Davant l’absència d’acord, i si la cosa no canvia en els propers dies, el Govern ja ha anunciat als agents econòmics que la setmana que ve anunciarà la seva proposta. De fet, aquest mateix dimecres ja hi podria haver alguns avenços. Entre l’executiu i els grups parlamentaris de la majoria han de definir què caram vol dir l’índex de revalorització salarial a partir del qual, a més, l’administració hauria de fixar l’increment del preu de l’habitatge, una qüestió que tot i no ser tractada directament en el marc del CES d’aquesta tarda, és evident que patrons i empleats tampoc no arriben a punts de consens.
L’executiu ha citat aquest dimarts de manera extraordinària els representants de la Confederació Empresarial i els dels sindicats presents al CES. La reunió s’ha celebrat sota la presidència del titular d’Economia i número 2 de l’executiu, Jordi Gallardo. A banda de presentar un tema menor com uns reglaments sobre transport, els responsables de l’executiu volien temptejar el terreny salarial. Més encara amb tota la moguda relativa als temporers. I també començar a analitzar què passarà si mai hi ha talls d’energia que afecten l’activitat laboral.
EMPRESARIS
A la sortida de la reunió, Gerard Cadena i Sònia Yebra, en nom de la patronal, i Gabriel Ubach, com a representant sindical, han evidenciat les posicions enfrontades que representen. Els responsables de la CEA han admès que, ara sí, estan disposats a revaloritzar d’acord amb la inflació, encara que sigui del 7%, els salaris mínims. Però no pensen anar més enllà, igual com s’estalvien de posicionar-se, per ara, sobre el tema de l’habitatge, perquè “és una qüestió molt complexa”.
“La dificultat de trobar personal” en alguns sectors més que en d’altres ja fa que les remuneracions s’acabin “autoregulant”, defensa Sònia Yebra
Yebra, que sobretot representa l’empresari del comerç, ha indicat que per sobre del salari mínim, cada empresa ja anirà establint les seves pròpies graelles d’increment remuneratori. “Les empreses han de poder fer els seus ajustaments” per poder garantir que “sobreviuen les empreses i també sobrevisquin els treballadors”. A més, ha indicat l’empresària, “la dificultat de trobar personal” en alguns sectors més que en d’altres ja fa que les remuneracions s’acabin “autoregulant”. El que no vol la patronal és que es pugui condicionar amb un increment lineal únic tots els sectors de l’economia.
De fet, la CEA fa temps que defensa els convenis col·lectius sectorials, però això és molt complicat en un país amb gairebé nul·la tradició sindicalista i permanents traves a la representació dels treballadors en l’àmbit de l’empresa. Traves que també hi són en el cas de l’habitatge en què la posició de l’empresariat encara és més difusa. Cadena ha assegurat que estan estudiant la situació per fer també una proposta en aquest àmbit. Amb tot, però, ha recordat que una cosa són aquells propietaris que tenen “intervinguts” els preus dels lloguers pràcticament des del 2009 i aquells altres que han sortit al mercat recentment i, ha admès el president de la patronal, de vegades ho fan amb preus abusius. Per això Gerard Cadena ha recordat que hi ha “un decalatge” en els preus que cal tenir en compte en el moment de fixar eventuals increments.
SINDICATS
Ubach, de la seva banda, ha lamentat que la patronal “jugui al gat i a la rata”, però “es negui a acceptar l’evidència”. Per al primer secretari de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) la CEA “cada vegada ens sorprèn amb una de nova”. Per això Ubach ha assegurat que els sindicats es mantenen en una posició “coherent” i en línia amb recuperar el poder adquisitiu. Un increment salarial del 20% en quatre anys i la inclusió d’una tretzena pega per a tots els treballadors a partir d’aquest quadrienni.
Ubach ha assegurat que la coherència els porta ja a acceptar un increment inferior al que es preveu de l’IPC d’aquest 2022 i, fins i tot, a “negociar” que l’augment sigui inferior al 5% per als sous a partir de 4.000 euros. En tot cas, el sindicalista ha deixat clar que l’acord “és impossible” i que espera que “la decisió de Govern, de la qual depenen moltes famílies, tingui en compte la classe treballadors” perquè en cas contrari “hi haurà mobilitzacions”.
El líder sindical ha lamentat les conseqüències de la “política neoliberal del Govern demòcrata” i ha tret foc pels queixals davant el que considera una no admissió de la realitat per part dels empresaris que, ha vingut a dir, sembla que ni tan sols volen reconèixer com de cara està l’alimentació o altres productes bàsics. Gabriel Ubach ha arribat a posar l’exemple dels sacs de pèl·lets per poder-se escalfar. “Fa quatre dies, els sacs de quinze quilos estaven a 4 euros; ara potser te’n demanen 12 o 13 euros, però aquí no passa res”. Per tant, els sindicats exigeixen que la classe treballadora pugui “recuperar una mica de poder adquisitiu” i, en això també hi ha d’incidir el preu de l’habitatge, que té una importància destacable en el càlcul del cost de la cistella de la compra. D’aquí que Ubach s’ha demanat si realment els lloguers han d’experimentar cap pujada quan els augments ja hi estan sent, ha vingut a dir, del dret i del revés.
ENERGIA
Durant la trobada del CES també s’han exposat les línies mestres del projecte de llei que s’ha d’aprovar aquest dijous relatiu a les mesures sobre l’energia. El que s’ha posat sobre la taula, sense arribar aparentment a cap conclusió, és com s’hauria de fer en cas que hi hagi talls de subministrament elèctric que impedeixin les empreses treballar i, per tant, deixin els treballadors unes hores o algun dia sense poder treballar. Ni els representants patronals ni el sindical no han aclarit qui hauria d’assumir la pèrdua de les hores, encara que Cadena -que com Yebra espera que no calgui arribar a situacions extremes- ha parlat de bescanviar dies festius o de vacances per eventuals dies ‘perduts’ per qüestions energètiques.
En tot cas, l’administració hauria de preparar una bateria d’ajuts a les empreses o als treballadors, a mode dels ERTOs de la pandèmia, encara que per a un temps molt més limitat, perquè no es preveu que la situació energètica pugui anar més enllà de quinze dies. I això en el més pitjor dels escenaris previsibles.
Comentaris (17)