La llei de Protecció Civil recupera el sometent i preveu un centre nacional d’emergències al 2025

Els grups de la coalició governamental presenten una proposició legislativa molt tècnica i que consideren que haurà de ser llargament treballada i no serà aprovada fins l’any que ve

Eva López, Ester Molné i Raül Ferré han presentat la proposició.
Eva López, Ester Molné i Raül Ferré han presentat la proposició. LIBERALS

Els grups de la coalició governamental, després d’anys i panys de ‘pugnes’, han aconseguit embastar un text que reguli la capacitat de resposta de l’Estat per prevenir o respondre davant possibles emergències o situacions de catàstrofe o incidències d’abast general. Es tracta de la proposició de llei de Protecció Civil sobre la qual fa molt temps que s’hi treballava i que finalment serà entrada a tràmit parlamentari. De forma general, allò que prescriu el text no serà d’aplicació fins tres anys després de l’entrada en vigor de la llei, que no s’aprovarà abans de l’any que ve.

Entre altres, la proposta recupera, actualitzada, la figura del sometent, imposa obligacions als propietaris en relació als riscos naturals -el titular d’un càmping que es posi en marxa una vegada vigent la llei haurà de tenir un pla de protecció privat, per exemple, que estableixi com hauria d’actuar i qui hauria d’assumir l’actuació si mai hi hagués un desbordament d’un riu que el pogués afectar- i preveu la creació d’un centre nacional d’emergències (112). Com que la majoria d’obligacions o prescripcions que contempla la proposició no han de ser efectives fins als tres anys de l’entrada en vigor, el ‘nou’ sometent o el centre d’emergències que serà dirigit pel departament de Protecció Civil no serà realment operatiu fins al 2025 segons les previsions.

Blocs rocosos a la zona de la Solana d'Andorra la Vella, que amenacen Ciutat de Valls.

Relacionat

Govern pretén que els propietaris d’immobles es facin càrrec de l’impacte dels riscos naturals

La proposició ha estat presentada en una compareixença conjunta per les conselleres generals Ester Molné (Demòcrates) i Eva López (Liberals) i el parlamentari de Ciutadans Compromesos Raül Ferré. De forma general, el text, que ha estat ja en certa manera analitzat amb els comuns atès que tenen moltes competències sobre el territori encara que es preveu que hi aprofundeixin més, té com a objectiu “la protecció de les persones, els béns i el medi ambient”, segons que ha afirmat Molné, que ha deixat clar que es tracta d’un text molt tècnic que “s’haurà de treballar vigorosament” en seu parlamentària i que no podrà ser aprovat pas abans de final d’any.

Com ha remarcat Ferré, la coordinació entre cossos intervinents que regula la normativa proposada farà “encara més efectiva” la capacitat de resposta davant qualsevol eventualitat. L’ordenació i planificació dels riscos i la coordinació de les actuacions per fer-hi front són la base del treball regulatori. “S’ha de poder respondre de manera més ordenada”, ha afirmat López, que ha explicat que d’aquí la necessitat de constituir un centre nacional d’emergències que tindrà com a element d’unificació el telèfon 112, des del qual se centralitzarà qualsevol demanda d’actuació en una emergència. Com que tot és encara “molt embrionari” i hi ha marge temporal abans no s’imposin obligacions imperioses, encara no és clar on s’ubicarà físicament aquell centre. En tot cas, la idea és no crear noves estructures però sí que es tenia clar des de feia temps que “no es pot permetre” que en un país que viu del turisme no hi hagi catalogats els riscos i previstes les actuacions de resposta en cas de catàstrofe, segons Ester Molné.

El text ha de servir per coordinar més i millor els serveis d’emergència per tal de donar una resposta més eficient a qualsevol situació; el sometent serà una bossa de voluntaris, homes i dones d’entre 25 i 65 anys, que hauran de tenir els comuns creada en dos anys

De la llei en deriven reglaments i altres documents i plans en funció del tipus d’emergència, risc, actuació, activitat o el que s’escaigui. I, com ja s’ha dit, el termini general per a la implementació de les obligacions i l’efectivitat de les mesures dictades serà de tres anys. Així, per exemple, als tres anys de l’entrada en vigor el 112 haurà de centralitzar totes les emergències. Però també s’haurà hagut d’elaborar el mapa de riscos del país o el catàleg d’activitats perilloses.

També en tres anys ha de poder ser plenament operatiu el sometent, que serà una bossa de voluntaris d’entre 25 i 65 anys, homes i dones, que hauran de rebre una formació específica en determinades àrees i que podran ser mobilitzats quan escaigui i fins i tot per sorteig. Per a les emergències d’abast parroquial els cònsols tindran el comandament i per a actuacions d’un caràcter més general serà el ministre de tutela corresponent -tot sovint el d’Interior- qui estigui al capdavant. En tot cas, com ha explicat Raül Ferré, que ha recordat algunes de les darreres actuacions del sometent abans que es deixés sense efecte real -que no al·legòric, perquè encara hi ha comuns que designen capitans i deseners-, cada corporació parroquial tindrà dos anys per constituir el sometent.

Aquesta bossa de voluntaris no rebrà cap compensació econòmica atès que la participació en aquest grup de reforç en cas d’actuacions d’emergència serà altruista i gratuïta. Mai no hauran d’estar a primera línia ‘de front’ atès que sempre hi haurà d’haver algun professional -policia, bomber, sanitari- que estigui al capdavant de qualsevol actuació. Entre el segon i el tercer any de l’entrada en vigor de la llei els comuns hauran de formar els voluntaris en aquelles matèries que es cregui convenient en vista a què el sometent, s’ha dit ja, sigui operatiu a partir del tercer any.

Plans d’autoprotecció privats: l’escull

Els consellers, que han desgranat alguns elements de la basta proposició de llei, han parlat que caldrà elaborar un pla nacional de protecció civil, plans comunals i que també hi haurà plans especials per fer front a situacions concretes: un sisme, una esllavissada… També s’hauran d’elaborar programes d’actuació davant d’esdeveniments multitudinaris, per exemple. La legislació també establirà l’obligació als privats d’haver de tenir plans d’autoprotecció. En aquest cas, però, només hauran de tenir-lo “aquelles construccions o activitats que s’autoritzin després de l’entrada en vigor de la llei”, ha explicat Molné, que ha admès que davant l’actual situació econòmica “no s’ha volgut carregar els privats” i, per tant, no s’ha imposat un caràcter retroactiu.

Justament, el caràcter retroactiu o no ha sigut un dels esculls que han mantingut la proposició de llei aturada durant temps. Hi havia una part dels polítics del país que volien que els plans d’autoprotecció fossin assumits pels privats en qualsevol circumstància. És a dir, fos datada quan fos data la construcció i activitat i, d’aquesta manera, restar responsabilitats a l’administració. Però el caràcter retroactiu sempre comporta problemes d’aplicació, ha reconegut la consellera demòcrata. Així que només els centres educatius, els equipaments sanitaris i aquells altres de naturalesa comparable al cap d’un any de l’entrada en vigor de la llei i siguin autoritzats des de la data que siguin, “hauran d’adoptar mesures d’aquest tipus”, és a dir, d’autoprotecció, que seran establertes de forma reglamentària.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.