Així es constata amb les dades incloses en la resposta de la ministra d’Afers Socials Trini Marín, a la demanda d’informació formulada pel president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró. Des de la formació tenien constància que el canvi en les regles per accedir a aquests ajuts estava generant problemes a moltes llars i, per això, es va demanar detalls. I les xifres, no es pot negar, evidencien que la modificació de la normativa ha tingut efectes importants.
Un primer, una clara davallada del nombre de sol·licitants. El 2025, després de dos anys on qui tingués l’ajuda concedida gaudia d’una pròrroga automàtica, es va fer una nova convocatòria d’aquestes ajudes. En total, les van demanar 2.217 llars. Enguany, amb informació fins al 30 d’abril, només hi ha 1.431 demandes. Per tant, i tenint en compte que poden arribar-ne més en el que resta d’any però que, per lògica, en la majoria dels casos es demana a l’inici de l’exercici-, queda clar que ja hi ha una clara reducció que, en bona part, es deu a persones que no fan el tràmit conscient que no compliran les condicions.
On també hi ha un canvi important és el nombre de demandes que s’han denegat. L’any passat, es van desestimar 370 de les 2.217 peticions, el que suposa únicament el 16,7% del total. Enguany, aquesta dada ja creix de forma notable. Se n’han refusat 707. És a dir, gairebé una de cada dues (49,4% del total). Per tant, no només és que s’hagin rebut menys sol·licituds sinó que, a més, moltes menys han estat ateses. I això, no es pot oblidar, en un clar context de preus de lloguers absolutament desbocats.
Analitzant els motius pels quals s’han refusat les peticions, queda clar que el canvi de requisits és clau en aquest increment de les denegacions dels ajuts a l’habitatge. Així, 577 dels demandants es van quedar sense el suport econòmic del Govern, justament, perquè no poden acreditar que destinin més del 30% dels ingressos a la renda del lloguer. Això suposa el 81,6% del total de resolucions negatives. 116 casos més, el 16,4%, van ser per superar els llindars econòmics marcats. Les altres causes -tenir el contracte a nom d’una altre persona, no complir els cinc anys de residència o incompatibilitat amb altres ajudes són minoritaris.
Això es constata també si s’analitzen les dades tenint en compte les rendes de les llars sol·licitants. En la convocatòria del 2025, entre els 1.847 expedients favorables, hi havia 515 llars que superaven els 30.000 euros d’ingressos anuals. En canvi, en la d’aquest 2026, només en 49 casos dels 724 ajuts atorgats estan per sobre d’aquest nivell.
Per tant, hi ha hagut un nombre important de llars que, amb els nous criteris, han quedat exclosos de l’ajuda. La xifra supera el 10% que, en el moment d’aprovar els canvis reglamentaris, es va calcular des del Govern. Queda clar que la nova condició ha suposat que moltes famílies perdin aquest suport econòmic en plena crisi de l’habitatge.
Comentaris