La pregunta més directa sobre Andorra l’ha fet el diputat de Junts Josep Pagès, que ha demanat a Villarejo si sabia si la visita del llavors president Mariano Rajoy el gener del 2015 al Principat responia a exigir al Govern d’Andorra que tombés d’una vegada BPA. Villarejo ha afirmat que no estava al cas d’aquell fet, però que les conseqüències van ser evidents. I que sabia que ara el Sepblac ha conclòs que no hi havia res, amb la qual cosa “suposo que els propietaris d’aquell demanaran una indemnització”. Es referia, és clar, a Banco Madrid.
El controvertit comissari jubilat de policia compareixia en la comissió parlamentària que està analitzant el suposat finançament il·legal del Partit Popular (PP). José Manuel Villarejo ha parlat durant més de tres hores de moltes coses. Respecte de l’‘Operació Catalunya’ i col·lateralment d’Andorra n’ha parlat, majoritàriament, a preguntes dels tres diputats catalans que han pres part en l’interrogatori: Gabriel Rufián (ERC), el citat Josep Pagès, i Mireia Vehí (CUP). El policia jubilat ha recordat que l'operació esmentada està sota secret. El més clar que ha dit que Villarejo ha dit és que l’Estat li deu 300.000 euros que hauria posat de la seva butxaca en el combat contra l’independentisme català. Era l’ex-dirigent i ex-ministra espanyola María Dolores de Cospedal la que li transferia els fons reservats per la mala relació que tenia el comissari amb el màxim responsable del CNI, Félix Sanz Roldán.
José Manuel Villarejo, que ha explicat que Rajoy estava al cas de totes les maniobres que es feien per tapar el finançament irregular del PP igual com dirigents del PSOE van estar al cas al seu dia d’altres qüestions, ha lamentat “com d’opac i tenebrós” que és la tasca del Servei de prevenció del blanqueig de capitals (Sepblac) tot duent a terme “investigacions prospectives sense haver de donar compte a cap jutge”, circumstància que hauria passat amb Banco Madrid i que, a nivell general, es tractava d’operacions “poc ortodoxes”. I és que, ha assegurat Villarejo, hi ha “un gran problema amb la impunitat” de què gaudeixen o es pensen que gaudeixen molts càrrecs, especialment polítics, que actuen “al marge de la llei”.
ELS PUJOL
Villarejo ha explicat que ell era partidari de parar els peus a l’auge de l’independentisme català i que una manera de fer-ho era investigant ‘el clan Pujol’. Però durant molt temps “calia protegir al ‘clan Pujol’ perquè compartia comptes amb altes instàncies de l’Estat”. No ho ha dit textualment però de les preguntes que sobre aquest tema li ha fet Rufián ha quedat clar que es referia al rei emèrit espanyol, Joan Carles de Borbó. Una teoria és que els comptes compartits estarien al banc d’Andorra on al 2014-2015 no es va voler actuar perquè per ‘descobrir’ els Pujol podien quedar al descobert ‘malifetes’ del Borbó.
La lluita o el control del catalanisme havia començat abans, segons que ha explicat Villarejo, que ha dit que entre final del 2011 i principi del 2012 es va articular una operació d’espionatge al tomb del diari ‘La Vanguardia’ i el comte de Godó. Es pensava que d’aquesta manera es podria tenir ascendència sobre els Pujol i el sobiranisme català. Però no va resultar. Ara bé, això va ser “el principi de la fi de (ministre d’Interior José Luis) Corcuera”. I com que no va resultar i Villarejo entenia que “no es pot permetre que algú fomenti la independència” va insistir amb els Pujol.
Hauria obtingut una autorització condicionada per investigar els Pujol. “Actuar contra corrent i ‘si t’enganxen digues que ho vas fer pel teu compte’”, hauria estat. Calia “desbloquejar l’omertà que hi havia en relació al clan Pujol i al seu entorn”. D’aquí, per exemple, que contactés amb l’exparella de Jordi Pujol jr., Victoria Álvarez, per intentar “convèncer-la perquè parlés i declarés”. Sobre l’ ‘Operació Catalunya’ i Andorra poc més ha dit.
Això sí, Villarejo ha esquitxat a moltes persones, polítics i comandaments policials, ha assegurat que tot sovint havia de participar en operacions per “blanquejar errors” i ha arribat a justificar el fet que l’Estat eliminés terroristes d’ETA. I és que en aquest marc, ha vingut a dir que per la pàtria s’hi val tot, amb o sense raó. I ha lamentat que “hagi desaparegut l’esperit dels terços de Flandes. Ara ja no hi ha la valentia d’abans” quan se li ha demanat com actuaria Espanya si hi tornés a haver un 1 d’octubre a Catalunya. El policia, que ha defensat la missió institucional mantinguda per Joan Carles de Borbó de qui ha explicat que se’l va sotmetre a algun tipus de tractament inflingit pel CNI per rebaixar-li l’apetència sexual, ha recordat que quan va entrar al cos va haver de jurar els principis del Movimiento.
Comentaris (1)