A grans trets, l’anàlisi presentat per Concòrdia assenyala que el país està al límit de la seva capacitat pel que fa a la població. Els serveis, si es continua amb el ritme de creixement actual, acabaran sent insuficients. Així mateix, hi ha una sèrie de col·lectius que, irremeiablement, queden al marge de l’accés a l’habitatge. Principalment, els més joves, que tenen força dificultats per independitzar-se. La formació ha plantejat fins a cinc propostes per solucionar, a curt, mitjà i llarg termini aquestes problemàtiques, i moltes altres. La primera versa al voltant d’un cadastre públic, que ja va avançar l’Altaveu. La segona fa referència a la inversió estrangera, la tercera a millorar la Llei del sòl, la quarta a la promoció d’habitatges de compra a un preu regulat i la cinquena, frenar l’especulació mitjançant mesures fiscals.
Aquesta acció s’hauria d’aplicar de forma gradual, “s’ha d’estudiar amb les parts implicades, perquè evidentment sabem que té una afectació molt directa en certes parròquies i certs sectors”
Pel que fa al fre de la inversió estrangera, Concòrdia ha presentat diverses propostes. La primera d’elles fa referència a una suspensió durant un termini de divuit mesos de la tramitació de totes les inversions estrangeres en immobles. En relació, s’ha presentat la creació de limitacions mitjançant quotes, el límit temporal a compravendes i una fiscalitat especifica. Un dels propulsors de la formació, Martí Alay, ha explicat que el plantejament de quotes es basa en el sistema que s’aplica a Suïssa. Aquesta acció s’hauria d’aplicar de forma gradual, “s’ha d’estudiar amb les parts implicades, perquè evidentment sabem que té una afectació molt directa en certes parròquies i certs sectors”. Es tractaria d’una de les propostes que tindria una aplicació relativament immediata i que tindria efectes també a curt termini.
D’altra banda, Concòrdia ha plantejat que l’Institut Nacional de l’Habitatge comenci a promoure habitatge de compra a preu regulat, creant un parc perquè la població pugui accedir a aquests immobles a cost d’edificació. El sistema, que s’hauria d’adaptar del que s’aplica actualment a Luxemburg, es basa en el lloguer d’habitatges per part del Govern per 99 anys, i poder posar-lo a la venda. És una mesura que Alay ha assegurat que és a llarg termini, “no soluciona d’avui per demà el problema”. La principal diferència amb l’acció que ha emprès actualment l’Executiu andorrà seria que no és l’administració qui seria propietària dels immobles, sinó el ciutadà.
Alay ha assenyalat que, el Govern, hauria de ser molt específic en l’assignació, especificant criteris molt estrictes. Per exemple, no es podria dedicar a un grup social concret, sinó que s’ha de crear criteris per renda i per situació familiar. Així mateix, per situació patrimonial de la persona. A més, es planteja la transmissió, que proposa diferents situacions en què l’immoble torna a l’executiu per diferents motius, com el fet de voler vendre’l per part del propietari. El més important per Concòrdia, ha assegurat Alay, és el fet de crear comunitat, “que puguis viure a llarg termini en la mateixa llar, això és el que crea aquesta seguretat, un sentiment de pertinença”.
Pel que fa a la modificació de la Llei del sòl, Cerni Escalé ha estat l’encarregat de presentar les propostes. Principalment, s’han centrat en tres branques. La primera d’elles, un canvi de sistema de classificació del sòl, estenent la categoria de no urbanitzable. D’altra banda, es planteja que als plans d’urbanisme es tipifiqui directament l’ús dels diferents tipus de sol, depenent d’un pla nacional d’infraestructures. Per últim, que s’hauria a passar d’aprofitar la cessió obligatòria per crear un parc públic comunal descentralitzat.
Comentaris (2)