Alberca ha fet, com és habitual, una llarguíssima exposició en què ha repassat les principals dades en matèria d’actuacions de la fiscalia i, en conseqüència, ha resumit amb xifres el comportament delictual que es dóna al Principat. Molt sintèticament es podria parlar d’un increment dels casos de drogues, de les actuacions per alcoholèmies positives durant la conducció i, també, per una pujada de causes relatives a abusos i assetjaments sexuals. En general, les causes penals l’any 2017-2018 van incrementar-se de l’ordre d’un 11% respecte de la ‘temporada’ anterior.
El màxim responsable del ministeri públic ha insistit a demanar novament una reforma del Codi de procediment penal. Pretén que els òrgans judicials i investigadors tinguin més poder per poder fer la seva feina. És a dir, intervenir més telèfons i dispositius de comunicació, ampliar el termini en què es pot mantenir secreta una causa… també voldria Alberca que s’ampliï el nombre de delictes que es poden resoldre via ordenança penal, és a dir, a través d’un judici ràpid i que es reconegui legalment el que es denomina en l’entorn jurídic ‘judici de conformitat’. També ha sol·licitat noves tipificacions penals per donar compliments als acords internacionals o a les demandes dels organismes transnacionals. En aquest cas i parlant del Grup d'estats contra la corrupció (GRECO) s'ha referit a penar la corrupció entre privats o l'enriquiment il·lícit.
Les xifres
Entre les moltes xifres que inclou l’informe del ministeri fiscal hi ha un increment del 12,5% dels informes que ha emès, a raó d’11.562, 1.276 més que l’any abans. Tot plegat en el marc d’in increment molt similar de les causes penals, que van passar de 4.634 a 5.149. A través d’aquestes causes s’haurien investigat més de 5.700 infraccions, unes 600 més que el curs anterior. En el marc d’aquelles causes penals obertes, la immensa majoria es van substanciar via diligències prèvies (se’n van incoar 3.963). I el 80% es van acabar arxivament.
Segons el grup de delictes, el més notable és el que té a veure amb els furts i els robatoris. Formalment, els delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic. Un 27,78% de les causes s’inserien en aquest capítol. Tot i això, van baixar moooolt lleugerament respecte de l’any anterior. On hi ha hagut un fortíssim ascens és entre els delictes contra la salut pública. És a dir, relatius a la droga. L’augment és del 72,43%, amb un total de 1.376 causes. Això sí, la immensa majoria (1.218) per haixix i estupefaents similars.
També experimenta un ascens molt important el delicte contra la seguretat viària, que és tant com dir, les alcoholèmies al volant. En aquest cas, la puja és gairebé del 36%. Hi ha hagut el darrer any 104 casos més que l’anterior, arribant fins a un total de 395 causes per raó d’aquesta matèria. L’altre gran capítol d’increment és el relatiu als delictes de naturalesa sexual. En global han pujat un 30%, i mentre que s’han reduït els casos de pornografia o agressió sexual hi ha hagut més afers relatius a abús i assetjament sexual.
També se situa a tocar el 30% d’increment l’ús indegut de targeta de crèdit, clar, però, que només es van obrir en total 31 causes relatives a aquest delicte. De forma més genèrica, els delictes contra la persona i contra la societat van reduir-se, mentre es mantenien estables, per exemple, les causes relatives a blanqueig de capitals. Durant el darrer Any Judicial es van obrir cinquanta casos nous, quatre més que durant el mateix període anterior.
Valoracions
En el marc de l’exposició del seu informe, Alfons Alberca, que ha felicitat l’ascens de Canòlic Mingorance a magistrada del Tribunal de Corts, ha agraït el fet de poder disposar d’un fiscal adjunt més o a aplaudit, també, l’aprovació per part del poder legislatiu del Codi de procediment civil, ha fet diverses demandes o declaracions d’intencions. “Cal incidir novament en la possibilitat d’una reforma extensa del Codi de procediment penal”, ha remarcat el fiscal general de l’Estat tal i com ja havia fet en ocasions anteriors. També ha expressat “la necessària reflexió a l’entorn de la reforma de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors que pugui donar una resposta més àgil i ràpida, així com suficient i adequada a les conductes més greus protagonitzades per joves menors d’edat penal”.
Incidint en allò manifestat per Alberca en relació a modificacions de procediment, el fiscal ha afirmat que cal “adequar l’ús de les noves tecnologies al procés penal, introduir la fórmula de la conformitat en la fase intermèdia del procés i ampliar els supòsits d’ordenança penal en fase d’instrucció”. En aquest sentit ha remarcat que “el 95,99% de les 973 ordenances penals proposades pels batlles instructors han estat acceptades pels encausats, reitero que caldria valorar la possibilitat d’ampliar l’àmbit d’aplicació de l’ordenança penal a un major nombre de delictes incloent-hi en el seu tractament aquells que prevegin una pena privativa de llibertat de fins a cinc anys”. I encara ha exposat que “de forma global, observem que han augmentat en 157 el nombre d’ordenances penals celebrades, el que representa un increment del 19,24 %, nogensmenys el nombre de delictes majors jutjats per aquest procediment ha estat de 192 front els 171 del darrer període judicial, ço que comporta un increment del 12,28 % en la comparativa entre ambdós períodes”.
Alberca també ha demanat “desenvolupar la regulació de les tècniques especials d’investigació i ampliar el termini de secret de les actuacions, així com facilitar i millorar objectivament l’accés a la informació financera i comptable per part dels investigadors, entre d’altres, tot salvaguardant en just equilibri el dret a la intimitat i a la seguretat dels intervinents o afectats pel mateix, actualitzant ensems les noves formes o tècniques d’investigació ja previstes als diversos instruments internacionals vigents al Principat, com són a tall d’exemple els equips conjunts d’investigació”. Entre altres moltes coses ha posat de manifest que “en tancar- se l’any judicial examinat a la data del 30 de juny de 2018, un 43,59 % dels interns són penats definitivament, trobant-se en règim preventiu un 56,41 %”.
Comentaris (2)