Policia sense llum i amb molta foscor

Els funcionaris de la unitat de fronteres del cos policial lamenten l’estat “de deixadesa” que des de fa anys presenten les instal·lacions del riu Runer, ara novament sense calefacció general i amb mancances que afecten de manera ostensible la feina

Si en el món del ‘true crime’ hi ha una frase que en l’àmbit catalanoparlant s’ha fet famosa -allò del posar llum a la foscor-, dita frase no es podria fer servir com a eslògan de la policia andorrana. Com a mínim, no pas per les instal·lacions policials del riu Runer. Sense llum, amb molta foscor i aquestes darreres setmanes, amb molt fred. Més d’un dia i dos, els agents han estat a set graus sota zero dins de les dependències que s’inclouen en el recinte duaner. I les misèries que ara es relaten, d’alguna manera o altra, fa cinc anys que duren. Més que menys.

Els funcionaris de la unitat de fronteres fa temps que es queixen. Fa unes setmanes ho han tornat a fer. Però no hi ha manera que se’ls doni una solució. Algun pegat sí que s’ha fet. Però que dura el que dura i cau com si d’uns punts de sutura es tractessin. Les condicions fins i tot d’insalubritat en alguns moments afecten la vida dels policies i fins i tot la seva tasca. Al recinte no hi ha les condicions mínimes per poder fer els àpats. I els agents se solen passar tretze hores en aquell indret. De les 6 del matí a les 7 de la tarda molts dies. Tampoc no poden fer escorcolls en condicions. 

“Estem deixats de la mà de Déu”, indiquen les fonts consultades. “Aquí només funcionem nosaltres, els ordinadors d’aquella manera i el paper, ens hem de refiar del paper”, manifesten els consultats, visiblement indignats. Malhumorats. De fet, afirmen que hi ha moments que se’ls pot comparar, gairebé, a una víctima de tracte degradant. Fa cinc anys que duren les deficiències. I els arranjaments que es van fer a l’edifici producte de la torrentada que va patir ja fa uns quants anys de poc van servir. 

WhatsApp Image 2026 01 08 at 22.40.29 (3)
Un dels vetustos radiadors amb què s'ha d'escalfar el local.

“Ens trobem en un edifici vell, vetust, amb vidres de plàstic. Fins i tot les cadires fan pena, aguantades tot sovint amb aïllant amb la retolació de la pròpia policia. Unes dependències plenes d’humitat, amb alguns punts de les parets caient a trossos…” Hi ha hagut èpoques que ni anar a pixar no podien els agents. Ara, han d’estar-se picant informes o fent el que s’escaigui, amb anoracs i qualsevol peça de més per poder-se cobrir. Fa quatre anys ja es van quedar sense calefacció. Ara tornen a estar igual.

De moment s’han d’escalfar amb algun calefactor i alguns radiadors d’antany. Vetustos, tronats. I encara un d’ells que perd oli. De llum, més aviat poc. De fet, hi ha més bombetes que falten que no pas que funcionen. L’espai per als escorcolls inservible. Obertures per on passa l’aire o portes que no acaben de tancar. I encara ara que disposen de cotxes suficients amb el canvi de la flota. Perquè fins fa quatre dies, lamenten, ni cotxes tenien. En fi, “si no hem volgut fer soroll abans ha estat perquè mai no ens puguin dir que no hem donat temps perquè fessin les reparacions escaients”.

Fa uns anys, quan la qüestió dels sanitaris, dels lavabos, vaja, va passar el mateix. I quan van transcendir les anomalies, les mancances, es va venir a dir que no hi havia el pressupost necessari. I quan es va fer, van ser poc més que unes tiretes. I els nyaps tornen a aparèixer. I, com s’ha dit ja a l’inici, no és que hi hagi llum. És que hi ha foscor, fred i insalubritat. Un petit desastre com a imatge d’entrada al país. ‘Benvinguts a Andorra, la policia els saluda… amb un local que cau a trossos.’

Comentaris (17)

Trending