Religiosament, el secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, visita a partir d’aquest dijous a la tarda el Principat per presidir l’acte central, divendres, dels 150 anys de la declaració de Meritxell com a patrona del país per part del Consell General. Però el viatge des de Roma, passant per Mongòlia, de Parolin va molt més enllà. De fet, les autoritats andorranes haurien exposat la necessitat de tractar el complex tema de l’avortament. El papa Francesc sap que l’Església té una patata calenta amb aquest tema i tampoc no el fa sentir còmode que el Vaticà hagi d’ostentar la prefectura d’un Estat diferent al seu propi.
D’aquí que hi hagi el plantejament de fer un bisbat totalment andorrà i que una vegada això s’hagi constituït, amb els canvis legals, constitucionals i de tota mena que hi hagi d’haver, posteriorment la Santa Seu deixi d’ostentar la prefectura de l’Estat i quedi simplement com a rector de la diòcesi. Així ho apunta l’advocat ‘vaticanista’ Oriol Trilla en un article al portal eclesiàstic ‘Germinans Germinabit’. I l’Altaveu ha pogut confirmar que el bisbat propi com a pas intermedi és un escenari que hi ha sobre la taula.
De fet, si Andorra passés a tenir el seu propi bisbat, el més probable seria que la diòcesi d’Urgell, segons les fonts consultades, s’acabés annexant al bisbat de Lleida. El d’Urgell és territorialment molt extens, però a nivell de població, en solitari, sense Andorra, quedaria molt minso. Aquest és un escenari que hi ha sobre la taula i que es descarta que Parolin tracti amb les autoritats andorranes, igual com es pot avaluar la successió de Joan-Enric Vives.
L’actual arquebisbe Copríncep arriba el juliol vinent als 75 anys. Llavors haurà de presentar obligatòriament la renúncia per jubilació (que el Papa ha d'acceptar). Malgrat que inicialment va donar a entendre que preferia no tenir coadjutor, sabent que l’Estat andorrà, que les autoritats andorranes, hi són favorables, Vives va canviar el discurs i va passar a defensar la necessitat de la designació d’un ‘auxiliar’ amb dret a successió.
En alguns cercles, l’actual màxim responsable de la diòcesi urgellenca ha donat a entendre que potser seria necessari estendre el seu mandat un temps més, més enllà dels 75 anys, per tal que el coadjutor tingui temps de preparar-se degudament i de prendre mides al seu futur càrrec. Tot això, però, queda supeditat a eventuals canvis en la relació bilateral.
Comentaris (16)