Des de la majoria, s’ha defensat les bondats del text, tot indicant que s’ha anat més enllà de l’objectiu àmpliament comentat des de fa temps, que era adaptar alguns dels límits fixats per la llei original -la de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal aprovada el 2014- que l’evolució econòmica, sobretot pel que fa al pes de la imposició directa. En aquest sentit, el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha defensat que el text encara vigent “ha funcionat”, ja que “hem pogut gestionar amb responsabilitat els diners públics, tenint flexibilitat quan ha calgut”. I amb el nou text, ha destacat “Andorra és i seguirà sent un país solvent”, tot remarcant que “anirem reduint de forma progressiva el nostre endeutament”.
De forma similar s’ha expressat el ministre de Finances, Ramon Lladós. L’encampadà entén que “es millora la regla d’or i s’adapta al context actual”. Això, mantenint “els criteris de rigor que tan bé han funcionat fins ara”. I, en aquest sentit, ha volgut treure pit dels números dels darrers anys: “Hem fet un esforç de reducció del deute al mateix temps que hem invertit en infraestructures clau i tot això sense apujar els tipus impositius”. Tant ell com Naudi han negat que el nou text “pugui dificultar el funcionament de l’Estat”.
I és que aquest és un dels arguments que els socialdemòcrates han esgrimit per argumentar el vot contrari. El president suplent del grup, Pere Baró, considera que la llei “redueix de forma rígida els límits de deute a un punt que pot limitar la capacitat de l’Estat” i això pot fer que “quedi molt restringit davant situacions imprevistes”. Més enllà d’això, es lamenta que “consolida un model fiscal desequilibrat i injust” en el qual “qui paga és el teixit productiu” i, en canvi, “les rendes de capital i les plusvàlues se segueixen sense gravar”.
Per la seva banda, des de Concòrdia, Cerni Escalé ha recordat que les esmenes presentades pel grup es van refusar en comissió. En tot cas, ha expressat la preocupació per la càrrega que el deute actual pot suposar per a les generacions futures. Per això, ha defensat que “cal un pla de retorn estructurat” i una altra mena de restriccions que, per exemple, no puguin limitar despeses clau com ara la inversió. Al seu entendre, “tenim un país endeutat i vostès proposen una llei que permet que encara pugui incrementar-se més de forma nominal”.
En aquesta ocasió, als vots de la majoria s’han sumat els d’Andorra Endavant, que s’ha mostrat favorable als canvis proposats. “Cal gestionar els diners públics com si ho féssim amb una empresa o una economia familiar. Cada euro gastat ha d’aportar alguna cosa als ciutadans”, ha indicat la seva líder, Carine Montaner.
Comentaris