El lloguer i les pensions posen pebre a la bassa d’oli del Consell

Els grups parlamentaris aproven per assentiment quinze de les 21 propostes d’acord presentades en la darrera jornada del debat d’orientació política

Josep Pintat conversant amb Pere López a l'hemicicle; l'oposició ha aconseguit 'col·locar' nou propostes.
Josep Pintat conversant amb Pere López a l'hemicicle; l'oposició ha aconseguit 'col·locar' nou propostes. EDUARD COMELLAS / CONSELL GENERAL

Els socialdemòcrates han trencat, una mica almenys, els esquemes de la coalició governamental. Però no del tot. Enmig de la bassa d’oli que s’ha viscut al Consell, més o menys, durant el debat d’orientació política, amb clams constants a la mà estesa i a la recerca de consensos, les diferències entre el PS i especialment els demòcrates en la concepció d’allò que envolta l’habitatge de lloguer i la possibilitat o no d’incrementar les pensions més baixes de jubilació i invalidesa han servit per tensar una mica la corda. Sols una mica.

La darrera jornada d’un debat amb guió fixe a la bancada majoritària i sense arguments una vegada els socialdemòcrates els van deixar fora de joc en no mantenir aquell to crispat d’altres ocasions ha servit per discutir la xifra rècord de 21 propostes d’acord. Caldrà fer un acurat seguiment. Promeses, tot sovint, que acaben al calaix per molt que siguin encàrrecs directes al Govern. De les 21 propostes, quinze han estat aprovades per assentiment, encara que dues d’elles s’han fusionat en una de sola, i altres han patit alguna transacció. El tall bo, per dir-ho alguna manera, calia situar-lo allí on l’entesa no hi ha sigut. O no hi ha sigut del tot.

Si l’executiu compleix i fa tot allò que el Consell General li ha ‘ordenat’ aquest divendres via propostes d’acord, hi haurà més mitjans contra la violència de gènere i a favor de la salut mental, caldrà diversificar més l’economia amb allò del cànnabis i digitalitzar les empreses, fomentar bons acords amb la UE o promoure connexions entre l’aeroport de l’Andorra-la Seu i Madrid, París o Lisboa

Per què, quedi clar, si l’executiu compleix i fa tot allò que el Consell General li ha ‘ordenat’ aquest divendres via propostes d’acord, hi haurà més mitjans contra la violència de gènere i a favor de la salut mental, caldrà diversificar més l’economia amb allò del cànnabis i digitalitzar les empreses, fomentar bons acords amb la UE o promoure connexions entre l’aeroport de l’Andorra-la Seu i Madrid, París o Lisboa. I s’haurà d’estudiar aproximar-se més, per dir-ho així, a la Carta Social europeu o a l’Organització Internacional del Treball (OIT). I buscar millors connexions de bus amb Tolosa o que els programes educatius fomentin la solidaritat i la resiliència.

La coalició governamental s’ha carregat la petició del PS de millorar amb una integració global tot el transport públic de viatgers. Sigui el nacional o el que depèn dels comuns. I tampoc no ha tirat endavant la petició de Terceravia de fomentar l’activitat física per millorar la salut de la gent gran. O la demanda també de l’organització de base laurediana per fer un estudi sobre l’administració de Justícia o que hi hagués una millor integració de la història clínica compartida amb la via preferent. D’una manera o altra, en tots els casos, la coalició governamental, via Mònica Bonell, Ester Molné, Joan Carles Ramos o Sílvia Ferrer, per posar quatre exemples, ha justificat que el Govern ja estava fent la feina.

El pebre ha vingut, sobretot, amb els lloguers a preus assequibles i amb les pensions. El duel Carles Enseñat-Pere López passant per Escaldes en el primer cas, i la tufa del líder parlamentari socialdemòcrata al Govern per no disposar de dades sobre què podria costar revaloritzar les pensions més baixes que ha fet aixecar el dit a Xavier Espot i l’ha acabat abaixant vist que no ha trobat la complicitat que esperava en la síndica general, Roser Suñé, han estat de les poques coses que han tret l’hemicicle de l’ostracisme. Si mitja dotzena de propostes d’acord són mig martiri, 21 esdevenen el martiri sencer. I més hi tot.

Habitatge i les al·lusions a Escaldes

Liberals i Demòcrates havien promogut una acció per fomentar la concertació entre el Govern i els comuns per buscar mitjans i mesures en relació a l’habitatge de lloguer a preus assequibles. Evidentment, la coalició governamental s’ha alineat en donar suport a la proposta. També Terceravia. N’hi ha hagut prou amb què els socialdemòcrates s’hagin abstingut, no pas votat en contra, perquè s’hagi encès el primer dels dos incendis, no pas catastròfics, de la jornada. El ‘cara a cara’ entre López i Enseñat a l’aixopluc de la cònsol Rosa Gili, protagonista no present i sense voler-ho, ha escalfat una mica el debat.

El parlamentari socialdemòcrata ha justificat l’abstenció de la seva formació perquè “no ens sembla que s’hagin d’anar acordant accions de manera aïllada sinó accions de forma global”. En aquest sentit Pere López ha reclamat un pacte d’Estat en matèria d’habitatge a llarg termini. I ha advertit d’un possible conflicte de competències si el que es vol és fer passar per l’adreçador els comuns. Enseñat, president demòcrata, li ha replicat tot posant d’exemple el comú d’Encamp, que és el que coneix millor perquè viu a la parròquia, i la seva rebaixa del percentatge de cessió a què estan obligats els propietaris. I ho ha contraposat amb els percentatges de cessió que tenen altres comuns, els més alts del país.

Potser l’únic moment que ha fet trencar una mica la cadena de badalls de la jornada ha estat quan Enseñat li ha recriminat a Pere López que no deu parlar gaire amb Rosa Gili i, si ho fa, no l’escolta:  “Deu ser la rivalitat entre dues persones que potser una en succeirà l’altra”

Era clar que el conseller demòcrata es referia a Escaldes. I ha estat aquí quan López, Pere, s’ha encès. El conseller del PS ha deixat clar que “reduir el percentatge de cessió només beneficia els promotors”, més encara “si no es condiciona el preu del lloguer”. Beneficia els propietaris i promotors, ha insistit López, i perjudica “tots els habitants de la parròquia, que té menys sòl per a equipaments i per a habitatge social”. Carles Enseñat ha aprofitat per etzibar-li un cop baix al líder -a no ser que el demòcrata sàpiga quelcom de nou- socialdemòcrata quan tot recordant que en sòl consolidat la cessió a Escaldes és econòmica. Li ha etzibat, dèiem, que potser no parlen massa López i Rosa Gili. O si parlen, potser no s’escolten. Deu ser, ha dit Enseñat, culpa de “la rivalitat entre dues persones que potser una en succeirà l’altra”. López no ha seguit per aquest camí tot i el somriure de la bancada majoritària. Sols ha deixat clar que no es pot limitar l’autonomia comunal.

El president del grup socialdemòcrata, en canvi, ha aconseguit, entre cometes, fer enfadar el cap de Govern, per al·lusions, tot defensant la necessitat que les pensions de jubilació i d’invalidesa més baixes s’equiparin al salari mínim. A excepció del PS, la resta de la cambra ho ha tombat. Cadascú que cobri el que s’hagi guanyat treballant, han vingut a dir la resta de formacions. A banda que, han remarcat des de la coalició governamental, seria insostenible.

Una sessió de Consell General.

Relacionat

Rècord de propostes al Consell per mirar de pal·liar els efectes de la pandèmia

Pere López ha lamentat que es parli sense saber. I ha insistit que ni el Govern ni la CASS no deuen tenir dades, o no les deuen voler tenir, del que costaria apujar les pensions més baixes d’aquelles persones que han estat cotitzant 40 anys al país. El conseller socialdemòcrata ha posat una xifra sobre la taula: tres milions d’euros anuals. Tot plegat ha fet esclatar un Xavier Espot que ha demanat intervenir malgrat que no estava previst en aquell moment. Però vist que s’estava fent una interpretació flexible del reglament, ha dit el cap de Govern, bé prou que podia xerrar.

Ni la síndica ni Pere López li han negat la paraula. Però tots dos, ai làs, han acabat aliant-se per deixar-li clar a Espot que de saltar-se el reglament, res de res, que allí s’estava justificant el perquè d’una vot. Per evitar mals majors, el màxim responsable de l’executiu ha declinat intervenir. Que ja ho faria un altre dia. No fos que que per una mica de pebre, se n’anés en orris tota la bassa d’oli.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.