Intermediaris de la mascareta (i el coronavirus)

Salut reconeix que ha hagut de pagar amb sobrepreu per poder accedir a poder comprar material com ara proteccions facials o els testos ràpidsMoltes de les empreses adjudicatàries no tenen res a veure amb la comercialització de productes sanitaris i darrere seu hi apareixen testaferros i comissionistes

En temps de guerra, els espavilats fan el negoci. Més encara si caus (o t’empenyen a caure) de quatre potes. La publicació al BOPA de diverses adjudicacions relacionades amb material per combatre els efectes del coronavirus està causant estupefacció. La majoria de les empreses adjudicatàries no tenen cap relació amb la comercialització o el tractament de productes sanitaris. Més encara, rere les societats en qüestió apareixen, en alguns casos, coneguts testaferros o aconseguidors. Comissionistes, en definitiva.

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha reconegut aquest migdia que “estem comprant per sobre del preu” que tocaria. Això és, que hi ha qui està fent negoci. De fet, el titular ministerial també ha hagut d’admetre que s’han trobat amb moltes dificultats per accedir als mercats i, en conseqüència, han hagut de tibar d’intermediaris per tenir possibilitat d’adquirir mascaretes, hidrogels o tests d’anticossos. Tot i amb això, ha assegurat que la qualitat dels materials està garantida i que no creu que hi hagi hagut comportaments indeguts o poc ètics. 

El Govern ha publicat aquest dimecres al BOPA diverses adjudicacions per un valor conjunt de prop de 3 milions d'euros, de les quals, per volum, destaquen 1,7 milions per a respiradors

El Govern -que ha desoït nombroses propostes d’empresaris de tota mena i de tots els sectors del país que oferien contactes directes amb exportadors de material sanitari- hauria prioritzat, almenys d’entrada que les empreses on adquirir materials estiguessin incloses en un llistat de l’organització finddx. Una altra cosa és que totes figurin en aquest llistat. O que si apareixen a la llista, les societats en qüestió tinguin la seriositat que se suposa que haurien de tenir les empreses que tracten amb l’executiu d’un Estat.

El ministre de Finances i portaveu de Govern, Eric Jover, ha tret ferro a tot plegat. Per molt estranyes que semblin les adjudicacions. Vaja, millor els adjudicataris. "S'ha fet seguint els processos propis de l'administració", ha afirmat el responsable ministerial, que ha assegurat que davant la crisi sanitària i la dificultat per accedir a material es van buscar "els intermediaris que fossin necessaris" tot intentant assegurar-se que l'origen dels productes que s'acabaven adquirint era homologat. Seriós. I amb l'objectiu que els productes arribessin "amb la màxima diligència possible".

Sense entrar en gaire judici de valors, la partida més gran de les publicades aquest dimecres al BOPA és la que fa referència als respiradors mecànics. No parla de quantitat ni res, malgrat que Martínez Benazet ha assegurat que se n’havien comprat 4 o 5 a la casa Philips i cinc més a la Xina. Sia com vulgui, la realitat és que el Govern ha abonat 1.763.000 a una empresa situada a tocar de Saragossa que s’anomena Kepar Electrónica. Encara bo, aquesta firma ha facturat els darrers anys 9 milions anuals -amb la contribució andorrana ja és un 20% de tota la facturació anyal, doncs. 

Kepar Electrónica, en gran mesura, es dedica a muntar plaques electròniques. I ho fa per a diferents sectors. Certament, l’electromedicina figura entre els serveis o sectors per als quals fabrica components. En principi, un ventilador mecànica, en temps normals, podria tenir un cost de 20.000 euros. En qualsevol cas, no passaria de 50.000. Els 1,7 milions abonats, doncs, donarien per a molts respiradors. Però el ministre ja ha advertit que ha pagat amb sobre preu.

Màscares

D’adjudicacions n’hi ha moltes relatives a materials com les mascaretes (FFP2 o quirúrgiques), els hidrogels, bates, guants o ulleres protectores. D’adjudicatàries de mascaretes apareixen dues societats andorranes. The Lucky Company hauria facturat uns 276.000 euros i Els Vuit Dracs 160.000 euros més. La primera està domiciliada a Escaldes i el seu objecte social és el comerç a l’engròs de perfumeria i productes de bellesa i l’assessorament en direcció i gestió empresarial. La segona té la seu social a Encamp, a Vila, i es dedicava, almenys fins ara, al comerç a l’engròs de flors i plantes, de productes alimentaris congelats i de productes tèxtils.


Estela Farré (Els Vuit Dracs), Gonzalo Díaz Nieto (Royal Progress), Rosa Maria Gorgues (Digsen Project) i Abel Matutes (Odissey and Leds). D'esquerra a dreta.

Rere The Lucky Company, que té un únic administrador, Antonio García-Valdecasas Canet, conegut en els entorns públics de Barcelona, hi ha la societat espanyola Odissey and Leds, de la quan García-Valdecasas n’havia format part i on encara avui hi ha, per exemple, l’empresari eivissenc Abel Matutes Prats. Els Vuits Dracs té com a referent Estela Farré González. Es tracta d’una community manager, d’una dinamitzadora de perfils socials, que alhora té una línia gairebé pròpia de roba interior, especialment, de banyadors, i que forma part d’un parell o tres de societats, a Espanya, juntament amb els seus pares. Certament, tenen contactes i vincles a la Xina.

Societat que teòricament es dediquen a les operacions immobiliàries o a la comercialització de productes de bellesa o de flors estan entre les adjudicatàries de lots de mascaretes, hidrogels o altres proteccions

De mascaretes i altres proteccions també n’hauria hagut de proveir una societat de Singapur anomenada Erez Impex que per dues comandes diferents ha facturat un total de 278.000 dòlars. L’última de les societats a la qual se li han adjudicat mascaretes, i en aquest cas per més de 207.000 euros, és Royal Progress, ubicada en un despatx del luxós carrer Serrano de Madrid. Aquesta firma, que segons les bases de dades virtuals del registre mercantil espanyol fa cinc anys que no presenta la comptabilitat a les autoritats degudes, té com una de les principals activitats empresarials la intermediació en operacions immobiliàries.

Com a administrador únic hi apareix el jove (27 anys) Gonzalo Díaz Nieto, que es defineix com un expert en construcció i en enginyeria i innovació energètica. Asturià d’origen, de més jove encara va tenir algun èxit en el món de l’automobilisme, pilotava monoplaces en fórmules júnior. També va flirtejar poc o molt amb el món de l’esquí. Ara hauria contribuït a què el Principat pugui disposar de més mascaretes FFP2 i hidrogels.

Tests ràpids

La darrera de les adjudicacions relacionada amb el Covid-19 publicada al BOPA aquest dimecres és la que fa referència als tests ràpids IgG / IgM. S’han pagat 10.015,82 euros a la firma Digsen Project, domiciliada a Barcelona i que tot just va iniciar les seves operacions, formalment, el 5 de febrer d’aquest any. Els seus objectes socials, en resum, estan tots ells vinculats a la intermediació immobiliària, a l’assessorament vinculat a immobles.

La seva administradora única és tota una històrica entre els prestanoms barcelonins. Es tracta de Rosa Maria Gorgues Rosset. Farmacèutica de formació, va tenir la seva pròpia farmàcia fins al 1978. Després es va dedicar a la investigació en aeropalinologia i des de 1997 és una testaferro en tota regla. Aquell any va fundar Sociquick SL i a partir de llavors d’una manera o altra ha aparegut, segons fonts empresarials, en unes quatre mil societats. La compra-venda de societats, ara surto, ara entro, ha estat, presumptament, el seu gran negoci les últimes dues dècades.

En fi, que en temps de guerra, i el coronavirus ho és en versió moderna, els ‘pillos’ i els ‘gormands’ fan el negoci. I d’altres, volgudament o no, per necessitat, obligació o devoció, hi cauen de quatre potes.

Documents

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.