Si Mauri està a punt de jubilar-se, formalment per edat també Vives està a la recta final de la seva tasca pastoral i, per tant, també del seu càrrec com a Copríncep. Caldrà veure si des de Roma aviat es nomena coadjutor o no es fa aquest pas, com sí que es va fer dues dècades enrere posant justament Vives al costat de Joan Martí Alanis perquè, en certa manera, anés fent rodatge abans d’assumir la direcció de la diòcesi d’Urgell i, per tant, d’esdevenir també cap d’Estat d’Andorra.
En tot cas, les fonts consultades, han mostrat el seu recel perquè novament Vives hagi anat a buscar lluny de l’Urgell i sempre a l’entorn de Barcelona el que ha de ser una figura clau en l’engranatge entre l’Església i el Principat d’Andorra. Ja quan va plegar Joan Massa com a representant personal del Copríncep, l’arquebisbe va anar a cercar a la capital catalana el seu recanvi. En aquella ocasió va optar per Concepció Garcia. Ara també de Barcelona arriba el recanvi de Mauri. I a diferència dels darrers representants del Copríncep no serà un religiós sinó un seglar. No és un cas únic, que quedi clar.
Les fonts consultades haurien preferit que fos una persona del Principat mateix o, almenys, del bisbat, a qui s’hagués encarregat el relleu de Mauri, encara que s’hagués optat també per una persona no religiosa. Però no serà el cas. En l’Església andorrana -i fins i tot en altres institucions laiques- s’està molt pendent del paper que pugui jugar Ibáñez. A ningú no se li escapa que es tracta d’un jurista en un moment que s’està avaluant la regulació de l’avortament i, fins i tot, en la implicació que pot tenir això en les relacions entre el Principat i l’Església.
Per ara tot són suposicions, i l’únic clar és que Eduard Ibáñez ha tingut un llarguíssim lligam en el passat amb Justícia i Pau, una organització cristiana i amb vincles clars amb l’Església però, també, tal i com han remarcat les fonts consultades, “amb una mirada ampla i oberta” que podria ajudar a entendre les reivindicacions socials que es fan des de diversos sectors del Principat. Unes demandes d’obertura que són cada vegada més accentuades i àmplies. I, també, cada cop més insistents.
Comentaris (8)