Espera amb neguit i dormint més poc que molt la sentència de la sala penal del Tribunal Superior. De moment, li va atorgar la llibertat provisional en data 2 de maig. Un dia, al final, per oblidar. Una situació que “t’acaba danyant la vida” i més venint de 20 mesos de presó. “No tens estabilitat emocional, ni econòmica, ni de cap mena”, indica el jove que, per ara, prefereix guardar la seva identitat a nivell públic i fins i tot la seva imatge. Però creu que havia d’explicar el periple, la malaurada aventura. L’impacte psicològic de tot plegat “és terrible”. I s’entra en una deriva tremenda.
Manté que ja s’ha explicat on tocava i tothom sap què hi havia. Evidentment es declara innocent i més aviat víctima d’una emboscada. A partir d’aquí, que sigui el tribunal el qui resolgui. No és que esperi que confirmin la decisió del Tribunal de Corts i no donin lloc a la petició de la fiscalia per incrementar la pena. No, no. Ell defensa la innocència i, per tant, la seva absolució
Ja s’ha dit, no vol parlar dels fets concrets, de la suposada violació en un domicili a Aixirivall. Manté que ja s’ha explicat on tocava i tothom sap què hi havia. Evidentment es declara innocent i més aviat víctima d’una emboscada. A partir d’aquí, que sigui el tribunal el qui resolgui. No és que esperi que confirmin la decisió del Tribunal de Corts i no donin lloc a la petició de la fiscalia per incrementar la pena. No, no. Ell defensa la innocència i, per tant, la seva absolució. I, si pot ser, aconseguir fer fer marxa enrere de l’expulsió administrativa que com a espasa de Dàmocles penja damunt el seu cap.
Però situem-nos a dijous de la setmana passada. La sala penal del Tribunal Superior li comunica que queda en llibertat provisional el 2 de maig. I que ha d’indicar un domicili al Principat per a qualsevol notificació alhora que s’haurà de presentar davant el tribunal tantes vegades com se’l reclami. No té inconvenient. Demana si pot sortir o no del país i li diuen que, d’entrada, no. Li queda clar i pretén complir. Va arribar a Andorra el novembre del 2023 des de Colòmbia previ pas per Amsterdam. Viatjava com a turista. A la capital holandesa no ho va veure clar i va decidir provar sort al Principat.
Bon electricista, de seguida va trobar feina i es va començar a trobar a gust a Andorra. I si tenia un cap de setmana llarg o alguna pagueta extra, mirava de veure món europeu. Aquí a l’entorn. Montpeller, Tolosa, Perpinyà. València, Eivissa i Port Aventura, cita com a destinacions en solitari. L’estiu següent arribaria la seva dona i al setembre acabaria detingut i empresonat. Barres avall tot plegat. En fi, vint mesos de presó. Fins aquest dissabte. O encara millor. Fins divendres, Primer de Maig.
Li comuniquen que a mitja nit sortirà. I que serà immediatament expulsat. El seu advocat defensor alerta que l’expulsió administrativa que li volen aplicar diu que quan surti del centre penitenciari té vuit dies per abandonar el país expulsat com està (a més, durant la seva estada penitenciari se li va caducar l’autorització de residència i treball). La defensa del jove colombià mou cel i terra i demana al batlle de guàrdia que es posicioni. Ni el de l’àmbit penal ni el de civil. Els es declaren incompetent.
“Divendres a les 11.40 de la nit, a la presó, em diuen que la policia ja ha arribat. I a les 11.55 em van pujar al cotxe.” Es tracta d’un vehicle no retolat. “Els demano si estava detingut i em diuen que sí, que ‘em temen que treure d’immediat del país’.” “M’emmanillen.” A la porta de la presó l’esperen l’advocat, la parella i uns companys. El veuen passar i només té temps d’enlairar els braços perquè vegin que va emmanillat. Els invoca un ‘habeas corpus’. Però els agents que el traslladen no li fan cap cas. Ni quan s’acosten a la Seu de la Justícia ni tampoc més tard en aturar-se al despatx central.
“Van deixar les meves pertinences allí i que algú ja les passaria a recollir”, diu que li van dir davant la seva queixa. “M’esteu portant a la frontera sense ni tan sols el passaport”, diu que va recordar als agents, que feien total cas omís de les advertències jove processat. Tot i parar al despatx central, abans de 3/4 d’1 de la matinada ja són al Pas de la Casa. La policia deixa el jove colombià entre dues rotondes, en terra de ningú, enmig de la boira, passada la localitat encampadana i abans d’arribar a les garites duaneres.
L’implicat, la seva parella i l’advocat, ja tenien previst, o estaven convençuts, que el portarien a la frontera. Però pensaven que seria a l’espanyola. Un colombià que mai havia estat a Europa… si té afinitat amb algun cantó semblaria que més aviat havia de ser a Espanya que a França. “Però em van dir que ‘al cantó espanyol sempre hi ha policia; i sabem que a França no n’hi ha sempre’”, indica en l’exposició. Se sent abandonat al Pas, enmig de la boira “com una pel·lícula de terror”. “Sort del bon fer de la defensa de Jordi Vintró”, que fa uns mesos que ha assumit el seu cas.
Durant la vista breu que es va fer entre quarts de deu del dissabte i el punt del migdia, va quedar clar que se li havia parat poc menys que una trampa per tornar-lo a detenir i que la policia tenia un parell de documents. Una resolució que parlava d’expulsió immediata i una notificació que donava vuit dies de marge. Davant del dubte i desgavell, el batlle de guàrdia, ara sí, va ordenar la llibertat immediata del detingut
Va estar una estona fent autoestop sense sort i després es va anar a refugiar a la garita. Sense ningú. Però almenys sense tant fred. La seva dona i un amic havien baixat al riu Runer. Allí els van dir que no en sabien res i que es dirigissin al despatx central de la policia. I allí va ser on els van indicar que l’havien portat a la frontera francesa. A 3/4 de 3 la matinada el van trobar a la zona del Baladrà. Pretenien tornar cap al centre del país. Però al cap de 150 metres els va saltar una patrulla de policia. Incomplia una ordre d’expulsió i, per tant, la parella i l’amic podien seguir però ell quedava detingut. Patapam.
Llavors el jove colombià va tornar a invocar l’‘habeas corpus’. Els agents van anar fent sense aclarir-li res del tot però dient-li que aviat el posarien a disposició de l’autoritat judicial. En el dret a la trucada va fer que truquessin la seva parella per demanar-li que truqués l’advocat. A les 4 de la matinada, la dona va contactar amb Vintró, que va preparar un escrit que va enviar pel portal electrònic una hora més tard sol·licitant també la immediata posada a disposició de l’autoritat judicial del seu patrocinat. Ningú no sabia si realment la policia estava fent cas o no. Però va resultar ser que sí.
Una estona després, cap a les 6 de la matinada, la secretària judicial de guàrdia va advertir a l’advocat defensor que en unes hores debatrien en una vista si procedia l’‘habeas corpus’ o no. Alguna cosa va semblar que rutllava. I durant la vista breu que es va fer entre quarts de deu del dissabte i el punt del migdia, va quedar clar que se li havia parat poc menys que una trampa per tornar-lo a detenir i que la policia tenia un parell de documents. Una resolució que parlava d’expulsió immediata i una notificació que donava vuit dies de marge.
Davant del dubte i desgavell, el batlle de guàrdia, ara sí -i l’acusat agraeix el gest que va tenir el jutge finalment-, va ordenar la llibertat immediata del detingut. I li va recordar que tenia vuit dies per deixar el país. Feia divuit hores que no menjava res i temia el retorn a la presó. “Els funcionaris sempre m’hi han disposat un bon tracte, però el menjar és nefast. Fins a tres cucs m’hi he menjat. Peix i carn podrides, ens han servit”, es lamenta. No sap què farà d’ara en endavant. Només espera que els magistrats l’absolguin. I poder mirar de recupera una certa normalitat si normalitat pot recuperar. De moment, no veu clar l’horitzó.
Comentaris