Cap dels proveïdors habituals de l’hospital no va respondre a les demandes de material per la Covid

Salut evita facilitar les referències o informes jurídics sobre les empreses a les quals va adquirir productes o va fer servir d’intermediàries però assegura que s’ha seguit el procés legal en la modalitat d’emergència

Els palets amb les caixes dels tests.
Els palets amb les caixes dels tests. ARXIU / SFGA

“Pel context d’emergència sanitària sobrevinguda i l’elevada i concentrada demanda de material de molts països, cap d’aquests proveïdors no va poder donar una resposta positiva a les nostres demandes.” El ministeri de Salut assegura que cap de les empreses amb les quals habitualment treballava el SAAS pel subministrament de materials o equips que resultaven necessaris per combatre el coronavirus no van poder facilitar el que calia i d’aquí que s’hagués de recórrer a nous proveïdors dels quals, això sí, no facilita cap informe ni referència sobre la seva idoneïtat.

El ministeri que encapçala Joan Martínez Benazet respon, a mitges, diverses demandes d’informació fetes pel grup parlamentari socialdemòcrata en relació amb les empreses contractades o utilitzades com a intermediàries per a l’adquisició de materials relacionats amb la Covid, tot sovint des de mascaretes a bates o hidrogels però també els tests serològics o quatre respiradors. De fet, la informació facilitada no va massa més enllà del que ja ha estat publicat al BOPA.

En la documentació facilitada, la majoria signada per la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, s’evidencien algunes rectificacions en les comandes -normalment perquè el subministrador no podia proveir l’acordat o perquè des d’Andorra es necessitava més ràpid i s’optava per un altre transportista suposadament més eficaç- i també queda clar que en la immensa majoria dels casos es va haver d’abonar un alt percentatge sinó tot del preu pactat a l’avança. La intervenció general i la intervenció delegada del SAAS hauria autoritzat totes les operacions efectuant algunes observacions en alguns pocs casos.

Totes les contractacions s’efectuen sota la modalitat d’emergència i és emparant-se en aquest fet que el ministeri no facilita al PS els informes jurídics que els socialdemòcrates sol·licitaven

Les dues interventores que firmen els informes deixen clar que el suplement de 15.000 euros que cobra l’aragonesa Kepar Electrònica per localitzar i assegurar l’homologació d’uns ventiladors a la Xina no han pogut acreditar que això hagi estat així o també deixen constància que qüestions que s’han de regularitzar a posteriori només seran correctes quan efectivament es regularitzin. Totes les contractacions s’efectuen sota la modalitat d’emergència i és emparant-se en aquest fet que el ministeri no facilita al PS els informes jurídics que els socialdemòcrates sol·licitaven de les empreses que han acabat subministrant materials.

I és que en alguns casos -Els Vuit Dracs, The Lucky Company…- els objectes socials de les companyies emprades no té res a veure no ja amb la provisió de mascaretes o hidrogels que és el que fan vendre en els casos citats, entre altres productes, és que les empreses no tenien res autoritzat per vendre o intermediar en cap mena de material sanitari, allunyant-se en molt l’objecte social d’aquests productes. Des d’immobiliàries a empreses dedicades al món florista haurien estat a les quals hauria recorregut el Govern, en alguns casos, per adquirir els materials. Però el Govern no facilita cap referència de les empreses. Sols diu que s’ha seguit la llei de contractació pública, això sí, sota la modalitat de l’emergència.

La firma Kepar Electrónica, de Saragossa, fa plaques electròniques i servirà els ventiladors al Govern.

Relacionat

Intermediaris de la mascareta (i el coronavirus)

El ministeri explica que “habitualment, el Govern no compra aquests materials, és el SAAS el que els compra, donat que és el màxim usuari com a provisor sanitari principal del Principat. Quan es va iniciar la crisi, el Govern va contactar ràpidament amb les empreses que habitualment subministren el material de protecció al SAAS. També es van consultar les empreses majoristes de farmàcia i algunes oficines de farmàcia del Principat. Pel context d’emergència sanitària sobrevinguda i l’elevada i concentrada demanda de material de molts països, cap d’aquests proveïdors no va poder donar una resposta positiva a les nostres demandes”.

Davant d’aquesta situació i “veient les condicions dels mercats i la velocitat amb què es desenvolupaven els esdeveniments, es va iniciar la recerca de noves empreses. Essent la prioritat poder garantir el subministrament de productes bàsics per la correcta assistència sanitària dels ciutadans de país”. La documentació lliurada pels canals parlamentaris explica que els proveïdors habituals del SAAS per als materials que es necessitaven són Palex, Suministros Hospitalarios, 3M, Medline, Bimedic, Iberhospitex i Laboratoris Hartmann.

Els tests serològics usats per al cribratge massiu han sortit a 9 euros la unitat i, a banda, el cost del transport, que va pujar a més de 120.000 euros

Per la pandèmia, i a partir del març d’enguany, es va haver de recórrer a les següents companyies: Royal Progress, Els Vuit Dracs, The Lucky Company, Digsen Project, Concile Diagnostics, Erez Impex, Kepar Electrónica, Aristo Pharma Ibérica, Linkcare Health Services, Andorglass, Gas Nirogen, UK Neqas, Fedelsur Feretros del Sur, Vilapack Tècniques de l’Embalatge, Barcelona Three Dimensional Printers, Comercial Textil Sanche de Cornellà, Hukla Germany i J&M Electronics i Informática. El ministeri assegura que les comandes es van anar fent a mida que es van trobar els proveïdors, sempre sota la modalitat de l’emergència per no haver de fer concursos ni haver de sol·licitar concurrència de pressupostos.

La documentació sol·licitada i lliurada inclou els preus ofertats -mascaretes fpp2 per 4,50 euros, el mateix preu que els pots de gel o mascaretes quirúrgiques per 55 cèntims en alguns casos i del tipus KN95 a 3,20 euros, o caixes de tres unitats d’Azitromicina per 2,85 euros la caixa, per posar alguns  exemples; o uns ventiladors T7 ventilators Amovl per 68.775 euros cadascun-, que són variats. En el cas dels tests serològics que es van fer servir per als cribratges massius, el cost de cada test és de 9 euros. La subministradora i aplicava, a més cinquanta cèntims per al transport. Finalment, però, aquest suplement pel transport que assegurava Linkcare (i que havia de pujar 79.200 euros) no es va abonar perquè el Govern va optar per una altra firma internacional de transport per assegurar la correcta recepció en els terminis més o menys previstos. Es va optar per la firma DSV Air & Sea, que inicialment va cobrar 47.155 euros per aquest transport al qual, una vegada sabut el volum exacte del material a traslladar s’hi van haver d’afegir 74.602 euros més.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.