Temps després, un dels creadors de contingut residents al país que havia representat també el va denunciar per haver-se-li apropiat de prop d’un milió d’euros en drets generats a les xarxes socials. El noi, ben conegut a Encamp i no pas de forma positiva, no s’ha presentat a declarar les vegades que se l’ha citat per respondre d’aquesta segona querella criminal. De la primera detenció en va resultar relativament indemne. Se’l va processar, sí, però va quedar en llibertat sense ingressar al centre penitenciari i fins i tot es va estalviar la querella del matrimoni estafat perquè, segons que ha pogut saber l’Altaveu, l’‘estafador del casino en línia’, un obsessionat del pòquer, per exemple, va fer mans i mànigues -juntament amb alguns dels seus familiars més directes- per retornar els diners que havia estafat.
La sospita que una part -no pas tots- dels diners que s’havia quedat amb l’excusa del casino els hauria retornat gràcies a la, com a mínim, següent estafa comesa. I és que hauria anat retirant diners de qui havia estat un dels seus representats. Durant un temps, i fins que no es va descobrir el seu caràcter i veritable comportament, el jove va saber ‘vendre’s’ entre alguns dels creadors de contingut i ‘influencers’ que es van instal·lar el país i es va convertir com una mena de mànager. Per això, en algun cas, tenia credencials per accedir a determinats llocs.
L’encampadà està acusat dels delictes majors continuats d’estafa qualificada, apropiació indeguda, administració deslleial, creació, ús i comercialització de document inautèntic, previstos i penats, respectivament, als articles 209, 213, 240 i 435 del Codi penal; així com per un presumpte delicte menor continuat d’usurpació de la identitat, previst i penat a l’article 448 del Codi penal
Fins i tot quan la relació es va acabar entre les parts, suposadament fent-se passar per qui no era, va obtenir rèdits dels drets generats per la creació de continguts ‘penjats’ a través de Youtube. El real creador de contingut no va poder accedir als seus guanys i, fins i tot i sempre segons el relat donat al seu dia pel perjudicat, l’ara recercat va demanar bestretes fent-se passar per qui no era als gestors dels canals. Amb la qual cosa el perjudicat no només es va quedar temps sense poder accedir a cap ingrés si no que a més a més, devia diners.
Per això es va interposar una querella que durant un temps es va demanar que s’annexés a l’altra causa si es creia convenient. Després d’un debat entre batlles i una lentitud evident, el querellat va tocar pirandó i no es va presentar a declarar quan va ser citat per poder donar la seva versió. Aparentment no se’n coneix el parador. Però el nou instructor de la causa està decidit, com a mínim, a fer-lo comparèixer en seu judicial perquè doni la seva versió dels fets.
Perquè les acusacions no són menors. L’encampadà està acusat dels delictes majors continuats d’estafa qualificada, apropiació indeguda, administració deslleial, creació, ús i comercialització de document inautèntic, previstos i penats, respectivament, als articles 209, 213, 240 i 435 del Codi penal; així com per un presumpte delicte menor continuat d'usurpació de la identitat, previst i penat a l'article 448 del Codi penal. Per això que s’hagi activat la recerca a nivell mundial. La policia ja n’està al corrent segons que ha pogut saber l’Altaveu.
Ja hi havia hagut una primera recerca de caràcter internacional. Però, d’entrada i per proximitat, la Interpol només va activar les alertes en els tres països més propers: Espanya, França i Portugal. I, ara per ara, la crida i cerca no ha donat cap resultat. Per això fa molts pocs dies que s’ha ampliat a petició del batlle instructor la recerca. I s’ha demanat explícitament que s’activi a tots els països del món.
Comentaris