El registre ha estat elaborat, de moment, amb la informació disponible via altes hospitalàries i el servei d’anatomia patològica del SAAS. Més endavant, però, s’espera poder incorporar dades d’altres fonts d’informació, com ara la CASS o els mateixos metges, entre altres. Per ara, però, ja ha permès fer un primer estudi del període situat entre el 2002 i el 2021.
I en aquests 20 anys, al Principat haurien patit càncer un total de 4.960 persones, amb 5.346 tumors detectats -cal tenir en compte que hi ha casos de pacients amb més d’un-. Les dades evidencien que hi ha una major afectació entre homes (57,8%, amb 3.088 tumors) que entre les dones (42,2%, amb 2.258). La gran majoria d’afectats només han tingut un, però hi ha prop de 350 afectats que en van desenvolupar més d’un.
Pel que fa a la tipologia dels tumors, sorprèn, en certa forma, que sigui un que bàsicament afecta les dones, el de mama, el que més incidència ha tingut en les dues dècades analitzades, amb 749 casos, el que suposa un 14% del total. En segon lloc es troba el de còlon i recte, amb 707, seguit del de pròstata amb 601 de localitzats. Segons ha explicat Rosa Vidal, cap de l’àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut, les dades recollides no són gaire diferents de les que es veuen als països del voltant.
“Això passa a tot el món, no només a nosaltres. Les dades que hem obtingut ens permeten comprar-nos amb l’entorn, i veure que són similars a les de països veïns”, ha apuntat Vidal. Aquesta similitud es dona també si s’analitzen les xifres de mortalitat entre les persones a qui es diagnostica càncer.
Des de Salut, es defensa que “el registre és una eina viva i que anirà canviant a mesura que incorporem diferents fonts d’informació”, com ha comentat la ministra Mas. En aquest punt, ha indicat que també “ens serveix per veure en quina situació estem” i que “hi som dins dels estàndards dels països veïns”. Així doncs, “no hi ha situacions anòmales dins la nostra població”. A la vegada, ajudarà a “establir polítiques sanitàries de prevenció, promoció i també d’atenció”.
I és que, ha volgut remarcar la titular de Salut, “el compromís per atendre la patologia hi és així com el suport als pacients”. Això, però, no es traslladarà en acceptar la gran reivindicació del col·lectiu: una unitat de radioteràpia que els eviti traslladar-se fora del país per rebre tractament. Segons Mas, les dades del nombre d’afectats validen aquesta decisió, que enterra, almenys per ara, la promesa electoral apuntada per Demòcrates el 2019 i descartada la passada legislatura.
“La unitat no és aconsellable en aquest moment”, ha afirmat. Per a Mas, ara per ara, les xifres que tenim, acompanyen aquesta posició”, ja que “els tumors són diversos i cadascun necessita una especialització”. Per això, es considera que “és millor treballar amb xarxa amb els països veïns per un tractament especialitzat que segurament seria difícil tenir a Andorra”. Així, ha avisat que la unitat “quedaria obsoleta en poc temps”, a banda que “seria complicat que facultatius experts es traslladessin a Andorra”. Per això, es defensa que el que cal fer és “reforcem de la millor forma que podem el tractament a Andorra i també treballem amb els veïns”.
Les dades ajudaran també, per exemple, a l’hora de decidir nous programes de prevenció, com ara els de cribratges. En aquest sentit, s’ha fet un primer balanç del de còlon, iniciat ara fa uns mesos i encara en ple desplegament. Per ara, un 16% de la població contactada -en aquest cas homes- han respost i “el funcionament és bo”. Especialment, el compliment d’un màxim de vuit setmanes entre que es té un resultat que alerta d’un possible tumor i la posterior colonoscòpia que ha d’analitzar si hi ha o no càncer.
Comentaris (25)