- El Tribunal Superior desestima l'incident de nul·litat contra la sentència que reconeix que Manel Sansa va ser 'despatxat' de forma indeguda
- La sala recorda a la corporació que si algú va fer actuacions arbitràries va ser la pròpia institució i que el canvi d'equip polític no justifica res
- Ara l'administració que lidera Conxita Marsol de ben segur que acabarà presentant un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, com ja va anunciar
La sala civil del Tribunal Superior (TS) torna a esquilar el comú d’Andorra la Vella en relació a l’acomiadament de càrrecs que va dur a terme l’actual majoria demòcrata només aterrar al comandament de la corporació. L’aute que resol l’incident de nul·litat plantejat per l’administració presidida per Conxita Marsol contra la sentència que donava parcialment la raó a l’exdirector de comunicació i protocol comunal i obligava a indemnitzar-lo amb gairebé 40.000 euros fa una dura repassada als arguments de la corporació, que no obstant això, molt probablement elevarà el cas, en forma de recurs d’empara, al Tribunal Constitucional.
En poques paraules, els magistrats li diuen al comú que encara que fos el cas que l’afer l’hagués hagut de jutjar la sala administrativa i no la civil, aquesta també li garanteix el dret a la jurisdicció i, sobretot, el bandeig arriba quan la corporació entén que reconeixent que Manel Sansa, en un moment donat, va deixar de ser càrrec de confiança per esdevenir pròpiament dit personal contractual i adquirir una relació laboral ordinària es vulnera la igualtat d’accés a la funció pública i el tribunal li recorda que si això en algun moment ha passat no és pas culpa de la Justícia si no de l’administració. Del propi comú.
Sansa va presentar una demanda laboral contra el comú que inicialment va ser desestimada per la Batllia. L’exdirector de comunicació de la corporació de la capital reclamava que es reconegués que havia estat acomiadament de forma improcedent i que se l’indemnitzés degudament. Si en primera instància no es van atendre les pretensions del demandant, en una segona fase la sala civil del Tribunal Superior sí que va acollir algunes de les peticions del recurrent i estimant parcialment la seva sol·licitud li va atorgar una compensació de 39.000 euros i li va imposar al comú el pagament de les despeses judicials. La sala va considerar que el comiat havia sigut indegut perquè malgrat accedir al comú com a càrrec de confiança l’evolució posterior de la relació laboral en va canviar la naturalesa. A més, i com sí que havia acollit el Tribunal de Batlles, estimava que la via civil s’esqueia.
Com ja va anunciar al seu dia la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, el comú va decidir que debatria la qüestió davant del Tribunal Constitucional (TC). Processalment, cal, abans d’acudir al TC, plantejar al mateix tribunal que ha emès la sentència ferma que reconsideri no la sentència sinó si algunes de les decisions no han estat prou ben argumentades o vulneren drets fonamentals. És clar que la immensa majoria dels recursos de nul·litat són desestimats i l’única funció que tenen és obrir definitivament la porta cap al Constitucional. Segurament aquest també serà el cas. Però el ‘rapapolvo’ que deixen anar als magistrats -Joan Manel Abril. Vincent Anière i Eulàlia Amat- cap al comú és força notable.
La corporació d’Andorra la Vella entén que s’ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció i a un procés degut “perquè el procés s’ha portat a terme davant d’una jurisdicció inapropiada i improcedent, que és la civil, quan és l’administrativa que l’havia de jutjar”. I, en segon lloc, manté que “també s’ha vulnerat l’article 24 de la Constitució relatiu a la igualtat d’accés dels andorrans a les funcions i càrrecs públics tota vegada que el nomenament del senyor Sansa va ser arbitrari”. La resolució és força llarga i, sobretot, esmenta jurisprudència. Però els raonaments i reflexions propis de la sala no es poden deixar escapar.
Sobre la qüestió de la competència de jurisdicció recorda que aquesta qüestió ja va ser tractada. Li retreu al comú que s’equivoca quan diu que s’havia d’haver confirmat el que es deia en primera instància -just en aquest punt la decisió no va donar la raó a la corporació perquè va dir que la via civil era la bona- i es demanen, els magistrats, on hi hauria la vulneració del procés degut si en lloc de la via civil hagués hagut d’ésser l’administrativa, “sobretot quan la jurisdicció civil ofereix les mateixes garanties que l’administrativa”.
Però el cop fort contra el comú ve quan la sala analitza si es pot considerar que s’ha vulnerat el dret a la igualtat d’accés a la funció pública, o als càrrecs. Primer deixa clar que res té a veure el fet de mantenir inalterables les funcions amb el fet que la relació jurídica en matèria laboral canviï. Però allò més contundent ve després. “El que pretén ara el comú és invocar al seu benefici i al perjudici del demandant, a qui en el seu temps va reconèixer la qualitat de director gaudint d’un contracte sotmès a la legislació laboral, una suposada nul·litat o una arbitrarietat de la qual ella mateixa seria responsable”. La ganivetada és directa. Però continua: “Al respecte, no cal perdre de vista que si els equips polítics canvien, el comú segueix essent el mateix ens públic que ha d’assumir els seus compromisos contractuals”.
Encara més tard, però seguidament, hi afegeix que “si ha existit violació de l’article 25 de la Constitució és el comú que l’hauria comesa el 2009 i el 2012 a través dels acords de nomenament com a director, però no aquesta sala”. I encara remarca que “si bé, com ho posa de relleu la part incidental, el senyor Sansa està sotmès a la legalitat i també ho està el comú, que no pot pretendre invocar una irregularitat que diu que va cometre, per refusar d’aplicar la llei laboral a la qual es va sotmetre”.
Comentaris