Primer de tot, felicitar-lo per la permanència. Està complert l’objectiu d’aquest curs?
Sí, 100%. L’objectiu principal després de pujar és establir-te i, com a mínim, quedar-te a Segona divisió. Així ho hem fet i, a més, crec que podem considerar que ja ha sigut una gran temporada, passi el que passi d’ara al final. I ara bé, ara toca somiar. Queden cinc partits. Fins que matemàticament no sigui possible, lluitarem fins al final, a més amb una dinàmica que tenim que és molt i molt bona. Toca esperar a veure si ens podem apropar més aquest divendres i lluitar fins al final.
Però no arribar al play-off no ha de ser una decepció.
No, exacte. Jo crec que l’expectativa és el que a vegades et mata. I crec que vindrà ara l’opció de lluitar pel play-off quan encara estàs a sis punts i només en queden quinze per jugar. És molt complicat. Se’ns ha fet curta al final de lliga, però ho intentarem. Intentarem guanyar el pròxim partit, anar partit a partit, veure també els altres resultats. El que és evident és que és molt important aquest divendres contra l’Albacete. Esperem que pugui venir molta gent a l’estadi i que pugui ajudar l’equip.
Una altra temporada en què vostè ha estat molt a sobre de l’equip. Els jugadors li tenen més respecte que a una altra persona?
No, jo crec que els jugadors tenen el mateix respecte per tots els integrants del club i de l’staff. Jo el que intento és involucrar-me i, gràcies a la meva experiència, intentar transmetre als jugadors certes coses que crec que els poden ajudar, sobretot quan les coses no van tan bé, i també quan van bé, per mantenir els peus a terra. No ho sé. És intentar estar al seu costat per ajudar-los i per intentar que tinguin la confiança necessària per jugar bé. Perquè un jugador, quan està amb confiança, quan creu que és molt bon jugador, les coses surten millor. I així està sent. Estem demostrant que cada cap de setmana estem jugant un gran futbol i que ara mateix som un dels millors equips de la categoria.
Quina ha estat la seva relació laboral amb Carles Manso? Qui pren les decisions?
El Carles és una mica la cara visible de tot l’staff, però crec que com a staff tenim un staff collonut. Tenim l’Aitor, que a nivell de preparació física porta molts anys al club, és un tio que s’ha deixat la vida per l’Andorra i que fa que l’equip vagi com un tiro, com demostra cada cap de setmana. Tenim el Dani, a nivell d’entrenar els porters, que també ajuda amb tot el que és estratègia i fa un treball fenomenal. I el Franco, que és l’analista. Cadascú té el seu rol. I crec que s’ha demostrat en els últims quatre mesos i escaig de competició que les coses funcionen.
Són dos anys repetint la mateixa fórmula, i els dos ha sortit bé. Es planteja treure’s el carnet d’entrenador?
No, ni molt menys (riu). Jo estic compromès amb l’Andorra i sempre faig el que faci falta perquè les coses funcionin i vagin bé. Tenir o no tenir el carnet d’entrenador crec que no és important. Al final mai ha sigut la meva finalitat, però sí que el que vull és que l’FC Andorra guanyi. Llavors aquí ajudaré sempre amb el que faci falta i en el rol que faci falta.
Quins plans tenen per l’any que ve? Mantindran el sistema actual, amb Manso al capdavant?
La lògica et diu que si les coses funcionen, per què canviar-les? Ara tampoc volem entrar en aquesta conversa perquè encara estem lluitant per coses i no volem cap distracció. Quan matemàticament ja sigui impossible jugar el play-off i intentar pujar a Primera, allà ja parlarem i atacarem aquest tema. Però sí, la continuïtat a la banqueta crec que seria el més lògic.
“Quan matemàticament ja sigui impossible jugar el play-off i intentar pujar a Primera, allà ja parlarem i atacarem aquest tema. Però sí, la continuïtat a la banqueta crec que seria el més lògic”
Vostè sempre ha destacat per somiar en gran. Està preparat el club per pujar a Primera?
Jo crec que la divisió et força a estar preparat. Si tu, pel que sigui, sona la campana i puges a Primera, hauràs de preparar-te si no ho estàs. Les coses sempre han funcionat des del primer dia, que el projecte ha crescut molt ràpid i nosaltres hem anat a remolc. Crec que ara estem en un moment en què podem dir que estem completament establerts i que les coses funcionen molt bé. Si fos el cas, i benvingut sigui, que tinguéssim algun tipus d’opció de pujar a Primera divisió, ja et dic jo que el club es tornaria a adaptar. Òbviament aniríem una mica més forçats a l’inici, però acabaríem fent funcionar les coses com sempre.
Caldria canviar algunes coses o fer un estadi nou?
Tampoc ho hem preguntat explícitament, perquè no creiem que estiguem en una situació d’anar preguntant a veure si pugem a Primera. Hem de saber també quin tipus de club i d’equip som. Això seria un somni, òbviament, però no crec que sigui l’objectiu a curt termini. Entenc que a la Lliga hi ha hagut altres situacions, altres equips que també han pujat a Primera Divisió, com és el cas de l’SD Eibar en el seu moment, que crec que l’estadi era bastant similar a l’estadi de la Federació a Encamp, de 5.000 o 6.000 persones, i van jugar allà.
No crec que s’hagués de canviar absolutament res a nivell d’estadi. Sí que és cert que, per la comoditat dels nostres seguidors, i el fet que les grades no estiguin cobertes, amb el fred que fa a vegades, el clima, la pluja, la neu, i que la grada lateral i la del gol -les el tir de càmera que, a l’hora del partit, es veuen a televisió- crec que seria important buscar una solució amb la Federació, perquè són els propietaris de l’estadi i tenen la capacitat per fer-ho. En això estem treballant, també en el conveni pels pròxims anys, però creiem que l’estadi ha de ser, a curt i mig termini, a Encamp.
Tenen ja aparaulat el nou conveni amb la FAF. Els deixa satisfets?
Amb la federació tenim molt bona relació i crec que al final és a poc a poc anar apropant postures. Ells tenen certs interessos, nosaltres en tenim altres, i és buscar la manera que això encaixi. Nosaltres el que no volem és renovar any a any, perquè creiem que al final mereixem tenir una estabilitat i que el projecte tingui una solidesa. Això es basa en què els acords puguin ser a llarg termini i, a partir d’allà, poder-te organitzar. Ells també tenen dificultats perquè tenen eleccions cada cert temps i tampoc es poden comprometre molts anys. Però crec que la lògica et diu que arribarem a un acord. Hem de seguir treballant i la relació és molt bona.
Ara tocarà seure amb Govern a veure quina part és la que assumeixen ells. Com són les relacions?
Amb el Govern tenim molt bona relació, tant amb la ministra com amb el cap. Crec que en els últims mesos-anys ha millorat moltíssim. És cert que la seva ajuda és molt important de cara a poder ser competitius i poder lluitar per objectius més importants. El tema de l’estadi: crec que els altres 21 estadis de Segona divisió són municipals, siguin de l’ajuntament o del govern, i els equips se senten molt ajudats.
Nosaltres sempre hem intentat sentir també aquest recolzament i aquesta ajuda per part de les entitats d’aquí del país, perquè al final, si ho hem de pagar tot nosaltres, els números pugen moltíssim i no podem invertir en el talent, en el terreny de joc, que és el que volem per intentar tenir objectius més importants. És una balança, és anar parlant amb uns i amb altres. Les relacions ara són molt bones amb tothom i ens sentim molt orgullosos d’això. Esperem en breus tenir bones notícies.
És el primer curs complet a Encamp. Estan satisfets amb les instal·lacions?
Sí, crec que és un molt bon estadi. Ens el sentim com nostre, com si estiguéssim a casa. I, a més, sempre recordo bons moments. Hem tingut els dos partits de la promoció d’ascens l’any passat, que ja els vam jugar allà. Aquest any hem fet grans partits. Recordo, per exemple, quan vam guanyar contra el Deportivo de La Corunya a casa. A més, és un estadi una mica més gran que el del Nacional. Quan la gent ve, recordo l’inici de temporada, que feia bon temps, feia patxoca. Tant de bo puguem estar molts anys allà.
Vostè aquest any ha tingut diverses enganxades amb els àrbitres. Piqué no sap comportar-se o els col·legiats -i en conseqüència la premsa- tenen una fixació amb Piqué?
No ho sé. Em dóna la sensació que és molt fàcil pitar sempre a favor dels grans i que els petits surten perjudicats. El que intento és que, quan veig que l’àrbitre té tendència a fer això, a la mitja part anar a parlar amb ell. A partir d’allà, una cosa és una conversa i després que ho escriguin, ho deixin en paper escrit, i allà ho pots treure de context.
Mai he faltat el respecte a un àrbitre. Òbviament, si crec que està perjudicant l’equip o que està sent un robatori, l’hi diré. No tinc cap problema en dir-l’hi. I si després ens han de multar, que ens multin. També estaria bé veure quines conseqüències tenen els àrbitres quan s’equivoquen o quan no fan bé la seva feina.
Es rumoreja que s’estan plantejant la compra del CE Manresa. Quines són les seves intencions?
Nosaltres el que creiem és que estaria bé tenir un filial, un filial en el qual els millors jugadors del juvenil poguessin competir a Segona RFEF o Tercera RFEF, en una categoria en la qual aprenguessin i tinguessin l’experiència necessària per després fer el salt al primer equip, perquè si no el salt és molt gran. A partir d’allà, el CE Manresa sempre ha sigut una opció. Fa temps que s’està treballant. Té sentit perquè tenim el Nàstic allà i podríem tenir tot el que seria filial i categories inferiors junt. Però s’està treballant.
Es faria mitjançant una fusió amb el Nàstic de Manresa?
Sí, hauríem de buscar la manera. No està tan avançat com per veure quina manera faríem, però entenc que trobaríem la manera de fer-ho.
“Jo passo molt temps aquí, ara hi passo molts dies, i sento i veig que l’Andorra de fa set o vuit anys comparat amb l’Andorra d’avui no té res a veure. Ens agradaria quedar-nos aquí per sempre, òbviament”
Són ja set anys i mig de projecte al país. Quin balanç fan? Què haguessin fet millor?
Òbviament, molt orgullosos de la trajectòria. Si quan el vam agafar ens diguessin que hauríem fet aquests anys, ho hauríem firmat tots, perquè sobre el paper sembla més fàcil del que és. La gent diu que pujar és molt fàcil, i no ho és. Ja us puc garantir que no ho és. Coses que podríem haver fet millor? Suposo que hi va haver moments en què hi va haver una mica de tensió amb certes entitats del país. Potser per part nostra hauríem pogut entendre una mica més la cultura i la manera de pensar d’aquí, d’Andorra.
Crec que ara estem en un moment en què ja estem molt integrats, estem molt còmodes i molt a gust. Crec que Andorra és un país collonut i que el potencial que té és enorme. El fet de tenir el club aquí ens fa sentir molt orgullosos i ens el sentim nostre. És a dir, estem a casa. Jo passo molt temps aquí, ara hi passo molts dies, i sento i veig que l’Andorra de fa set o vuit anys comparat amb l’Andorra d’avui no té res a veure. Ens agradaria quedar-nos aquí per sempre, òbviament. Llavors sí que hi va haver una mica de tensió en el seu moment, però ara ja és aigua passada i ens sentim molt còmodes aquí.
L’Andorra és un primer pas per ser president del Barça? Seria compatible?
No sé si és compatible, ni ho he preguntat. Però no ho he preguntat perquè ara mateix la meva única obsessió és intentar portar el futbol de l’FC Andorra el més amunt possible. Estic molt trempat amb el projecte, tinc moltes ganes que arribi cada cap de setmana per veure de quina manera juguem i a veure si podem guanyar. I al meu cap només penso en això. El tema del Barça, òbviament segueixo el club. És el club de la meva vida des de ben petit i sempre li desitjo que vagi el millor possible. I no sé si en un futur puc estar involucrat d’alguna manera amb el club, però ara mateix no m’entra al cap.
Comentaris