L’Altaveu ha tingut accés a informació que els agents immobiliaris que haurien pactat la compravenda amb la històrica propietat de l’immoble han anat facilitant a diferents potencials inversors. La majoria dels 36 habitatges estan compromesos. N’hi ha que es venen ja reformats i d’altres que s’hauran de reformar. De fet, les dades que s’han facilitat a potencials interessats en adquirir pisos, en la immensa majoria de casos com a inversió, inclou el preu de l’habitatge i el cost estimat de l’eventual reforma que caldria afrontar. De fet, els actuals llogaters ja eren conscients que un arquitecte acompanyat de l’intermediari immobiliari hauria anat passant per tots els domicilis per prendre mides i anotar detalls sobre l’estat dels pisos.
Els intermediaris han exigit una paga i senyal corresponent al 10% del cost amb què s’ha valorat cada pis en el moment de la reserva. I del 90% restant, la meitat una setmana abans d’escripturar i l’altra meitat just en el moment de l’escriptura
Segons les fonts, això hauria servit per a dues coses: disposar de dades actualitzades per poder procedir a la divisió horitzontal i poder copsar la necessitat de l’abast de la reforma que calgués dur a terme. Segons les dades a les quals ha pogut accedir l’Altaveu -unes dades referents a la dotzena que encara quedarien pendents de vendre dels 36 pisos que hi ha a l’edifici-, les reformes que es proposen als potencials compradors estan entre 37.500 euros i 56.000. Alguns dels actuals inquilins haurien lamentat molt i molt que no se’ls hagi tingut en compte en el moment d’oferir els habitatges.
En funció del pis que es posa en el mercat, el preu per metre quadrat va de 4.850 euros a 5.800. Dels tres locals comercials que hi ha als baixos, com a molt en quedaria un de disponible i sortiria, sempre segons les dades a les quals ha pogut accedir l’Altaveu, a 3.200 metres. En principi, segons les fonts, la propietat hauria venut tot l’immoble a uns promotors immobiliaris per un preu tancat i ara aquests promotors estarien buscant inversors perquè adquireixin les unitats. S’estaria treballant en la divisió horitzontal i quan aquesta estigui a punt es procedirà a l’escriptura.
Fonts coneixedores de l’operació han explicat que els intermediaris han exigit una paga i senyal corresponent al 10% del cost amb què s’ha valorat cada pis en el moment de la reserva. I del 90% restant, la meitat una setmana abans d’escripturar i l’altra meitat just en el moment de l’escriptura. Res de tot això no s’hauria explicat als actuals inquilins, que n’hi ha que pràcticament van estrenar els pisos a la meitat de la dècada de 1960. Hi ha llogaters que abonen rendes de no gaire més de 200 euros, altres que passen pels 400 llargs, d’altres que se situen al tomb dels 600 i encara alguns que superen de poc els 900 euros.
La propietat hauria buscat una compravenda conscients que es pot treure molt més rendiment de l’edifici però, alhora, que no tenien ganes d’enfrontar-se directament amb gent d’una edat avançada i que coneixen de tota vida. Seran aquests els inquilins que patiran d’allò més en un camí cap al 2027 que es veu ple de revolts en vers a afrontar una crisi social d’allò més gran amb la descongelació dels lloguers i altres decisions governamentals que estan portant el país de tota la vida a una cruïlla difícil de digerir.
Les reformes que es proposen als potencials compradors estan entre 37.500 euros i 56.000
Com va quedar clar aquest diumenge en una reunió informal dels veïns, no hi ha una unitat clara entre els llogaters per iniciar un oposició frontal reivindicativa. Sí que hi havia un consens clar en el fet que els històrics propietaris de l’edifici no haurien mostrat cap mena de sensibilitat en aquest moment quan sí que l’haurien tingut durant dècades. I també hi havia una certa unanimitat en esperar una teòrica carta que el nou propietari -perquè els inquilins donaven per fet que seria un de sol- enviaria per explicar quines condicions hi hauria a partir d’ara.
Però altres fonts han recordat que si els habitatges han d’afrontar reformes de cert calat, amb la normativa a la mà, el contracte pot quedar extingit en poc temps. I aquesta seria la clàusula que s’aplicaria. Perquè, certament, una part important dels domicilis necessiten una bona intervenció. O, en tot cas, és del tot justificable una actuació prou rellevant com perquè es pugui invocar la rescissió contractual. En tot cas, sembla evident que el neguit que expressaven alguns dels llogaters aquest diumenge estaria més que justificat. I que els anys de residència al número 16 de l’avinguda del Fener estan més a prop d’arribar a la seva fi que no pas de perdurar. El drama és al cap del carrer.
Comentaris