El bloqueig de totes dues entitats a les demandes d’informació per part dels grups parlamentaris ha tornat a arribar al ple del Consell. Ho ha fet en la discussió sobre les reserves d’esmenes que havia elevat el PS a la modificació de la llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. El text, bàsicament, adapta les noves directives europees al país, però la formació socialdemòcrata havia intentat aprofitar-lo per fer un avenç cap a la transparència que, però, no hi serà.
I és que la majoria ha votat en contra de les dues reserves d’esmena. Només ells. La resta de grups -el mateix PS, Concòrdia i Andorra Endavant- han donat suport. Novament, però, l’aritmètica de la cambra s’ha imposat. Certament, cap sorpresa. Bé, sí. Una: el nou argument que s’ha fet servir pel grup demòcrata, que fins al 2022 s’havia posicionat a favor del Tribunal de Comptes quan demanava informació a l’AREB sobre la intervinguda BPA. El conseller general Salomó Benchluch i, també, el ministre de Finances, Ramon Lladós, han posat sobre la taula l’acord monetari com a nova excusa per defensar que totes dues entitats han de preservar la seva manca de transparència.
“Les esmenes xoquen frontalment amb el marc normatiu de la Unió Europea i del conveni, que obliga Andorra a harmonitzar la legislació financera”, ha assegurat el parlamentari ‘taronja’, tot esgrimint que “les directives estableixen el deure de secret i de confidencialitat per protegir informació extremadament sensible” i assegurant que “hi ha molt poques excepcions per compartir-la i sempre sota garanties molt rigoroses”. De fet, el ministre ha afirmat que “el nostre deure de confidencialitat passa per davant del Tribunal de Comptes” i ha advertit que “és un acord internacional al qual tots els països estan sotmesos”.
Durant el debat, des de la majoria s’ha assegurat que un parlamentari per si sol no ha de poder tenir accés a aquesta informació, tot argumentat que entre les possibles excepcions sí que hi hauria l’opció d’una comissió d’enquesta. En aquest sentit, tant PS com Concòrdia han apuntat que “actuarem en conseqüència”.
Més enllà d’això, Baró ha carregat amb duresa contra la postura de la majoria. “Estan refusant més transparència i, per tant, més qualitat democràtica”, ha lamentat. I, sobretot, no ha amagat la seva sorpresa pel nou argument esgrimit. “Ara surt aquesta directiva quan fa anys que el Tribunal de Comptes està reclamant la informació”, ha recordat. A banda, ha posat en relleu que en la darrera compareixença de la presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, en cap cas es va parlar d’aquest argument. “Se’ns va dir simplement que per tenir la informació s’havia de canviar la llei”, ha apuntat.
De forma similar s’ha expressat tant Núria Segués com Cerni Escalé, representants de Concòrdia. Segués ha recordat que s’estava defensant “un principi essencial” que “representants electes puguin accedir a informació que es troba en mans d’una entitat pública”. Per la seva banda, el president del grup ha citat obertament la normativa europea, posant en dubte que veti directament que aquestes dades puguin ser compartits amb els parlamentaris. Una posició similar a l’expressada des d’Andorra Endavant per Carine Montaner: “La transparència hi ha de ser i hem de tenir accés a aquesta informació”.
Com s’ha dit, les reserves d’esmena han estat refusades únicament pels vots de la majoria. En canvi, la modificació legislativa global sí que ha rebut el suport de Concòrdia i AE. En canvi, el PS ha optat per l’abstenció, molest, justament, pel fet que les propostes no s’hagin acceptat.
Comentaris