La xifra és orientativa i parteix dels grups de Facebook a través dels quals moltes d’aquestes persones s’organitzen o, com a mínim, es donen suport. Per intentar trobar una feina, per mirar d’aconseguir habitatge… en tots dos casos, com en el fet d’aconseguir un lloc de treball amb un salari superior al mínim, la missió es converteix en molt complicada sinó en impossible. Alguns dels afectats han proposat fins i tot d’organitzar-se per acudir a Immigració a sol·licitar una solució per a la seva situació. Però altres col·legues que porten més temps al país o que sí que estan en una situació regular els han fet desistir.
La immensa majoria de persones que no tenen permís de residència i treball admeten haver vingut al Principat sense mirar prèviament res de res
En efecte, els recorden que el problema és seu i que l’únic que aconseguiran serà que les autoritats els tinguin controlats per tal de poder-los fer fora una vegada passin els 90 dies preceptius que qualsevol persona pot passar de forma continuada al Principat sota el règim de turista. La immensa majoria de persones que no tenen permís de residència i treball admeten haver vingut al Principat sense mirar prèviament res de res: ni condicions legals, ni com està la llei de l’oferta i la demanda, ni res de res. Es traslladen a Andorra seguint el boca-orella o perquè ja hi tenen al país coneguts o familiars. “Però la situació no és la mateixa que fa uns anys”, expliquen.
Ara bé, hi ha coincidència en assegurar, sobretot les persones que ja porten temporades hivernals passant-les al Principat, que el fet d’haver de conviure amb més persones de les que el sentit comú indica com a raonable per les dimensions d’un habitatge fa anys que es repeteix. Una altra cosa és que pel mateix espai, ara s’hagi de pagar molt més, que sí que és el cas. El fet d’haver de dormir fins a vuit persones, per exemple, en un pis de tres habitacions s’ha convertit en una situació no anormal. Una altra queixa és la del salari mínim. Molts sectors paguen els 1.050 euros de rigor mensual.
No obstant això, els propis afectats remarquen una diferència prou important. Mentre administratius o empleats de comerços poden cobrar el mínim sense res més, en molts hotels i restaurants s’ha de tenir en compte que dins dels 1.050 euros mensuals no s’hi inclouen les dietes, que tot sovint van a càrrec de l’empleador. De fet, encara que cada vegada amb menys freqüència, hi ha empreses del sector de l’hostaleria que també ofereixen allotjament als seus treballadors tot garantint que el que s’enduguin cada mes a la butxaca siguin els 1.050 euros esmentats.
L’opció dels Alps
Tot sovint, en aquests grups de temporers extracomunitaris, es fa la crida per intentar allargar l’aventura europea mirant de trobar un lloc de treball en estacions d’esquí o centres turístics dels Alps. Asseguren que les condicions són millors, que hi ha més feina que al Principat i que és més habitual que a Andorra que l’empleador s’encarregui de l’allotjament, amb la qual cosa s’evita un problema que ho és i en tota regla al Principat: la recerca d’un lloc on viure.
Comentaris (1)