Petits incidents i autolesions de presos preventius per ‘denunciar’ la seva desesperació

Molts dels reclusos que estan a la Comella en situació provisional no entenen i consideren del tot abusiva la dilatació dels procediments judicials en què es veuen immersos

-
-
Que hi hagi petits incidents o fins i tot que alguns presos s’autolesionin no és del tot nou al centre penitenciari. Tampoc ho és que es denunciï la durada de la presó preventiva. Ara, que la immensa majoria dels reclusos es posin d’acord per impulsar accions per posar de manifest el que consideren “un abús” dels òrgans judicials en el manteniment de les estades provisionals sí que és més novedós. La totalitat dels reclusos del mòdul de preventius de la Comella estan acabant de signat una missiva que pensen fer rodar per institucions i mitjans de comunicació tant del Principat com de fora.

El contingut i l’existència de la carta ja ha estat avançada per ‘Diari d’Andorra’. Tot plegat ho ha pogut corroborar l’Altaveu. Més enllà de les vulneracions legals que consideren que s’estan duent a terme amb l’allargament, consideren que indegut, de la reclusió provisional (fins a setze preceptes constitucionals s’estarien saltant els tribunals), diverses fonts consultades relacionades amb els presos i els seus arguments expliquen que hi ha una clara sensació de “deixadesa” per part de la Justícia andorrana i de voluntat d’allargar la presó preventiva com a mesura repressiva en alguns casos i com a resultat de “la lentitud i mala praxi judicial” en altres.

Tot plegat, afirmen les fonts, fa que es porti molts dels presos a situacions de “col·lapse”, que els fa més vulnerables alhora d’acceptar depèn de quines situacions i que els porta en algunes ocasions a protagonitzar accions que es mouen entre la protesta i indignació i les conseqüència d’estats d’angoixa. Darrerament hi ha hagut alguns casos en què presos que porten en situació provisional més d’un any, en algunes ocasions s’acosten més aviat als dos anys, han protagonitzat situacions molt desagradables.

Trencara vidres, colpejar materials, i generant així danys físics en algun cas prou destacats que alhora comporten que hagin d’actuar els experts en medicina (psicologia, psiquiatria) de forma més intensiva del que sol ser habitual. Tot plegat, afirmen, molt desagradable i producte de la desorientació que viuen alguns dels reclusos, que en molts casos ni tan sols saben quan seran jutjats i, en conseqüència, sentenciats i condemnats fermament. I és que, en aquest sentit, es recorda que un nombre molt important de la població penitenciària està formada per estrangers.

I fins que no hi ha una condemna ferma no es pot demanar el trasllat a una presó del país d’origen del reclús. Normalment, traslladar-se al país d’origen suposa al pres estar més a prop de la seva família, poder desenvolupar moltes més activitats de les que es poden realitzar al Principat -on, a més a més, en ser el centre penitenciari qualificat d’alta seguretat les normes i els controls són molt més estrictes- i, sobretot, poder gaudir de beneficis penitenciaris més elevats que solen suposar la commutació o el compliment de la pena amb més facilitat.

Comentaris (2)

Trending