Els assaigs amb la vacuna d’Oxford continuen endavant

La universitat britànica ha anunciat la represa del procés del fàrmac, del qual Andorra podria rebre al desembre dosis per a un 15% de la població, després d’analitzar el cas d’una voluntària que havia emmalaltit

Proves amb un prototipus de vacuna.
Proves amb un prototipus de vacuna. ARXIU

La Universitat d’Oxford ha anunciat la represa dels assaigs que han de permetre comprovar la seguretat i eficàcia de la vacuna contra el coronavirus en què està treballant conjuntament amb la farmacèutica AstraZeneca. Es fa després que ara fa uns dies s’aturés el procés arran dels problemes de salut detectats en un dels voluntaris. Es tracta del medicament pel qual més fermament ha apostat la Unió Europea, dosis del qual arribaran a Andorra via els acords tancats amb França i Espanya.

La vacuna està elaborada amb un virus que provoca refredat en els ximpanzés, modificat amb informació genètica del germen que provoca la Covid-19. Es troba ja en la tercera fase del procediment, la que suposa el test en una gran població de voluntaris. En concret, uns 18.000.

Una d’ells, una dona vacunada al Regne Unit, havia desenvolupat una inflamació de la medul·la espinal. Davant de la possibilitat que fos una reacció adversa al fàrmac, tant la universitat anglesa com AstraZeneca van optar per interrompre temporalment els assaigs. Ara, aquesta aturada s’ha aixecat. Des del centre d’ensenyament s’ha posat en relleu que “és esperable que algun dels voluntaris es puguin trobar malament i cal analitzar acuradament cada cas per garantir la seguretat”.

La vacuna del coronavirus centra ara molts esforços internacionals.

Relacionat

Aturades les proves d’una de les vacunes anticoronavirus que Andorra volia aconseguir

La decisió arriba després de les anàlisis efectuades per un comitè independent. S’ha estudiat el cas de la voluntària emmalaltida i s’ha considerat que es pot reprendre les proves, per ara, al Regne Unit. De fet, ara s’ha conegut que aquesta aturada no és la primera de tot el procés. Al juliol, ja es va haver de frenar després que un altre voluntari fos diagnosticat amb esclerosi múltiple. Posteriorment es va dictaminar que era tot just una coincidència i que la vacuna no hi tenia res a veure.

El projecte conjunt entre Oxford i AstraZeneca és dels més avançats en la recerca del fàrmac que atorgui immunitat contra el coronavirus. De fet, es tracta de la gran aposta de la comissió europea, que va tancar un acord per assegurar-se la compra de 300 milions de dosis a repartir entre els Estats membres de la Unió. S’esperava que les primeres poguessin arribar al desembre i, ara, tot fa pensar que el calendari, malgrat l’aturada d’aquests dies, no s’ha modificat.

Jover i Benazet, durant la roda de premsa.

Relacionat

Benazet espera poder vacunar “gran part de la població” contra el coronavirus en menys d’un any

D’aquests 300 milions de dosis, una quantitat important arribaria a Andorra després dels acords tancats, i confirmats aquesta setmana pel ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, amb els governs espanyol i francès. Amb aquestes, va explicar, es podria vacunar el 15% de la població del Principat.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.