El comú ha informat els veïns durant aquest dijous d’on es podien ubicar les dotze famílies que, sota el règim d’arrendament, ocupaven algun dels pisos de l’edifici número 28. Els obrers que s’estaven a l’hotel Bellpí se’n van tots, de patac, a l’hotel Cérvol, uns metres més avall. Els veïns del 28 va en funció de les necessitats i la disponibilitat d’allotjament. Algunes de les famílies, no totes però sí un bon reguitzell, ja han marxat aquest dijous mateix cap a les seves destinacions.
D’altres feien bosses, maletes, caixes. Entre tristesa i molts interrogants. Però, en general, amb la sensació, ja ho ha explicat l’Altaveu, que en aquesta ocasió no serà el mateix que al mes de febrer. D’entrada, perquè el comú ja els ha advertit que el temps de desallotjament mínim seran tres mesos. I perquè el deteriorament dels edificis és cada vegada major. I les darreres setmanes, les esquerdes, els moviments, han crescut molt i molt ràpidament. Hi ha tristesa, però també la sensació que ara mateix sempre serà millor fora que dins del pis, dels pisos.
Això no treu la impotència que senten perquè el convenciment de la majoria dels inquilins és que les obres del davant, a l’antic aparcament Giberga, han estat el detonador de tot plegat. Que és clar que el manteniment de l’edifici era molt just. Justíssim. Però que els moviments que van generar el desmunt de la parcel·la han estat decisius. Ara és tard. De ben segur, els treballs geològics per saber l’estat del subsòl els haurien hagut de fer, probablement, els responsables d’enginyeria vinculats a la promoció que està en marxa.
Però això no es va fer, aparentment. I ara, els tècnics mateix que treballen sobre l’estat dels edificis consideren que és millor que l’obra vagi endavant perquè torni a ‘calçar’ la parcel·la buida. I actuï la nova construcció de contrapès que pugui d’aquesta manera evitar moviments.
D’aquí que, amb aquest diagnòstic, ja es dona per suposat que alguna cosa o altra hi té a veure l’obra del davant. Però els veïns ho volen saber amb exactitud i transparència. Perquè consideren que no és de rebut que tot el mal s’atribueixi a l’estat del seu immoble i és just que els responsables de la promoció assumeixin la seva part de ‘culpa’. Els consultats recorden que des del primer moment, quan tot just hi va haver les primeres fissures, ja van alertar de la situació i mai no s’han sentit escoltats. I ara, creuen, es mereixen una escolta i una explicació raonada i fonamentada.
Comentaris (13)