La junta de direcció del COMA es va reunir aquest dijous a la nit per valorar la resposta donada per Salut després de les demandes fetes pel col·lectiu. I es va arribar a la conclusió que “a grans trets” el reglament definitiu “sembla ser correcte i la voluntat d’adaptar el text sembla que ha estat favorablement”. Fonts oficials del COMA han assegurat que igual “com inicialment ens vam oposar frontalment” al reglament, ara “s’han llimat moltes de les diferències que manteníem” i en general “la regulació ja no interfereix en la pràctica clínica”.
El COMA ha valorat molt positivament el “clima favorable” que s’ha trobat en el ministeri de Salut “a parlar d’aquelles temàtiques que eren més conflictives” i, en aquest sentit, “el que era més problemàtic s’ha anat polint”. Per tant, i a excepció de posicionaments més personals o d’aspectes més puntuals, es dóna per bona la cartera de serveis ara mateix publicada al BOPA tot i recordant, però, que el reglament en qüestió és una eina evolutiva respecte de la qual sempre s’hi poden introduir canvis.
ALTRES VISIONS
El posicionament del COMA -i ho admeten fonts del col·lectiu- és més conciliador del que defensen alguns professionals de la medicina del país, que consideren que el primer reglament de cartera de serveis, el que va impulsar el ministeri llavors encapçalat per Joan Martínez Benazet, s’havia d’haver deixat sense efecte. En aquest sentit, les fonts mèdiques no oficials consultades han assegurat que “la idea és que es partís de zero i s’elaborés una cartera de serveis totalment nova”.
I això per què hauria de ser així? Doncs perquè hi ha una part del col·lectiu mèdic que entén que la cartera de serveis no és el que proposa el ministeri o la CASS. “Una cartera de serveis sanitaris és un catàleg de prestacions que tenen la cobertura i el finançament del sistema sanitari públic. I en el cas que se’ns ha plantejat, el que es proposa és una regulació de quines prestacions o actes mèdics pot realitzar cadascun dels professionals en virtut de la seva especialitat”. I aquí rau la diferència.
Es parteix de la base que el títol de metge dóna atribucions per fer la immensa majoria de pràctiques. Que forma per poder realitzar o sol·licitar totes les proves diagnòstiques possibles o executar la prestació que calgui. “Una altra cosa ben diferent és la perícia de cadascú, que això és una altra cosa”. Tanmateix es recorda que el fet de limitar a un cert nombre de professionals determinades proves o prestacions el que acaba fent és complicar el circuit i perjudicar el sistema i l’usuari, que en funció de les limitacions -que certament, reconeixen que s’han reduït amb els canvis introduïts- veuran com s’encareix tot plegat. Perquè, recorden, no és que s’impedeixi, portant-ho a l’extrem, que un odontòleg pugui fer un part. El que es fixa és que si un odontòleg assisteix un part aquell part no tindrà cobertura pública.
Comentaris