El que és un fet inqüestionable és que els tres grups de la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos) i el Partit Socialdemòcrata tenen una idea ben diferent del que ha de ser una llei de transparència. Els primers han acabat apostant per un avenç molt relatiu que, en segons quins punts del text, acaba fent més una normativa restrictiva que no pas una obertura de la informació pública a la consulta ciutadana. Els segons, en canvi, tenen clar que el text queda molt lluny del que hauria de ser. Ho evidencia el fet que han presentat fins a tretze reserves d’esmena.
És a dir, el que volen és que les propostes de modificació que han presentat i que han estat refusades durant el treball de la llei en comissió, ara, siguin debatudes al ple. I, per tant, de forma pública. Que els ciutadans, si així ho estimen convenient, puguin escoltar els arguments d’uns per rebutjar les esmenes presentades i dels altres per haver-les posat sobre la taula.
I un dels aspectes que han generat més controvèrsia és el fet que la proposició legislativa deixa clar que l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) i l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) podran continuar negant-se a facilitar als consellers generals documentació sobre la seva activitat. Els darrers anys totes dues entitats havien estat àmpliament opaques davant qualsevol petició, especialment les que afectaven el ‘cas BPA’. El PS havia presentat esmenes perquè als parlamentaris no s’apliqués aquesta reserva, una proposta davant la qual els grups de la majoria s’han tancat en banda.
La llei, tal com arriba al ple, sí que estableix que els càrrecs públics hauran de presentar declaracions de patrimoni abans d’accedir-hi i en marxar. Ara bé, aquesta informació romandrà guardada a pany i forrellat. No serà pas pública. Aquest aspecte el volia canviar el PS amb les seves esmenes, però també s’ha topat amb la paret de la majoria. Ara, el debat també formarà part de la votació del text al Consell General.
La legislació sobre transparència tampoc inclourà, tret de gir radical en els plantejaments de DA, Liberals i Ciutadans Compromesos, sancions a qui la incompleixi. El PS havia proposat un règim amb multes entre 500 i 12.000 euros, a banda d’altres càstigs accessoris. La idea, però, tampoc havia prosperat en comissió.
Per tant, tot fa preveure un debat força intens el dia que la proposició de llei s’hagi de debatre al Consell General. En principi, entrarà en l’ordre de la sessió que hi ha previst pel pròxim dijous.
Comentaris