Així, en l’escrit tramitat conjuntament a Sindicatura, els dos parlamentaris recorden que “segons les dades publicades a l’informe ‘Dossier -20 anys del Pla Nacional de Residus: Balanç 2001-2020’, a Andorra, l’any 2019 es van generar 135.369 tones de residus (sense comptar les pedres i les terres)”. Aquestes van quedar desglossades en “53.360 tones de runes, 31.400 tones de recollides selectives, 28.340 tones de residus sòlids urbans (RSU), 7.590 tones de residus assimilables a urbans (RAU), 6.600 tones d’escòries, 4.300 tones de fangs i 3.779 tones d’altres”.
Els consellers, però, apunten que “no s’estableix la composició del residu generat” via la recollida selectiva i, per això, pregunten, en primer lloc, “quin és el detall de les 135.369 tones de residus generats l’any 2019” i, en segon, “quines són les quantitats generades l’any 2019 de les diferents fraccions (vidre, paper i cartró, envasos lleugers, matèria orgànica, etc.)”.
A banda, apunten que “a les taules 3 i 4 dels balanços de gestió de residus a Andorra dels anys 2019 i 2020, s’estableixen les dades sobre les recollides selectives de vidre (2.598 tones), envasos lleugers (1.295 tones), paper i cartró (7.397 tones) i matèria orgànica (1.198 tones) per l’any 2019, sent el total d’aquestes quantitats per l’any 2019 de 12.488 tones”. I això suposa “una diferència” amb les 31.400 establertes al document de balanç. Per això, es vol saber “per què es produeix aquesta diferència de quantitats recollides de forma selectiva establerta en la diferent documentació analitzada” així com “el detall de les 31.400 tones recollides selectivament l’any 2019” i “els percentatges de recollida selectiva de les diferents fraccions (vidre, paper i cartró, envasos lleugers, matèria orgànica, etc.) l’any 2019”.
Comentaris (1)