Mateu, que a deixat clar que no és cap especialista sobre qui va ser cardenal de Tarragona, ha glossat la figura de Vidal i Barraquer, però també ha repassat alguns dels elements relatius a la decisió de designar la Mare de Déu de Meritxell com a patrona del Principat. Una decisió que el Consell General va adoptar el 24 d’octubre del 1873 però que canònicament no es va consumar fins prop de sis dècades després, l’agost de 1921. Anys abans, l’estiu del 1914, el llavors bisbe d’Urgell i Copríncep Joan Benlloch va sol·licitar a Roma que s’autoritzés el patronatge de Meritxell, fet que Pius X va acceptar amb celeritat. L’esclat de la Primera Guerra Mundial, primer, i la mort del Papa que havia donat via lliure al patronatge, després, van retardar la coronació oficial, com ha recordat Meritxell Mateu. “Accidents de la història”, ha dit.
Joan-Enric Vives, en la clausura de l’acte, celebrat a l’Auditori del Palau de Gel, ha ressaltat el “gran treball” que a parer seu va dur a terme Meritxell Mateu, com a política i diplomàtica, per la consecució del “concordat entre el Principat i la Santa Seu”. L’arquebisbe ha recordat que malgrat que aquests textos acaben adoptant una forma jurídica estricta, abans no arrien a veure la llum “hi ha moltes guerres” que cal lliurar.
L’actual Copríncep ha defensat, i molt, la figura del seu antecessor Justí Guitart, que com a bisbe del territori “va ser qui va preparar la coronació” que va acabar duent a terme, en un acte molt solemne, el llavors cardenal Vidal i Barraquer. Vives ha remarcat que Guitart i Vidal i Barraquer van ser “molt amics”, i que Guitart va ser “un gran bisbe, un gran Copríncep”. Alhora, ha remarcat que el prelat urgellenc va signar al seu dia un manifest a favor de ‘l’Alzamiento nacional’ de Franco a contracor però “pel bé d’Andorra, pel bé dels andorrans” perquè en cas contrari s’hauria pogut tallar el subministrament de productes bàsics cap al Principat.
Comentaris (1)