“És que no ens escolten ni ens volen escoltar”, indica Cano, que recorda que porten molt temps deixant clar que qualsevol equipament que es promogui ha de ser a Andorra “i la Seu és encara en un altre país”. De fet, ha recordat l’activista social, ja durant l’acte que es va celebrar dilluns a la nit en motiu del Dia mundial de la salut mental, fins i tot familiars d’adolescents internats fora del Principat van deixar clar que s’ha d’acabar “d’enviar gent a l’exili” perquè en cas contrari es fomenta una mena de doble estigma: el de la malaltia pròpiament dita i el del fet d’haver de marxar fora del propi país.
Per aquest motiu, les associacions lamenten no sentir-se escoltades, consideren fins i tot que se’ls menysté. A més a més, i també s’hauria comentat durant la trobada d’aquest dimarts a les instal·lacions de Ràdio Andorra, tampoc no es veu bé que es vagin situant dispositius residencials a la zona de l’antic hospital de Santa Coloma, un indret amb risc d’arrossegalls i en què hi ha diversos informes que indiquen que l’edifici abandonat que es vol aterrar propietat de la CASS actua com a barrera de protecció.
Si ja no s’acaba de veure bé que el centre residencial per a joves amb trastorns (CREI) s’hagi ubicat en aquella zona, menys bé es veu encara que ara, al damunt d’aquella infraestructura, es vulguin adequar pisos amb suport per a persones que tot i tenir un cert grau d’autonomia, degut a les seves disfuncions mentals necessitin un cert grau d’ajut assistencial.
Comentaris