El PS reclama una llei de transparència de veritat i que es publicitin les declaracions patrimonials

El grup parlamentari presenta cinquanta esmenes a la proposició promoguda per la coalició governamental a la qual voldrien incloure un règim sancionador i mecanismes que fomentin l’avaluació de la norma i la participació ciutadana

Susanna Vela i Judith Salazar.
Susanna Vela i Judith Salazar. Toni Solanelles

“Si apostem per la transparència i no per un brindis al sol, hi ha tot un seguit de qüestions que s’han d’acceptar.” Les conselleres generals socialdemòcrates Susanna Vela i Judith Salazar han anunciat aquest matí, en nom del grup, la presentació de cinquanta esmenes a la proposició de llei de transparència i accés a la informació pública. Són tot un seguit de propostes de canvis i addicció de nous articles -amb els mecanismes que hi porten associats- que haurien de fer que la legislació en qüestió sigui realment d’accés a la informació i de transparència.

Els canvis que es proposen són molt variats i nombrosos. Per exemple, però, s’estableix que també els Coprínceps hagin d’estar subjectes al marc legal que es pretén impulsar ja des de la legislatura passada. I es va fins al fet de fer públiques les declaracions patrimonials dels càrrecs electes. Més encara, també els integrants del nucli convivent d’aquests càrrecs haurien de registrar les seves declaracions patrimonials malgrat que en aquests casos no es publicitarien. Van en línia amb el que exigeixen els cànons internacionals i no pas deixar-ho en un calaix per si, d’entrada, el Tribunal de Comptes en vol fer algun ús com planteja la proposició actualment a tràmit.

Entre les modificacions que impulsa el PS, que ha deixat clar que ja ha mantingut alguna conversa amb els grups de la majoria per avaluar què pot arribar a acordar-se i què no, també hi ha una millor regulació de la informació reservada d’Estat o la supressió de restriccions que imposa el text original per poder accedir a documentació pública. Sobre les matèries reservades, Vela ha explicat que no es vol “un llistat de caràcter limitatiu” sinó sols una qüestió enunciativa, perquè el que avui pot ser un secret d’Estat, demà pot deixar de ser-ho. Alhora, els socialdemòcrates també creuen que la ciutadania no només ha de poder tenir accés a la informació pública quan hi tingui un interès legítim, sinó sempre, que per això és pública.

Cal regular de forma efectiva i real “la transparència i l’accés a la informació, perquè és la pedra angular”, per exemple, per mirar de frenar “la desafecció política” i fomentar “la participació ciutadana i la integració de la ciutadania en els processos de participació”

El text, que afecta totes les institucions públiques i parapúbliques de l’Estat, ha de regular de forma efectiva i real “la transparència i l’accés a la informació, perquè és la pedra angular”, per exemple, per mirar de frenar “la desafecció política” i fomentar “la participació ciutadana i la integració de la ciutadania en els processos de participació”, segons que ha destacat Salazar. A través del text també s’encomanaria als comuns, al Govern i al Consell General que reguli, cadascú amb el seu temps i per als seus mecanismes (ordinacions, reglaments, lleis) el procediment de la iniciativa legislativa popular.

Cinquanta esmenes donen per molt, es evident. Així es regula molt millor l’accés a la informació, es remarca la qüestió del Govern obert, s’imposa la necessitat de tenir uns millors arxius i registres, s’inclou un títol concret -amb el Raonador del Ciutadà com a garant- per a l’avaluació de la llei i es proposa una Comissió nacional d’accés i avaluació de la documentació que integrarien dotze persones que representin tots els poders o institucions públiques (Govern, Consell, Justícia, comuns… la universitat). I encara més important, es crea un règim sancionador de veritat, atès que la proposició de la coalició demòcrataliberal sols sancionava aquell que revelés secrets, que ja està tipificat en altres normes.

Per a Judith Salazar, “si no hi ha un règim sancionador tot plegat és un brindis al sol”. Com la immensa majoria de règims sancionadors, s’inclouen faltes lleus, greus i molt greus. Es pot anar des d’una petita mala praxi a la manipulació de la documentació. Des d’ometre dades a facilitar uns detalls personals quan no s’hauria d’haver fet. El règim sancionador estableix des d’amonestacions i multes econòmiques d’entre 500 euros i 24.000 euros en funció del cas, a la destitució d’un càrrec o fins i tot la inhabilitació per poder-lo tornar a exercir. També es pot prohibir a un tercer contractar amb l’administració o deixar-lo al marge d’eventuals subvencions públiques.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.