De bogeria a realitat

(AMB VÍDEO) El pont tibetà de la vall del Riu ha estat visitat aquest dimarts per agents turístics del país i la valoració és positiva: una experiència atractiva, això sí, si no s’és propens a patir per l’altura

De bogeria a realitat

Canillo ja té pont... tibetà. L’estructura sobre la vall del Riu ja és una realitat i en dos dies es podrà visitar. No es pot negar que la passarel·la ofereix a qui tingui valor de travessar-la tota una experiència. No apta, això sí, per aquelles persones a qui l’altura provoqui problemes com ara vertigen. De moment, qui l’ha pogut  superar, valora positivament la nova atracció de la parròquia, el sector turístic de la qual confia que atregui nous clients.

“El primer que vam pensar és que s’havien begut l’enteniment”. Aquesta revelació l’ha fet l’Aitor, un dels responsables de l’empresa Desplom, la que ha liderat la construcció de la infraestructura. És a dir, en el seu dia, l’encàrrec els va semblar poc menys que una bogeria. Però hi van creure. I el van tirar endavant. “Al final és com un mecano”, ha resumit.

Des del punt més alt, 158 metres, es podrà fer pònting: “el cònsol menor ha dit que vol ser el primer”, ha bromejat Camp durant la reunió de poble

La idea la va tenir el comú anterior. El que encapçalaven Josep Mandicó i David Palmitjavila. Tots dos estaven presents a la primera visita. Han estat dels primers a travessar. Algú ho havia intentat abans, fins que alguns dels tècnics comunals els han advertit: “encara no es pot”. Ha tocat, doncs, esperar a les paraules de Francesc Camp. L’actual mandatari ha estat comprensiu: “aniré de pressa que tothom té ganes de passar el pont”.

I quan ha tocat, l’experiència ha estat realment impactant. Primer, unes dades. El pont fa 602 metres de longitud. És el segon més llarg. Tot just fa uns dies, a la República Txeca es va inaugurar un de més gran. “Per pocs dies”, comentava un dels responsables. Més xifres: un metre d’amplada i 158 d’altura en el seu punt de més elevat. Just al mig. Allà encara es podran viure experiències més fortes: en forma de pònting.

“El cònsol menor ha dit que vol ser el primer”, ha bromejat Camp ja en la reunió de poble. Marc Casal, però, no ha amagat que aquesta no és pas la seva intenció. Bé, ni la seva ni la de molts dels visitants que han travessat el pont. Una cosa és passar per sobre; una altra de ben diferent és pensar a llençar-s’hi per molt lligat que s’estigui.

El pont està construït amb la intenció de minimitzar el moviment que fa. Però tampoc es pot negar que, en part, aquesta és la gràcia. Sentir com es mou. Aquest dimarts hi havia un vent moderat, entre 30 i 40 quilòmetres per hora. Es notava, tot s’ha de dir, sobretot a la part central de l’estructura.

En línies generals, els visitants han sortit satisfets de l’experiència. Les sensacions són positives. I hi ha confiança que pugui esdevenir un revulsiu turístic per a la parròquia. El temps dirà si l’aposta funciona. Per ara, la nota que donen els qui ja han pogut provar l’experiència és bona.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending