Just al costat d’on s’està construint, a la Borda Nova d’Andorra la Vella, un edifici de pisos que aniran destinats al lloguer a preu assequible, se n’hi farà un altre. I aquest segon immoble permetrà posar 37 habitatges més al mercat. Així ho ha anunciat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en el marc de la taula rodona ‘Els reptes de l’habitatge a Andorra’ que organitza l’Institut Ostrom en col·laboració amb Liberals d’Andorra i en la qual també han participat representants de l’AGIA (Sandra Cano) i l’APBI (Antoni Bea) i el president de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla. L’espai, de fet, forma part del mateix terreny cedit pel comú d’Andorra la Vella, que ja al seu dia es va explicar que no quedaria ocupat del tot per la primera promoció.Tot i que fa uns dies la ministra ja es va referir a aquest terreny, no ha estat fins aquest dilluns quan ha deixat clar que el Govern trepitjarà l’accelerador per fer-lo realitat el més aviat possible.
La ministra ha deixat clar que el Govern trepitjarà l’accelerador per fer realitat el segon bloc de la Borda Nova
L’obra es pagarà amb la partida de 12 milions que hi ha el compromís d’incloure cada any al pressupost a partir del 2025, per tant, la construcció no podrà començar fins llavors. Ara bé, un cop el pressupost del 2024 estigui en vigor (encara no s’ha publicat al BOPA), es disposa d’altre partides pressupostàries que han de permetre començar a fer passos endavant. “En un parell de mesos crec que podrem treure l’edicte per seleccionar l’arquitecte”, ha explicant, afegint que el més probable és que es repeteixi la fórmula del concurs de mèrits. Un cop es tingui l’arquitecte, “de cara a l’estiu”, es començaria a treballar el projecte “que per això ja tenim pressupost” i de cara a final d’any o principis del que ve “començar a adjudicar l’obra”. “L’administració és lenta, per tant, hem de començar ja a preveure-ho, perquè l’any que ve, que ja tindrem aquest 12 milions, estigui tot preparat per començar”, ha insistit.
ALTRES TERRENYS
En paral·lel també es treballa per disposar d’altres terrenys per seguir ampliant el parc públic d’habitatge. Tal com ja va explicar fa uns dies s’està en converses amb el comú de la Massana per una opció, però en cara no n’ha volgut desvetllar més detalls. També s’ha parlat amb el comú d’Escaldes per aprofitar l’espai disponible al carrer dels Pardals (una proposta que la candidatura de Demòcrates d’Escaldes portava al programa electoral), i s’estan analitzant també altres opcions a Sant Julià. “Estem treballant amb totes les parròquies i si podem aconseguir algun terreny més i arribem a 600 habitatge del parc públic ja tindríem molt”, ha assegurat.
I és precisament en el projecte que es treballa a la Massana on per ara el Govern es plantejaria tornar a intentar la fórmula de la concessió publicoprivada. Ara bé, tal com ha quedat clar durant la taula rodona, perquè pugui ser exitosa “tocarà anar a concessions amb més garanties”. Segons les experiències que s’han pogut analitzar, per exemple a Espanya, la titular ministerial ha reconegut que es demanen moltes garanties per part de l’administració, sobretot a l’hora “d’assegurar els lloguers”, per la qual cosa, “ho haurem d’estudiar”.
“Estem treballant amb totes les parròquies i si podem aconseguir algun terreny més i arribem a 600 habitatge del parc públic ja tindríem molt”, ha assegurat Marsol
Durant el debat, també s’ha posat sobre la taula la necessitat de trobar una sortida per als pisos buits, molts dels quals propietat de ciutadans espanyols que no els tenen declarats. La ministra ha explicat que així que tinguin els noms dels titulars se’ls contactarà per “motivar-los” i si no funciona, “potser sí que els haurem de motivar més durament”, però no ha explicat com es faria.
Ara bé, durant la taula rodona, el president de l’APBI no ha estat tan optimista. Tot i reconèixer que s’ha facilitat la regularització d’aquestes propietats, s’ha mostrat convençut que als afectats “els cauria una inspecció de la hisenda espanyola sí o sí”. La seva proposta passaria perquè hi hagués una negociació directa entre els dos governs i l’executiu andorrà es comprometés a recaptar els impostos que reclama Espanya, fent que els paguessin els propietaris dels pisos al país i, posteriorment, que es fessin arribar aquest diners al país veí del sud sense identificar els propietaris implicats. En cas contrari i exposats a una inspecció, “prefereixen donar-los per perduts”.
Comentaris (14)