La corporació de la capital té clar -a no ser que els tribunals diguin el contrari, segons les fonts- que administració i titularitat són dues coses diferents. I, a més a més, i com també mantenen els comuns d’Encamp i Sant Julià de Lòria en el cas del Madriu, l’esperit del projecte avalat per la Unesco era el de gestionar de forma mancomunada tot el territori, amb independència de zones d’administració i altres fórmules que s’hagin pogut adoptar.
En tot cas, però, el que és clar, indiquen les fonts, és que Escaldes no es pot atribuir cap propietat perquè no la té, en tractar-se d’un espai, el que confronta amb Andorra la Vella, que és indivís atès que quan el quart escaldenc es va segregar del d’Andorra per donar lloc a la nova parròquia no es va definir la divisió en els terrenys comunals no urbans i, en conseqüència, i a parer d’Andorra la Vella, la indivisibilitat es manté.
D’aquí, de fet, la decisió de la capital d’adherir-se al litigi del Padern instat pel comú d’Encamp, que inicialment anava contra el comú d’Escaldes. I contra el de la Massana per la zona de Beixalís. Com ja va avançar l’Altaveu, hi ha un conflicte de delimitacions territorials d’allò més sonat arran de l’aparició d’unes creus que Encamp considera de terme i que Escaldes i la Massana entenen que, en el millor dels casos, són d’empriu.
En relació amb el cas de Padern, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha explicat que "nosaltres ens vam assabentar que el comú d’Encamp havia interposat una demanda o un procés de qüestió de límits respecte de la Massana i Escaldes. I quan ens vam assabentar vam trucar a Encamp i els vam dir que calia incloure el comú d’Andorra la Vella perquè el territori que es reclama, que es diu ara que és d’Encamp, doncs és un territori indivís i per tant des del moment que és indivís, té igual a dir Andorra la Vella que Escaldes. I aquesta és la qüestió: estem parlant de terreny indivís a nivell de propietat”.
La capital no pot deixar passar cap actuació com la del Padern perquè podria perdre legitimitat en front a eventuals noves pugnes o futures accions en altres zones d’aquests terrenys comunals de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, com podria ser el cas del Madriu. En tot cas, i quant al Madriu, el pas d’adherir-se com a demandant en el procés instat per Encamp és clar: “Reivindicar el que és d’Andorra la Vella i defensar-ho. És a dir, nosaltres ens hem d'alinear des del punt de vista amb Escaldes i defensar el que és el nostre territori que en aquest cas és un territori indivís de les dues parròquies. I encara més potser una part que està indivisa confronta amb Sant Julià”. Podria ser a la Margineda. O al Madriu, per posar dos exemples.
Marsol acaba remarca que que al Padern hi ha una “una zona indivisa i com que és indivisa has de fer la demanda contra els dos pobles que tenen la indivisió del territori a la zona”. I és que “Encamp no va pensar que allò no estava dividit. No es va dividir aquella zona des de l'antiga parròquia, quan Andorra i Escaldes eren una sola parròquia. L'any 1978 ens vam dividir i va ser l'any 1990 més o menys que es van fer unes zones d'administració però la propietat continua essent indivisa. Per tant, nosaltres allà dalt hi tenim igual a dir que els d’Escaldes. I tenim igual el mateix dret i la mateixa obligació de defensar el territori que Escaldes”.
Comentaris (3)