Joan Pau Miquel ha hagut de respondre algunes preguntes (més) en relació amb l’agenda on l’empresari Rafael Pallardó -epicentre de la causa general del ‘cas BPA’ que s’està jutjant- anotava els diversos intercanvis d’efectiu que duia a terme. A l’antic conseller delegat (CEO) de BPA se li ha demanat si els fulls solts d’aquella llibreta que van ser la base de la causa que va suposar la intervenció del banc i de la seva detenció i empresonament eren inèdits fins aleshores o ja formaven part d’altres causes judicials.
Els fulls de l’agenda de Pallardó que van motivar la causa per intervenir el banc i per detenir el seu llavors CEO ja formaven part del sumari del ‘cas Emperador’ a Espanya
Miquel ha explicat que l’agenda pràcticament sencera, algun centenar de pàgines, figuraven com a annexes, a Espanya, en el marc del sumari del ‘cas Emperador’, que tenia al Principat, abans de l’esclat del ‘cas BPA’, una rèplica en la jurisdicció d’instrucció andorrana. Per tant, i en certa manera, allò que va portar a ‘tancar’ BPA ja era de domini públic feia uns anys. No hi havia res de nou. Ara bé, a la causa que es posa en marxa per intervenir BPA només s’hi adjunten algunes pàgines perquè no hi apareguessin els intercanvis que Pallardó hauria fet a través de gestors d’altres bancs del Principat.
Demanat si JP volia dir Joan Pau Miquel o Jordi Pujol, l’ex-CEO de BPA ha reconegut que la fiscalia espanyola tenia molt interès, al seu moment, a entendre que aquell JP que havia fet intercanvis amb Pallardó era Jordi Pujol. I la Marta que se citava, hauria de fer referència a Marta Ferrusola. Era una manera de vincular l’ex-mandatari català amb la suposada trama xinesa. Miquel, però, ha deixat clar que els Pujol, almenys via BPA, no van fer mai operacions d’intercanvi d’efectiu amb l’empresari valencià establert a Barcelona.
Alhora, des de ja fa setmanes, el bancari va explicar que les anotacions en què apareixia JP fent intercanvis coincidien en gran mesura -no sempre- a algunes de les operacions en què ell personalment havia fet. I que una secretària que tenia a Barcelona responia al nom de Marta, res a veure ni amb la seva esposa ni amb la de Pujol, per tant, ha deixat clar.
GRAVACIONS I INFORMES
Durant la sessió d’aquest dimarts, i entre altres coses, s’han fet un seguit de preguntes en relació amb MundiEspectáculos, contra la qual es va querellar BPA pels danys que la promotora d’espectacles li havia causat, i s’ha visualitzat la controvertida gravació que uns empresaris xinesos van fer a Madrid i on apareixien dos empleats de BPA, un d’ells processat en la causa. Els treballadors explicaven com es podia continuar enviant efectiu cap a Andorra malgrat que el banc havia decidit tallar l’operativa a Pallardó.
Justament, Miquel ha afirmat que l’organització xinesa va intentar amb aquell vídeo “condicionar” el banc perquè deixés sense efecte la decisió de tallar l’operativa a l’empresari valencià. L’ex-CEO de BPA ha assegurat que malgrat aquell intent de xantatge, no hi va haver cap canvi. Ni tampoc es va obrir cap nova operativa amb cap empresari xinès. Durant la sessió també s’ha tornat a deixar clar que el sistema de búnquer que tenia BPA en les seves dependències no era exclusiu per a Pallardó, com aquest va voler fer creure a les autoritats espanyoles en algunes ocasions.
Miquel ha deixat clar que no es promocionava ningú en funció de la seva disponibilitat a blanquejar, com la policia insinua en alguns informes. “No ascendeixen per aquesta motivació, és una justificació rocambolesca”, ha afirmat amb contundència l’ex-CEO de BPA
“Era un servei obert”, ha dit Miquel, que usaven molts altres empresaris i comerciants, molts d’ells del país, que quan acabaven la seva jornada comercial dipositaven en aquell búnquer la recaptació del dia. “No vam inventar res, no vam ser tampoc pioners en això. Era quelcom que ja funcionava a la plaça”, ha explicat l’antic màxim responsable executiu de BPA.
Un altre dels aspectes sobre els quals s’ha fet incís durant la vista ha estat l’anàlisi de les promocions professionals d’alguns empleats -alguns d’ells processats en la causa- del banc, sobretot quan BPA va adquirir Banco Madrid i alguns dels directius de l’entitat a Andorra van ser avaluats per assumir nous reptes a la capital espanyola. Miquel ha deixat clar que no es promocionava ningú en funció de la seva disponibilitat a blanquejar, com la policia insinua en alguns informes.
“No ascendeixen per aquesta motivació, és una justificació rocambolesca”, ha afirmat amb contundència l’ex-CEO de BPA, que ha explicat que els informes encarregats ho eren per veure “si la capacitació dels equips directius que teníem a l’entitat era suficient per assumir els reptes estratègics” del banc. I que lluny de promoure el blanqueig, el que es busca i es mirava d’implementar eren “polítiques, mesures i procediments per evitar que els clients poguessin tenir l’opció de blanquejar”.
Comentaris (1)