Aquestes són algunes de les qüestions que s’han tractat en el marc de la segona taula nacional sobre la salut mental. Representants de diverses institucions, col·lectius, associacions i administracions -hi han estat presents els titulars de Salut, Educació, Afers Socials i Interior, Albert Font, Ester Vilarrubla, Judith Pallarés i Josep Maria Rossell respectivament- lligades a la salut mental s’han reunit a l’edifici de Ràdio Andorra per avaluar l’estat de la qüestió i compartir neguits i necessitats.
La secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, ha recordat al final de la trobada que la salut mental “sempre ha estat un eix vertebrador de les polítiques del ministeri”. I que d’ençà de la pandèmia aquesta centralitat s’ha reforçat encara més. Mas ha fet el tomb d’aquelles qüestions tractades durant una extensa reunió amb múltiples agents del sector. Així, la secretària d’Estat ha explicat a títol enunciat que s’ha parlat de l’estratègia nacional de lluita contra l’estigma; s’ha fet el punt sobre els grups de treball relacionats amb la lluita contra el suïcidi. S’ha tractat també sobre els diferents models d’habitatge de què cal disposar i s’ha informat de la convocatòria d’una plaça de nova creació al ministeri per impulsar el pla integral sobre la salut mental i les addicions.
Durant la trobada s’ha repassat, també, l’estat actual de les negociacions amb el Col·legi de Psicòlegs en relació amb la cartera de serveis de psicologia, que “ha de ser una realitat en breu” però respecte de la qual Mas no ha gosat posar una data concreta. La secretària d’Estat ha lloat la bona predisposició i el nivell de col·laboració del col·lectiu professional i ha explicat que cal resoldre alguns “esculls” en relació, especialment, a les derivacions i, sobretot, a quins professionals podran facilitar segons quins tractaments, a banda d’establir quins tractaments queden inclosos dins la cartera de serveis.
Mas ha deixat clar, això sí, que el Col·legi de Psicòlegs haurà de fer una mena de validació respecte els professionals del sector i quins seran els tractaments que podran estrictament oferir amb cobertura sanitària pública. Són aquests, però, alguns dels serrells que s’han d’anar acabant de polir, sense que ni tan sols Helena Mas s’hagi atrevit a dir si tot plegat estarà en marxa abans no acabi la legislatura. La número 2 de Salut s’ha limitat a assegurar que s’està treballant intensament.
EQUIPAMENTS
En declaracions als mitjans, Mas sí que ha donat algunes pistes més, encara que sense grans concrecions de les pretensions governamentals en relació amb els equipaments físics, amb els espais que han d’acollir persones amb trastorns, ciutadans que necessitin espais on ser tractats. De fet, durant la reunió, tant Font com Mas han avançat que el Govern treballa per signar un memoràndum d’entesa amb el bisbat d’Urgell, que impulsarà un centre destinat a pacients amb malalties mentals a l’antic edifici del seminari.
“Com més recursos tinguem, complementaris entre ells i adaptats a les necessitats dels usuaris, millor”, ha indicat la secretària d’Estat, que ha assegurat que es tracta d’un “projecte il·lusionant”
Aquest nou espai, que buscarà convertir-se en un espai de referència a tot el territori pirinenc, té la voluntat de centrar-se especialment en les persones –tant adults com infants i adolescents– amb trastorns de salut mental que precisin de fases d’hospitalització de mitja o llarga durada i es basarà en el model de recuperació de les persones, la continuïtat assistencial i l’acompanyament en el seu cicle vital: “Com més recursos tinguem, complementaris entre ells i adaptats a les necessitats dels usuaris, millor”, ha indicat la secretària d’Estat, que ha assegurat que es tracta d’un “projecte il·lusionant”.
La residència de la Seu seria l’aposta més decidida del ministeri, del Govern, com a dispositiu residencial, malgrat que en trobar-se en una fase “molt embrionària” hi ha molts detalls per resoldre, molts serrells per polir. La número 2 de Salut, que ha recordat que “les malalties no tenen fronteres”, ha explicat que caldrà concretar si es tracta d’un centre en règim tancat o si s’apostarà per un règim obert perquè els usuaris, per exemple, puguin acudir a activitats d’oci, lúdiques, esportives o fins i tot acadèmiques.
Que la residència que impulsa el bisbat a la Seu tingui el suport i l’aval del Govern no vol dir, ha deixat clar Mas, que no es puguin impulsar altres equipaments al país. De fet, en el pressupost del 2023 hi ha una partida d’un milió d’euros per adequar els habitatges que es preveuen damunt del CREI, a la part ja rehabilitada de l’antiga residència Solà d’Enclar. Ja hi ha l’estructura feta, però ara, ha explicat la secretària d’Estat, cal que es dissenyi el pla funcional i a partir d’aquí s’acabi de concretar l’obra a fer.
Helena Mas, que ha assegurat que hi haurà dues tipologies diferents d’habitatges bàsicament en funció del nivell d’autonomia que puguin assolir els futurs usuaris, ha exemplificat la seva explicació exposant, per exemple, que cal decidir si a cada pis hi va cuina o si la cuina serà comunitària. Si hi hauran diverses habitacions a cada habitatge o seran individuals. Tot això fa, per exemple, que no estigui clara la quantitat de pisos de què es podrà finalment disposar.
Comentaris (5)