Vanessa Mendoza Cortés ha mantingut un diàleg amb la jurista catalana Clara Serra, advocada que defensa l’entitat andorrana en l’àmbit internacional, a través del canal de Youtube d’Stop Violències. El diàleg, amb un seguiment en directe molt minso, versava sobre la ‘Violència estructural, represàlies i drets humans’ i estava emmarcat en Dia internacional d’eradicació de qualsevol violència contra les dones. Serra ha explicitat les diverses formes que tenen els estats per represaliar els seus ciutadans i col·lectius i ha deixat clar que “les represàlies no són una cosa que ens inventem” sinó que organitzacions com les Nacions Unides defineixen perfectament i fins i tot, com en el cas d’Stop Violències, acaben reconeixent que es troben en aquesta situació.
“La meva llibertat d’expressió s’ha vist coartada i jo m’he replegat una mica. Ni en els meus pitjors somnis o malsons mai no vaig pensar que em podria trobar en aquesta situació”
Per a la jurista catalana, que l’Estat mogui fils “sense fonaments o amb proves o evidències falses” per intentar “estigmatitzar” certs col·lectius és represàlia. Clara Serra parlava de forma genèrica però era clar que es referia al cas d’Andorra, on l’advocada ha estat diverses vegades i “per vergonya meva mai no em vaig preguntar com estava el país a nivell de drets humans”. Serra ha deixat clar que els estats no han “d’assetjar judicialment” els activistes socials sinó, ben al contrari, han de “condemnar” els atacs que puguin sofrir i “protegir la seva tasca”. Durant l’exposició de la jurista i el diàleg que anaven mantenint les dues intervinents, Vanessa M. Cortés ja ha donat alguna pinzellada del seu cas.
Ha estat en aquest marc quan l’activista ha donat a entendre que el que viu és “un càstig exemplar per batallar un dret a tots els llocs fins que se’m doni i és una forma d’advertència a la resta” per dissuadir-los a plantar batalla. Clara Serra ha recordat que Andorra, en referència a l’avortament, “s’ha de posar al dia del que diuen tant el Consell d’Europa com l’ONU” i sembla que més que anar endavant, es va enrere. I Vanessa M. Cortés ha recordat que havent signat la Declaració universal dels drets humans com la té firmada Andorra, hi poden haver demandes “incòmodes” però l’exigència de drets, encara que puguin estar eventualment prohibits, no és dolenta.
El tram més punyent ha arribat a la recta final quan Clara Serra ha demanat a la presidenta d’Stop Violències com se sentia. “La meva llibertat d’expressió s’ha vist coartada i jo m’he replegat una mica”, ha reconegut l’activista tot afirmant que tant professionalment com socialment s’està ressentint de la causa oberta i fins i tot la seva mare rep comentaris per ser la mare de qui és. Ha deixat clar que no tot els comentaris que rep són dolents; ben al contrari, en alguns casos són elogis, però “ni en els meus pitjors somnis o malsons mai no vaig pensar que em podria trobar en aquesta situació”.
Vanessa M. Cortés ha explicat que el seu posicionament no és personal sinó que va ser professional i fins i tot col·lectiu, “però em passa a mi perquè m’acusen a mi” sense que la majoria dels que parlen d’ella i la criminalitzen, especialment la classe política, “no s’hagi assegut mai a prendre un cafè amb mi i sàpiga si sóc molt o poc feminazi”. “Mai no he faltat el respecte a ningú. El discurs pot ser incòmode, sí. Però exigir drets és legítim i de justícia social”, ha mantingut durant la conversa, en què ha lamentat la manca de diàleg amb les institucions i el fet que els ciutadans hagin de pagar impostos perquè els acabin “oprimint”.
“Estem assenyalant la catifa que s’hauria d’aixecar (per fer neteja) i m’acusen a mi per assenyalar-la. I ningú no ha demanat explicacions al parlament” ni sobre la situació ni sobre les denúncies fetes per l’activista
“Hi ha dies molt trasbalsadors i d’altres de més bonics”, “jo no cobro per fet tot això i els polítics sí” o a “Andorra encara li falta molt recorregut per fer” en molts sentits, ha dit entre altres coses la presidenta d’Stop Violències, que ha afirmat que en relació a allò de què se l’acusa el Govern “no ha demostrat res. És una estratègia magistral per part de l’Estat. No només no ha donat explicacions (d’allò que l’organització denunciava) sinó que a més a més ho ha revertit tot en contra meva”.
Vanessa M. Cortés també ha deixat clar que “no vaig ser jo qui va anar a mentir a l’ONU” tot reiterant que hi ha hemeroteca que diu que al Principat s’hauria ‘obligat’ a parir a menors de tretze anys i alhora que ha recordat la intervenció de Canòlic Mingorance davant la Cedaw en què va explicar que la CASS pagava interrupcions d’embaràs “i el Col·legi de Metges va sortir a negar-ho. I a aquesta magistrada no li ha passat res de res”, mentre que a ella, que com a ciutadana rasa “puc dir el que vulgui” l’han encausat amb risc fins i tot d’una pena de presó. “Estem assenyalant la catifa que s’hauria d’aixecar (per fer neteja) i m’acusen a mi per assenyalar-la”, ha dit metafòricament Vanessa M. Cortés, que ha lamentat que cap grup polític “no hagi demanat explicacions al parlament” sobre la situació que viu l’activista i tot l’entramat en general, denúncies fetes per l’activista incloses.
Comentaris (27)