El col·legi, com a ens, ha declinat referir-se al programa. No en vol fer cap valoració. De fet, encara hores d’ara s’estarien polint detalls, serrells, per tal que els col·legiats que ho vulguin puguin adherir-se al programa i signar el conveni individual amb el ministeri. Els professionals de la psicologia, començant per la junta col·legial, defensaven de totes totes la necessitat de poder establir un programa com el projectat. Però el col·legi es va trobar el programa de sobte, de com i volta, sense que s’haguessin lligat molts dels paràmetres a priori imposats pel ministeri. I aquí rau la clau de volta del la indignació professional.
Entre els professionals, la qüestió estava sent tractada formalment des d’una assemblea extraordinària col·legial celebrada el 31 de març. Es van donar un parell de setmanes perquè els psicòlegs fessin arribar les seves aportacions. Després hi va haver algun contacte entre la junta del col·legi i els màxims responsables del ministeri. D’entrada ja era clar que el conveni seria individualitzat i que el paper del l’ens col·legial seria el de vetllar per la qualitat del programa a través d’una comissió de seguiment.
Aquesta comissió no s’hauria constituït, però, i aquesta seria un dels punts de discrepància amb l’administració. Un sector dels professionals -que no vol dir que sigui majoritari i tampoc que tingui el suport de la junta, que com s’ha dit ha declinat fer qualsevol manifestació- consideren que les tarifes establertes són molt minses. Pels 36 euros que s’ha fixat que rebrà el prestador del servei la sessió hauria de durar mitja hora. Entre això i que el programa estableix un màxim de vuit sessions subvencionades hi hauria un altre punt de fricció.
Comentaris