La comissió s’ha reunit presencialment per fer un repàs a la seixantena de propostes que s’han fet des de tots els col·lectius que tracten amb els joves i per part dels joves mateix. La idea a partir d’ara és prioritzar les actuacions proposades i elaborar un pla nacional, que s’hauria d’estendre des del 2022 fins al 2025, per tal que sigui “ambiciós i a la vegada realista”, com ha afirmat la titular d’Educació, que ha explicat també que les demandes o peticions dels joves “han anat més enllà del que emana la llei”.
Si inicialment les propostes o el pla havien de girar sobre quatre eixos principals -salut, educació, ocupació i lleure-, la realitat de l’aportació juvenil ha fet que hagin agafat tant o més pes qüestions relacionades amb medi ambient, participació, comunicació i seguretat a les xarxes telemàtiques. La comunicació és clau per als joves. O han admès ‘els adults’, que és decisiva “i no sempre sabem comunicar bé o almenys no pels canals que usen els joves”, ha reconegut Vilarrubla, que ha admès també que caldrà veure la necessitat de posar en marxa eines específiques per als joves.
La titular ministerial ha fet aquesta referència al tomb que en la reunió d’aquest divendres, per exemple, s’ha palesat que “algunes coses que demanen, ja existeixen, però no les coneixen”. I no és per ignorància, ha vingut a dir Vilarrubla, sinó perquè l’administració no ha sabut pitjar la tecla correcta. La ministra ha assegurat que contràriament al que pot semblar, els joves sovint són “més exigents del que poden ser els adults”.
Comentaris (1)