Hi ha llogaters que fa sis dècades, sis!, que viuen al mateix domicili. No són pocs els habitatges que estan ocupats per persones jubilades o que estan a punt de fer-ho. O per famílies monoparentals. Aquest diumenge s’han trobat bona part dels residents a l’edifici per valorar accions. Abans, però, tenen clara dues coses: la propietat s’ha portat molt bé gairebé sempre però ara no haurien estat a l’alçada. O això pensen els llogaters, que esperaven que amb la confiança recíproca que s’hauria bastit d’anys i panys els haurien d’haver informat de les intencions que tenien. Per ara, no només no els han dit res si no que quan demanen informació tampoc no els expliquen res de clar.
“Que no ens deixin desemparats i al carrer”, deixen anar alguns dels veïns. Com arreu, hi ha inquilins més agressius, més indulgents, més lluitadors, i d’altres de més pacients i assenyats. O diguin-li-ho com vulguin. La trobada d’aquesta tarda de diumenge ha estat, en part, una olla de grills o una pluja d’idees sense massa sentit. Hi ha qui té clar que s’ha de lluitar a tota costa i qui, en canvi, té clar que la propietat pot fer el que vulgui i el problema el tenen ara els llogaters. I que sense informació fidedigna, que ha quedat clar almenys mirant-ho des de fora, que no hi és.
AL·LEGAT
La reunió s’ha iniciat amb un primer al·legat en què es posa de relleu que la llei d’arrendaments és molt agressiva vers els llogaters. Que gaudeixen de molt poca protecció. “No hi ha seguretat jurídica.” Una part dels veïns de l’edifici voldrien promoure accions que anessin molt més enllà de la seva necessitat actual. “Hauríem de lluitar perquè canviïn les lleis”, han arribat a dir. I consideren que si s’ha de fer fora un llogater que porta al pis tants anys com porten la majoria d’ells, la legislació hauria de contemplar una mena d’indemnització per poder començar la vida a un altre lloc.
Hi ha cert consens en què la propietat els hauria d’haver informat de les seves intencions; i alguns consideren, fins i tot, que hauria d’haver ofert els habitatges primer als inquilins, alguns dels quals porten seixanta anys al mateix lloc
“La propietat ens ha tractat fatal, no ens ho mereixíem”, asseguraven molts dels presents, conscients que hi ha una paga i senyal per part de l’inversor amb l’objectiu d’acabar escripturant l’edifici durant el mes de juny. O al juliol a tot estirar. L’única informació que hauria donat la propietat actual a alguns dels veïns és que quan es faci efectiva la compravenda rebran una carta on se’ls exposarà una mica el full de ruta. A d’altres se’ls hauria insinuat que la futura nova propietat donarà un marge d’un any i mig perquè els llogaters actuals deixin els seus pisos.
L’escenari exposat per alguns dels presents a la reunió seria posar tanta pressió com per mirar de fer saltar pels aires l’operació de compra-venda pactada. Però la qüestió, han indicat altres dels arrendataris, és d’allò més complicada. “És paper mullat, tot això.” L’objectiu d’una part dels llogaters seria poder entaular una negociació amb la propietat per tal que cada inquilí tingués l’oportunitat de poder adquirir el seu pis. Pel que alguns diuen haver sentit, el que n’hauria pagat el futur propietari “no seria per tant”.
Una altra cosa és les intencions que tingui l’inversor en el futur. “Això ha de ser un ‘pelotazo’ segur”, exposen alguns dels presents, que han consultat amb advocats i els han assegurat que amb una compra-venda pel mig, la nova propietat amb tres o sis mesos podria obligar-los a haver de deixar els domicilis. I no hi estan pas d’acord, alguns d’ells. O, almenys, pretenen lluitar perquè això no passi mentre ja comencen a activar alternatives. Que si acudir a l’Institut Nacional de l’Habitatge, que si demanar ajudes…
MANIFEST
En tot cas, algunes de les primeres accions que haurien acordat dur a terme seria acudir al comú per demanar als cònsols quin suport els poden brindar i, també, posar el cas en coneixement del Raonador del Ciutadà. I miraran de fer gestions perquè la propietat actual els informi del cert que tenen entre mans -a més d’un els hauria confirmat que l’immoble es ven sí o sí- i, fins i tot, no descarten acceptar una reunió amb el futur propietari malgrat que alguns no ho veuen bé perquè creuen que mentre no ho tingui tot al seu nom val més no tenir-hi tractes.
Les primeres accions que haurien acordat dur a terme seria acudir al comú per demanar als cònsols quin suport els poden brindar i, també, posar el cas en coneixement del Raonador del Ciutadà
Mentrestant, faran una recollida de firmes que esperen que serveixi perquè les trenta-sis famílies s’hi sumin, a un petit manifest que duran, aquelles persones que s’erigeixin en portaveus en cada moment, als responsables institucionals amb què es vagin reunint. Un manifest que, entre altres coses, manté que “la legislació en matèria d'arrendament de finques urbanes és agressiva, injusta i discriminatòria. Estem indefensos davant la llei perquè no preveu cap tipus d’infracció en pro de les persones que són inquilins, com seria l’obligació a indemnitzar els inquilins amb una proporció econòmica suficient i basada en els preus que regeixen el mercat econòmic a Andorra en aquest moment”.
La comunicació recorda que l’actual marc legal “no preveu drets per a exercir accions amb seguretat jurídica per les persones més vulnerables ni obligacions per als propietaris a l’hora de preveure un creixement sostenible” alhora que “la Constitució diu en el seu article 33 que ‘els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne’”. Per això, conclouen el seu missatge, “ens sentim indefensos davant de la llei i demanem que els poders públics no ens deixin desemparats i al carrer”.
Comentaris