASS. Més enllà de la qüestió dinerària, el que ha dolgut és el canvi de criteri sense un argument clar. “Ens han dit que la llei, sense dir-nos quina llei, els permet canviar de parer.”

I amb tot després que altes instàncies governamental els haguessin mostrat el seu suport, els haguessin dit, segons que expliquen, que el seu cas s’entenia perfectament, i que cal anar avançant per fer canvis. “Doncs podrien abonar les despeses de l’acompanyament” o el que fos per mostrar aquest suport. La parella assegura que explica el seu cas, no pas per anar contra el país o la seva estructura, sinó perquè se sàpiguen “les formes d’actuar la CASS” i les incongruències que encara perduren i no sembla que hi hagi manera de resoldre.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.