Batussa comunal al pic de Padern

Fins a quatre corporacions parroquials estan immerses en un procés judicial iniciat per Encamp, que reclama uns espais que actualment pertanyen a priori a la Massana i a Escaldes, encara que Andorra la Vella també s’hi ha afegit per l’efecte indivís

Una imatge del pic del Padern vist des del passeig del Riu, a Escaldes.
Una imatge del pic del Padern vist des del passeig del Riu, a Escaldes. Toni Solanelles

Fins a quatre comuns -Encamp, la Massana, Escaldes i Andorra la Vella- estan immersos en una batalla legal per un tros de terreny a la zona del pic de Padern. La batussa jurídica, que encara es troba en una fase relativament incipient davant la secció civil de la Batllia, l’ha engegat la corporació encampadana, que considera que a partir de la troballa d’unes creus que suposa de terme hi ha unes quantes hectàrees de terra inicialment atribuïdes a les parròquies escaldenca i massanenca que li corresponent. Fa menys d’un mes la capital ha demanat afegir-se a la festa.

Encamp va iniciar fa uns mesos el procés -segons que ha pogut saber l’Altaveu- judicial després de localitzar en unes pedres, en uns rocs, unes creus que considera creus de terme i, per tant, marques que a parer seu delimitarien jurisdiccions, termes parroquials, en una zona que, com a mínim, es pot considerar tripartida entre la mateixa parròquia encampadana, la Massana i Escaldes. O Escaldes-Andorra la Vella a tenor del que defensa el comú de la capital. En el cas d’Escaldes, afectaria a Padern unes cinc hectàrees. Quant al cantó massanenc, la reclamació tindria un abast molt més ampli i es ‘menjaria’ una part important dels cortals d’Anyós i, fins i tot, afectaria privats.

En el cas escaldenc, afectaria a Padern unes cinc hectàrees. Quant al cantó massanenc, la reclamació tindria un abast molt més ampli i es ‘menjaria’ una part important dels cortals d’Anyós i, fins i tot, afectaria privats

La discussió està plenament oberta. Ja s’han intercanviat escrits diversos i, per exemple, segons fonts judicials, el comú d’Escaldes ja hauria al·legat que considera que les creus que Encamp qualifica de terme, per als escaldencs són d’emprius i, per tant, que no delimiten territoris sinó que marquen zones, per exemple, de pastura. La Batllia ja comença a disposar d’un ingent material documental i, aparentment, més que n’hauria de rebre o més que n’haurà de produir arran de les proves, de les visures, o de qualsevol altra diligència que interessi practicar.

I si Encamp ha presentat una acció contra Escaldes i la Massana, de retruc, però volgudament, ha entrat en joc el comú d’Andorra la Vella. Com en el cas de la vall del Madriu, la corporació de la capital defensa que excepte la zona urbana, que sí que va quedar delimitada una vegada adoptats els acords que van permetre el naixement de la parròquia independent d’Escaldes-Engordany, tot el que és espai natural, zona de muntanya no urbanitzada, és indivisa. I així seria perquè mai no s’ha aplicat el pacte establert el 8 de juny del 1977 que donava sis mesos per establir la divisió dels terrenys comunals.

Per no perdre ni raó ni legitimitat, el 14 d’abril el comú d’Andorra la Vella va elevar un escrit al batlle que està coneixent el cas demanant que el tingués per demandat adherent. És a dir, que el comú de la capital va aixecar el dit perquè se’l reconegui com a part en el procés atès que considera que els terrenys comunals d’Escaldes també són ‘solidàriament’ seus. Aquest fet, que també implica, com s’ha dit, el cas del Madriu, pot tenir efectes ‘perversos’ atès que el comú d’Escaldes, si escau, podria demanar tenir, almenys veu, en el projecte del pic de Carroi o qualsevol altre. En fi, la batalla està servida. I les pugnes territorials van per llarg mentre l’administrat no arriba a final de mes.

Comentaris (8)

Trending