Les polítiques parlen, els polítics escolten

Sota la mirada atenta des de la part alta de polítics com Xavier Espot, Jordi Alcobé, Cerni Escalé, Jordi Jordana o Roger Fité, les dones han pres el protagonisme absolut del l’hemicicle. La subsíndica general, Sandra Codina, ha obert l’acte destacant que veure la sala plena de dones representa “una societat que avança” i ha recordat que la igualtat no és una fita estàtica, sinó una “feina constant” que es construeix dia a dia. En la seva benvinguda, Codina ha recordat el pes de la història, remuntant-se a l’any 1970, quan les dones van poder votar per primera vegada a Andorra gràcies a aquelles que “van decidir fer un pas endavant”. 

La lectura del manifest ha comptat amb la participació de cinc veus que representen la pluralitat i la força de les institucions. Laura Mas ha parlat en nom de totes les cònsols -les d’avui i les que l’han precedit - per recordar que, tot i els quatre anys de vigència de la Llei d’igualtat, el compromís ha de ser “constant, transversal i ferm”. Però, més enllà de les lleis, el reportatge de la jornada ha posat el focus en les esquerdes del sistema. Maria Àngels Aché ha denunciat una realitat persistent: la presència de dones en llocs de lideratge en sectors com l’esportiu o l’empresarial continua sent “insuficient” i sovint està “condicionada per estereotips de gènere”.

El text també ha volgut abordar la realitat més quotidiana i les noves amenaces. Laia Moliné s’ha centrat en la càrrega que suposen les “dobles i triples jornades” i la pressió sobre l’aparença física, alhora que ha cridat a combatre els discursos d’odi que “busquen desprestigiar el feminisme”. En aquest sentit, el manifest aposta per la coeducació i per una resposta contundent a la violència de gènere digital.

En una línia similar, Mariona Cadena ha defensat la necessitat que el departament d’Estadística disposi de tots els mitjans per generar dades “desagregades per sexe, rigoroses, periòdiques i comparables”, ja que només amb informació objectiva es pot desenvolupar de manera transversal la perspectiva de gènere.

Finalment, Berna Coma ha clos la lectura amb la convicció clara que totes les dones han de poder viure en un “entorn segur, lliure de sexisme, assetjament i violència”, recordant que “la igualtat no és una concessió, sinó un dret” que exigeix coherència entre la norma i la realitat. Coma ha insistit que calen “indicadors verificables que permetin avaluar els avanços i identificar els obstacles” en el camí cap a una Andorra plenament igualitària. Una idea que ha reforçat posteriorment en assegurar que, tot i la legislació aprovada, “no hem de perdre de vista que la lluita continua i que no ens podem quedar estancats”.

Fora de la lectura oficial, les veus de les protagonistes han aprofundit en els reptes més urgents. Susanna Vela, consellera general, ha celebrat que dones de diferents ideologies s'hagin posat d'acord en un moment “on hi ha un cert retrocés dels drets de la dona”. Vela ha recordat que “les dones no som un col·lectiu, som la meitat de la població” i ha posat deures per al futur: assolir llocs de màxima responsabilitat com a síndiques, caps de Govern i abordar el debat de l’avortament, primer per “despenalitzar-lo del Codi Penal” i després per legalitzar-ne la pràctica.

Així mateix, Vela ha coincidit amb el manifest en el perill dels discursos d’odi a les xarxes, afirmant que els comentaris ofensius “fan que moltes dones es tirin enrere i no es vulguin dedicar a la política per no ser massa exposades”. Aquest treball des del carrer i la proximitat ha estat un dels eixos defensats per Olalla Losada, cònsol menor d’Andorra la Vella, qui ha definit l'acte com una “declaració d'intencions” per continuar posant pedretes conjuntament. Losada ha destacat que des dels Comuns s’ha d’incidir directament a través de “tallers col·laboratius i l'educació” amb infants, joves i gent gran, aprofitant que l’administració local és la que té el ciutadà “més pròxim”.

L’acte ha conclòs amb la satisfacció de veure un “compromís institucional de continuar avançant, sense retrocessos”, en el que Sandra Codina ha definit com una “foto molt potent” que uneix totes les veus polítiques femenines del Principat sota un mateix objectiu. Per primera vegada la paraula l’han tingut només elles. Les polítiques han parlat i als polítics els ha tocat tan sols escoltar.