Padern i Beixalís: la demanda que no es va fer als 70 per la documentació perduda a l’aiguat de 1937

Laura Mas defensa que les creus trobades permeten demostrar que els terrenys reclamats són de la parròquia, fet que, quan es va crear Escaldes, no es va poder fer perquè anys abans la riuada havia destruït l’antiga seu comunal i s’havia perdut tots els papers històrics

Bosc de Padern, a Anyós.
Bosc de Padern, a Anyós. ALTAVEU

El comú d’Encamp considera, i així ho ha reclamat davant la Batllia, que els terrenys de Padern i Beixalís són seus. Ho defensa, però, aportant els estudis fets sobre les creus, que considera de terme, que delimitarien les diferents parròquies. En canvi, no ho pot fer amb documentació. La cònsol major, Laura Mas, ha admès que tot allò que negre sobre blanc pogués demostrar que aquestes hectàrees són encampadanes van desaparèixer durant els aiguats dels anys trenta. I, per això, a l’hora de fer la divisió als anys setanta, no ho va poder acreditar. Ara, entenen que ho poden fer.

El conflicte judicial per Padern ja és un fet. I afecta fins a quatre comuns. Encamp a banda, també estan implicats la Massana, Escaldes i, ara, Andorra la Vella, que s’ha sumat a la causa. Justament, va ser la corporació encapçalada per Mas qui va iniciar el plet. Entenia que els terrenys vora el pic de Padern, fins ara, oficialment massanencs i escaldencs, li pertanyien. I la cònsol ha deixat clara que tenen aquesta convicció.

Una imatge del pic del Padern vist des del passeig del Riu, a Escaldes.

Relacionat

Batussa comunal al pic de Padern

“La presència de creus ens permet reclamar”, ha afirmat preguntada per la qüestió. Per això es va anar a la Batllia, tot i que els altres comuns consideren que la troballa no és tan determinant com defensa Encamp. On uns veuen unes creus de terme -i, per tant, delimitadores entre parròquies-, altres consideren que són, simplement, d’emprius. I, així doncs, tot just marquen zones, com ara de pastura.

La carretera de Beixalís, que uneix la Massana i Encamp.

Relacionat

Encamp reclama que les vaques de la parròquia puguin péixer en 230 hectàrees de la Massana

Per a la corporació que encapçala Mas, però, les creus són un element prou fefaent per iniciar la reclamació d’allò que no van poder demanar als anys setanta, quan es van establir els límits entre les quatre parròquies arran de la creació de la d’Escaldes. Llavors, no tenien cap paper amb què poder sustentar la petició. Tot s’ho havia endut l’aiguat del 1937. Del comú només va quedar una paret.

“Vam perdre aquella documentació als anys 30”, ha reconegut. Ara, però, Mas entén que la situació ha canviat. Que les creus tenen prou força per tornar a posar el tema sobre la taula. En aquest cas, a la Batllia, on la secció administrativa haurà de dirimir entre els quatre comuns.

Comentaris (2)

Trending