El comú d’Escaldes, per tant, està obert a parlar de la definició dels límits territorials amb Andorra la Vella. Així ho ha indicat Gili, que ha remarcat que la predisposició de la parròquia “sempre ha estat la d’asseure’s i parlar amb tothom, obertament i francament”. En aquest sentit ha indicat que es veu com a positiu tot allò que permeti tenir una major seguretat jurídica i que eviti litigis entre els dos comuns de la vall central.
Malgrat aquesta bona disposició, des del comú d’Escaldes s’ha volgut remarcar que el tema dels límits territorials mai ha estat tractat al si de la comissió de gestió de la vall del Madriu, ni tampoc entre els quatre cònsols que en formen part. En aquest sentit, però, des de la corporació de la capital s’ha assenyalat en diverses ocasions que la problemàtica, i el fet que ha portat a presentar les dues accions judicials és la darrera ordinació que s’ha aprovat a Escaldes, i que afectaria a zona indivisa entre les dues parròquies.
D’altra banda, fer aquesta delimitació de les zones no urbanes seria, segons la corporació escaldenca, una forma de completar els passos iniciats als anys setanta. Així, han recordat que, amb la separació entre les dues parròquies, el nucli urbà va quedar delimitat l’any 1978 des de la Plana fins a Sant Ermengol. Els terrenys comunals, però, no es van remarcar mai. Així doncs, a la solana, el pic de Padern, Enclar i el Carroi és terreny indivís i, per tant, no és administració única de cap parròquia.
A l’obaga, al 1988, es va fer l’acord entre els dos comuns. Aquest conveni, s’assenyala, recull que cap a ponent de la vall del Madriu, els terrenys són d’administració única del comú d’Andorra la Vella, tot i que la titularitat és indivisa. A llevant de la vall, inclosa la pròpia vall, és territori d’administració única del comú d’Escaldes.
Comentaris (3)