Les dues parcel·les es troben ubicades al carrer de l’Obac. La primera d’elles, la més petita, d’únicament 53 metres quadrats, es pretén fer servir per crear una connexió per a vianants entre el carrer i l’avinguda Carlemany, a través de la plaça que es farà a sobre del pàrquing de l’església. El cònsol menor, Joaquim Dolsa, ha indicat que la part on està el terreny “és una mica tancada i fosca”, i d’aquesta manera es pot aprofitar per comunicar de forma més directa ambdues parts. A l’espai, però, se situa un petit magatzem, propietat de Capesa, que s’ha d’enderrocar.
En aquest punt ha sorgit el primer debat. El conseller de la minoria, Miquel Aleix, ha demanat si des de Capesa ja s’havia pres la decisió per poder fer aquesta adquisició, o encara havia de passar per assemblea general. Bàsicament, si era una compra que estava assegurada. A més, pel que fa a les taxacions, a Aleix no li acabaven de quadrar els números, que eren inferiors al preu que finalment s’ha pagat. En aquest sentit, Dolsa ha assenyalat que s’ha augmentat un 10% el preu de taxació, per tant, estan “dins de la norma”, que permet fins a un 20%. Aleix, però, ha assenyalat, de forma positiva, que s’entén l’interès que pot tenir aquesta parcel·la de forma general.
D’altra banda, el segon terreny, també al carrer de l’Obac, és més gran, de 288 metres quadrats, i conté una borda de dues plantes i 186 metres quadrats. Segons ha explicat la cònsol major, Rosa Gili, es tracta d’un edifici que té un centenar d’anys i que es feia servir per assecar el tabac i guardar el bestiar. A més, durant el segle XX va ser magatzem d’un dels comerços històrics de la zona, El palau dels licors. Es tracta de la Borda Gabriel, que està dins del catàleg comunal i que, per tant, impossibilita el fet de construir altres edificacions en aquell espai. Per tant, la intenció comunal és restaurar-la i rehabilitar-la, així com fer servir l’enjardinat posterior, pel qual es plantejaran múltiples usos.
En aquest cas, la minoria tampoc ha estat al 100% conforme. Tot i que, un cop més, s’acceptava l’atractiu, no s’entenia una inversió de diners tan elevada en un edifici que, sí o sí, s’haurà de rehabilitar. “És bo invertir, però més útil és saber com es rendibilitzarà”, ha remarcat Aleix. Com a resposta, Gili ha llançat diverses opcions, com el fet de traslladar algun dels departaments del comú o, d’altra banda, recuperar l’oficina del Madriu, que actualment està a Andorra la Vella. La cònsol ha indicat que “no entenem que gran part del territori reconegut per la UNESCO el tenim nosaltres, però l’oficina està a la capital, d’aquesta manera, estaria a les portes del Madriu, a prop del camí de la Plana”. De fet, és una opció que ha reconegut haver plantejat al cònsol menor de la capital, David Astrié, que s’hauria mostrat disposat a plantejar-ho en cas de donar-se que Escaldes tingués un espai en condicions.
Núria Barquín, ha remarcat que el procediment ha estat “totalment erroni, s’ha començat la casa per la teulada”
El principal problema ha arribat i s’ha desenvolupat, però, al voltant de la facilitació d’informació per part de la majoria cap a la minoria. Aleix ha explicat que “no se’ns ha informat de les dues compres fins que ens hem trobat la documentació per debatre avui, i teníem algunes preguntes a fer, perquè hi ha coses que no ens van quedar suficientment clares”. A tall d’exemple, la compra del magatzem de la parcel·la petita a Capesa. La també consellera de l’oposició, Núria Barquín, ha remarcat que el procediment ha estat “totalment erroni, s’ha començat la casa per la teulada”. I, sobretot, s’ha insistit en el fet de no haver conegut aquest procediment abans i no haver solucionat els dubtes durant les comissions i haver-ho de fer durant la sessió de consell.
Per la seva banda, Dolsa ha defensat no haver facilitat abans la documentació. El cònsol menor ha assenyalat que “hi ha necessitat d’espais comunals, i és qüestió d’oportunitats”. Així, ha explicat que el procediment per a adquirir terrenys quan es tracta d’una entitat pública és complicat, “no és la primera vegada que se’ns apuja un preu o que se’ns avancen en una compra”. Per tant, el procés de negociació ha quedat únicament en coneixement d’uns quants, en petit comitè. Principalment, per evitar, segons Dolsa, que la informació es fes pública abans de temps i que, així, no es perjudiqués el comú. Bàsicament, s’ha volgut impedir una suposada filtració d’informació, tot i que ha assenyalat que no ha volgut en cap moment culpabilitzar de forma directa a la minoria. “L’ordre del dia és privat i, si se sap abans de la sessió, és perquè algú se n’ha anat de la llengua”, ha remarcat
Comentaris (4)