El conflicte judicial per Padern ja és un fet. I afecta fins a quatre comuns. Encamp a banda, també estan implicats la Massana, Escaldes i, ara, Andorra la Vella, que s’ha sumat a la causa. Justament, va ser la corporació encapçalada per Mas qui va iniciar el plet. Entenia que els terrenys vora el pic de Padern, fins ara, oficialment massanencs i escaldencs, li pertanyien. I la cònsol ha deixat clara que tenen aquesta convicció.
“La presència de creus ens permet reclamar”, ha afirmat preguntada per la qüestió. Per això es va anar a la Batllia, tot i que els altres comuns consideren que la troballa no és tan determinant com defensa Encamp. On uns veuen unes creus de terme -i, per tant, delimitadores entre parròquies-, altres consideren que són, simplement, d’emprius. I, així doncs, tot just marquen zones, com ara de pastura.
Per a la corporació que encapçala Mas, però, les creus són un element prou fefaent per iniciar la reclamació d’allò que no van poder demanar als anys setanta, quan es van establir els límits entre les quatre parròquies arran de la creació de la d’Escaldes. Llavors, no tenien cap paper amb què poder sustentar la petició. Tot s’ho havia endut l’aiguat del 1937. Del comú només va quedar una paret.
“Vam perdre aquella documentació als anys 30”, ha reconegut. Ara, però, Mas entén que la situació ha canviat. Que les creus tenen prou força per tornar a posar el tema sobre la taula. En aquest cas, a la Batllia, on la secció administrativa haurà de dirimir entre els quatre comuns.
Comentaris (2)