El quart havia considerat la possibilitat de vendre el terreny de la seva propietat davant la demanda feta per un altre veí de la zona, interessat en la parcel·la per poder sumar-la a una altra que ja és de la seva titularitat i que, d’aquesta manera, pugui edificar en millors condicions del que la normativa l’obliga amb el terreny del qual actualment disposa. Veient la petició, i atenent al fet que de la penya no en podia treure cap rendiment, el quart va fer fer els seus estudis legals i va arribar a la conclusió que no hi havia d’haver cap problema per vendre-la.
Després ja dels primers estira-i-arronses, la llevadora va acabar acordant, enmig d’alguna que altra reunió de la totalitat del quart, que s’obriria un procés de subhasta per donar publicitat i transparència a la venda. La pretensió del quart amb els diners que obtingués de l’alienació de la venda de la parcel·la era invertir en l’edifici on té la seu la institucional, que presenta un estat força deplorable.
Però ja al seu dia un grup familiar de veïns de Sispony va manifestar la seva oposició a la venda del terreny i, conseqüentment, a la subhasta. El quart va remetre el recurs que li va presentar la família al Govern pensant que potser era a l’administració central dirimir el recurs. Però l’executiu va retornar al quart l’acció dels veïns concloent que era la institució subcomunal qui havia de resoldre. I ho va fer desestimant les pretensions dels veïns recurrents tot i mantenint, per prudència, suspesa la subhasta.
Vista la desestimació del recurs, els familiars opositors al procés han fet una demanda jurisdiccional que la Batllia ha admès i haurà de resoldre. El quart continua pensant que tindria tot el dret de vendre el terreny. Però també té clar que no vol fer encendre més els ànims del que ja ho estan. En tot cas, el fons del tot de la demanda no es coneix, tot i que els arguments de la mateixa anirien en un sentit molt similar al del recurs presentat inicialment davant el quart.
Comentaris